El Dalí escultor, ara al Castell de Púbol

Des del 24 de març, el Castell de Púbol —que cada any ofereix una exposició temporal sobre Dalí— permet descobrir una obra de l’artista figuerenc molt diferent de les altres. Es tracta de Bust de dona retrospectiu, una de les primeres escultures de Dalí. Aquesta és la primera vegada que la Fundació Gala-Dalí dedica un monogràfic al gènere escultòric.

L’exposició, que també consta de 16 fotografies d’altres artistes (com ara Man Ray, Brassaï, André Caillet, Carl Van Vechten o Eric Schaal) i d’una vitrina amb documentació variada, ha estat comissionada per Laura Bartolomé, coordinadora del Centre d'Estudis Dalinians. “A través de les fotografies anem veient com, des de l'any 33, va evolucionant aquesta escultura” va declarar Bartolomé. Cal tenir en compte que aquesta exposició suposa un pas important per a la Fundació, ja que s’ha avançat molt en la catalogació d’obres.

L'escultura "Bust de dona retrospectiu" de Dalí

La peça té com a base un bust fet de bronze que “era el maniquí de perruques que es posava als aparadors de perruqueries de París” va explicar la comissària. Del coll li pengen dues panotxes de blat de moro i la cinta de paper d’un zoòtrop. A la cara, d’ulls blaus i llavis pintats, hi passegen formigues; sobre el cap fan equilibris una llarga barra de pa i un tinter amb una miniatura de L’Àngelus de Millet i dues plomes estilogràfiques. 

El Bust és una obra representativa del surrealisme i va ser molt apreciada entre els artistes del moviment, entre ells André Breton. Tot i així, no és una peça exclusiva. Dalí la va refer diverses vegades, entre l’any 1976 i el 1979, i li va canviar el títol en varies ocasions. Bartolomé recorda que “un exemplar d'aquest bust també es troba al MoMa de NY”.

L’obra té un significat provocatiu, però l’exposició vol anar més enllà de la simbologia i tractar el procés creatiu. Per fer-ho, el comissariat divideix el relat en tres parts: “L’objecte abans de l’objecte”, on s’expliquen els orígens de l’escultura, “la vida d’una obra original única”, que il·lustra la metamorfosis de l’obra des del 1933 fins avui, i “l’edició original de l’objecte surrealista”, on es recorden les rèpliques que, durant els anys 70, Dalí va fer del Bust, i el procés d’integració de la peça al Teatre-Museu de Figueres.  

 L’exposició es podrà veure fins al 6 de gener de l’any vinent.

 Elena Duran Ferrero

COMUNICACIÓ DIGITAL CORPORATIVA

Meius Ferrés i Fluvià és la responsable de comunicació d’una institució que ens és molt i molt propera: s’encarrega de gestionar les xarxes socials de la Universitat de Girona. Els alumnes, que coneixen perfectament les xarxes 2.0 de la UdG, fins fa poc no sabien qui s’hi amagava al darrere. L’últim dijous de març, la situació va canviar: Ferrés va fer compareixença a la Facultat de Lletres per concloure el cicle de conferències Pensar la Comunicació.

Abans de començar la xerrada, les expectatives sobre el profit que en trauríem eren molt altes. A totes les conferències anteriors havia sortit el nom ‘’Internet’’ i havíem parlat dels seus pros i contres. Meius Ferrés, gran entesa en plataformes comunicatives online, era allà per explicar-nos com utilitzar correctament tots aquests nous instruments que tenim al nostre abast.

‘’Ara fer ús d’internet ja és obligat’’, arrencava Ferrés. La UdG i els seus comunicadors en són molt conscients. El rector de la Universitat mateix també té Twitter, i això que n’hi ha molt pocs que en tinguin, afirmava. La conferenciant ens va mostrar una sèrie de projectes de la Universitat relacionats amb el món cibernètic. Tot i que no és una de les universitats més grans del país, proporcionalment és una de les que més pes té a les xarxes. Pocs dies abans de la xerrada, havia tingut lloc el Saló de l’Ensenyament. Ferrés i els altres comunicadors no van tardar en fer-ne un hashtag (#ugdsaló) per promoure’l. Aquesta és la tècnica comunicativa més bàsica, ens explicava la comunicadora, que consisteix en donar visibilitat a la institució.

‘’Cal estratègia i coordinació entre totes les persones que portem la comunicació de la Universitat’’, perquè ara totes les parts comunicatives convergeixen: fotos dels actes penjades a Instagram, titulars a Facebook i Twitter, cossos de notícies a la web oficial de la UdG... Compten, o comptem, també, amb una revista en format digital anomenada Udgent, on s’expliquen històries de la Universitat i els seus membres.

Segons Ferrés, la difusió que fem la nostra Universitat ha de ser bidireccional: d’una banda ells difonen els nostres projectes i de l’altra els estudiants també hem d’ajudar a difondre les novetats de les Facultats. La conferenciant ho va batejar amb el nom d’ ‘’empoderament’’ de la UdG, que consisteix en potenciar les activitats ofertes per la casa, anar creant actes i ajudar-los a promoure’ls. Per a Ferrés és important el reconeixement de la singularitat; vol fer palesa la diversitat que hi ha a la UdG. Sense anar més lluny, l’any passat s’hi van celebrar 85 actes oberts al públic.

Les xarxes socials han provocat un canvi tan gran respecte tots els mètodes de comunicació anteriors, que Ferrés l’ha definit com a ‘’canvi disruptiu’’. No es tracta d’un estadi comunicatiu més, d’un punt i seguit en el món de la informació. No. Ens trobem davant l’inici d’una nova era informativa, hem posat punt i final a la comunicació tradicional.

No calia anar gaire lluny per mostrar-nos les novetats que les xarxes aporten. Ferrés ens va posar d’exemple la creació d’aquest bloc on estic escrivint, una pàgina de Gestió Cultural on pengem cròniques d’aquells actes on assistim. A més, comptem també amb un perfil de Twitter compartit entre tots els alumnes del curs, a banda del nostre personal. Ferrés va mostrar admiració cap a aquestes iniciatives. ‘’Em sembla genial la confiança que dóna un perfil de Twitter als alumnes’’, expressava. I és que es tracta de quelcom ben nou, d’un canvi total. Només en aquesta nova era els alumnes poden sortir de les parets d’una classe i comunicar el que hi fan a la resta del món.

Però els alumnes no són els únics que han de formar part d’aquest nou món online. Cada mes, la Universitat organitza un seminari 2.0 per a professors que volen afegir-se al tren digital. L’acte, sota el nom de ‘’Disrupción e Innovación en la Universidad’’ ha arribat a orelles de 17.000 persones gracies a les xarxes, tot i que a la conferència en sí només eren 16 assistents. La repercussió que la UdG té a les xarxes la mesuren a través de Klout, una web que indica l’índex d’influència d’una determinada xarxa social.

‘’La xarxa és un aparador’’, va concloure Ferrés. És on tu et mostres, on la gent et busca. Només cal pensar que posen els botiguers als seus aparadors: els productes més vistos. 

Carla Torruella Felip