divendres, 19 de juny de 2015

Les Films de ma vie



És estrany que un director de la talla de Martin Scorsese tingui  a dia d’avui, -i fent un record a la magnificència de les seves obres-  un únic Òscar, i que a més aquest l’hi fos atorgat el 2007 per una de les pel·lícules més impròpies i impersonals de la seva carrera, ‘Infiltrats’. Crec que ningú pot arribar a dubtar de la seva fascinació pel cinema i del seu afany per l’estudi diari des de ben petit per arribar a ser a dia d’avui el gran director que s’ha convertit. Per Scorsese és important ser guardonat en aquests tipus de premis; no tant pel seu significat comercial ni pel seu propi prestigi en una indústria del cine que segueix anant en decadència, sinó pel què significa i representa per ell la història del cinema nord-americà. 
Pertanyent a la nova onada de cineastes dels 70 (com Spielberg, Coppola o Bogdanovich), Scorsese apareix a Hollywood fent més que un tribut i un homenatge al cinema clàssic, sinó que també s’introdueix en la indústria amb una nova idea post-moderna. I és que no és casualitat que entre tanta minuciositat en cada un dels detalls en les seves obres, entre tanta complexitat a l’hora de poder-les travar amb un acurat i galdós diàleg que normalment usa, ens pugui arribar a desorientar el fet de no saber quin gènere cinematogràfic és ben bé el que estan gaudint els nostres ulls. És simple; podríem dir que en qualsevol dels seus films (exceptuant New York New York), tots contenen elements de diversos gèneres que han anat marcant la seva vida, i que ara ell ho vol plasmar a través de les seves obres.
Així doncs, des del departament de la Universitat Autònoma de Barcelona, s’organitza un cicle dedicat al director italoamericà del 3 de març al 2 de juny, amb la intenció d’evidenciar l’obsessió de Martin Scorsese pel cinema a través dels seus films i obres d’altres directors que comparteixen la seva obstinació pel món cinematogràfic. La descripció que en faré de cada un dels films que s’hi ha proposat, serà un seguiment de l’anàlisi acurat que n’haurà extret el professor del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat Ludovico Longhi.
                                                                                                                             Sergi Solana Tubau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada