dilluns, 1 de juny de 2015

Mia aioniotita kai mia mera

El protagonista de L’eternitat i un dia és Alexander, un poeta grec al que li queden pocs dies de vida. Davant la seva mort, el protagonista es fa preguntes sobre la seva existència. Llegeix les cartes de la seva dona, que havia mort uns anys abans. Amb aquestes cartes descobreix quant l’estimava ella i es penedeix de no haver-li dedicat més temps.

Alexander decideix no ingressar en un hospital i, unes hores abans de morir, es troba un nen albanès que fuig del seu país en solitari. Potser per aquest motiu es creuen; perquè les soledats s’atrauen. Aquest nen és, d’alguna manera, la seva ànima bessona. El nen ha creuat la frontera per sobreviure a Grècia entre l’acusament de la policia i el de les màfies que abusen dels seus pares, i es guanya la vida netejant cotxes en els semàfors. Alexander sent, per primera vegada, el que és el compromís i el sentir afecte cap a una persona. Un camina cap a la mort, i l’altre cap a la vida.

Alexander li parla d’un poeta que comprava paraules a la gent. Cada vegada que algú li ensenyava una paraula nova, el poeta pagava i les escrivia a la seva llibreta. El nen sap que Alexander està parlant d’ell mateix, i li ven algunes paraules.

Totes dues posicions són existencials: per una banda, el nen que s’ha d’enfrontar a un futur incert i, per l’altre la del poeta que s’ha d’enfrontar al seu final, mentre repassa amb nostàlgia els seus dies en aquest món.

La pel·lícula viatja al passat –un passat que no té la sensació d’haver-lo viscut– a través de records en els que el protagonista té l’aparença actual, i també al futur, que és, en aquest cas, imaginari. El temps és un factor essencial; Alexander no troba resposta a la seva pregunta: quan dura el demà? El seu temps –el seu passat– és irrecuperable.


Les escenes d’aparent intranscendència amaguen, contràriament, la bellesa de les coses petites. Es tracta, doncs, d’una pel·lícula que es planteja sentiments complexos, amb una història commovedora i profunda, que crea una autèntica poesia sobre la vida.

Marta Fàbregas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada