dissabte, 13 de juny del 2015

Estatuetes Premis Carles Rahola

Després de dues setmanes de debats i conferències protagonitzades per professionals de l’àmbit periodístic català i grans icones mediàtiques com ara Màrius Serra, la 6a Jornada de Comunicació Local Carles Rahola va culminar amb un esperat lliurement de premis. A diferència dels altres anys, els noms dels guardonats no van sortir a la llum fins la celebració de l’acte, que va tenir lloc el 25 de febrer a l’Auditori de Girona. El periodista Màxim Castillo, acompanyat d’una actuació musical a l’estil barbershop en veu dels The Hanfris Quarter, va encapçalar la nit en la qual els nervis i el suspens es van mantenir fins a l’últim moment, fins que els diferents membres del jurat van presentar els premiats de les set categories de l’edició d’enguany.

Enrique San Juan, expert en xarxes socials, va lliurar el primer premi de la nit a Marc Serena i Edu Bayer com a millor informació digital pel seu projecte www.microcatalunya.cat. Aquesta plataforma digital va ser fruit de la creativitat dels dos periodistes que, en veure’s a l’atur, “vam (van) decidir que no ens quedaríem de braços plegats”, tal i com afirmen en la carta de presentació de la web. Els jurats de l’edició d’enguany, van elegir unànimement aquest projecte, “pel seu format jove, avançat i dinàmic, per la incorporació de micromercenatge, les pinzellades de comerç electrònic i per reivindicar els pobles petits.”
En segon lloc, “per la qualitat dels treballs recollits i perquè és un estímul promoure les arts escèniques”, Guillem Terribas -President del Consell d’Administració de Gironina de Llibres i Papers i president també del jurat- va premiar a Samuel Colomer i Mercè Sibina com a millor projecte sobre comunicació periodística a pel seu documental Temporada Alta: l’èxit de l’efímer. En el discurs d’agraïment, els premiats van valorar la bona gestió del festival de tardor, que cada vegada està agafant més pes internacionalment, remarcant també el seu origen gironí: “Fet des d’aquí, des de Girona”.
El presentador de la gala, Màxim Castillo, també va recollir premi en mans de Gemma Geis -vicerectora de Desenvolupament Normatiu, Governança i Comunicació de la UdG- com a millor treball informatiu o divulgatiu en ràdio amb el seu programa La carpeta de la SER-Ràdio Girona per “la concreció, la informació, l’agilitat i el dinamisme de les històries culturals que explica”. Sorprès per haver sigut elegit per unanimitat pels membres dels jurats, va improvisar un discurs molt amè i amb el qual va voler compartir l’estatueta amb “la gent que, amb la que està caient, té “trampera” i té il·lusió per posar-se davant d’un micròfon”.
Per altra banda, el millor treball informatiu o divulgatiu en televisió se’l va emportar el director i guionista del reportatge La Jonquera: 20 anys sense frontera, produït per Visual 13 i emès al Sense ficció de TV3, Vicenç Asensio. La regidora d’Educació i Esports de l’Ajuntament de Girona, Isabel Muradàs, li va entregar el premi, destacant “la manera com aborda, alhora, la singularitat i la complexitat de la realitat del dia a dia de la Jonquera amb un format àgil, dinàmic i modern”. Un Asensio nerviós i eufòric va transmetre al públic el seu testimoni directe sobre la transformació de la Junquera: “Volia transmetre una història compartida, que jo també vaig viure”.
Pel que fa en l’àmbit de la premsa escrita –premi al millor treball informatiu o divulgatiu en premsa-, “per la seva originalitat, creativitat i presentació; i pel seu periodisme de proximitat amb valor literari”, Josep M. Dacosta i Joan Manel Soldevilla van rebre el premi en mans de Joan Ventura –president de la Junta de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes- pel recull de reportatges The Secret Life of Figueres, publicat al Setmanari de l’Alt Empordà. Van voler reivindicar el periodisme de quilòmetre zero i de proximitat, agafant de base la ciutat de Figueres i inspirant-se en el llibre The secret life of Salvador Dalí.
Finalment, el sisè i darrer guardó de la nit, ja que el premi a la millor iniciativa de comunicació institucional va quedar desert, portava el nom banyolí de Pere Duran amb el seu treball fotogràfic publicat a El País, Pujol, caçat. Joan Giraut, president de la Diputació de Girona, va donar-li l’estatueta com a millor fotografía publicada. El fotoperiodista va voler fer memòria de la seva llarga trajectòria professional de trenta anys dins “aquest ofici que consisteix en anar pel món i explicar històries amb les imatges”.

Gemma Juncà Andreu

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada