" ELS AMICS DE LA LLENGUA "

Mossèn Antoni M.ª Alcover al primer capítol (I. Proposta del pensament) de Lletra de convit deia que << si esperam que surta tot sol o que nos venga de l’ayre del cel, esperem de bades >>. L’apòstol de la llengua, convidava a “tots els amics de la llengua”, segons el títol del mateix document, a col·laborar en l’elaboració del Diccionari català-valencià-balear. Aquesta carta, que està repartida en sis capítols i una conclusió, és el punt de partida del que serà la seva obra magna, que es donarà per acabada fins a l’any 1962, i aglutina, ordena, informa i sistematitza la voluntat de la comunitat catalana de reivindicar-ne la llengua. És una crida a totes les persones que, sobretot en conseqüència de la Renaixença, estaven interessades en la llengua: ofereix l’oportunitat de canalitzar i fer productiu l’amor pel català i tot el que l’abraça. Així mateix, cal afegir, que no només ha donat a conèixer la voluntat del diccionari, sinó que també d’altres iniciatives; per exemple, la publicació de la revista de filologia Bolletí de diccionari de la llengua catalana i el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana.

Pel que fa al Diccionari català-valencià-balear, també conegut com a Diccionari Alcover-Moll en renom dels seus creadors, Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, és un << inventari lexicològic i etimològic de la llengua catalana >> únic a Europa encara avui. Alcover va destacar en tots els àmbits que es va proposar, i per això, i la seva gran capacitat de feina, va ser anomenat l’”Apòstol de la Llengua Catalana”.

La vida de Mossèn Alcover va acabar amb un llarg historial de feina; va dedicar el seu temps a fer el que més li agradava. El llegat d’Alcover va més enllà de l’àmbit lingüista; tanmateix, va ser escriptor, eclesiàstic, arquitecte, periodista, pintor, etc . El maig del 1883 va escriure una carta a Marià Aguiló que deia: “Patesch de mal de mallorquí, tench la raresa d'estimar la nostra llengua pero no tench la ditxa y segu no la tendré may de porerli donar dies de gloria ab los fruyts esveuvats de mon cor y enteniment y no es que no n'hi haja ganes”.