És estrany que un director de la talla de Martin
Scorsese tingui a dia d’avui, -i fent un
record a la magnificència de les seves obres-
un únic Òscar, i que a més aquest l’hi fos atorgat el 2007 per una de
les pel·lícules més impròpies i impersonals de la seva carrera, ‘Infiltrats’. Crec
que ningú pot arribar a dubtar de la seva fascinació pel cinema i del seu afany
per l’estudi diari des de ben petit per arribar a ser a dia d’avui el gran
director que s’ha convertit. Per Scorsese és important ser guardonat en aquests
tipus de premis; no tant pel seu significat comercial ni pel seu propi prestigi
en una indústria del cine que segueix anant en decadència, sinó pel què
significa i representa per ell la història del cinema nord-americà.
Pertanyent a la nova onada de cineastes dels 70 (com
Spielberg, Coppola o Bogdanovich), Scorsese apareix a Hollywood fent més que un
tribut i un homenatge al cinema clàssic, sinó que també s’introdueix en la
indústria amb una nova idea post-moderna. I és que no és casualitat que entre
tanta minuciositat en cada un dels detalls en les seves obres, entre tanta
complexitat a l’hora de poder-les travar amb un acurat i galdós diàleg que
normalment usa, ens pugui arribar a desorientar el fet de no saber quin gènere
cinematogràfic és ben bé el que estan gaudint els nostres ulls. És simple;
podríem dir que en qualsevol dels seus films (exceptuant New York New York),
tots contenen elements de diversos gèneres que han anat marcant la seva vida, i
que ara ell ho vol plasmar a través de les seves obres.
Així doncs, des del departament de la Universitat
Autònoma de Barcelona, s’organitza un cicle dedicat al director italoamericà
del 3 de març al 2 de juny, amb la intenció d’evidenciar l’obsessió de Martin
Scorsese pel cinema a través dels seus films i obres d’altres directors que
comparteixen la seva obstinació pel món cinematogràfic. La descripció que en
faré de cada un dels films que s’hi ha proposat, serà un seguiment de l’anàlisi
acurat que n’haurà extret el professor del Departament de Comunicació
Audiovisual i Publicitat Ludovico Longhi.
Sergi
Solana Tubau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada