Meius Ferrés i
Fluvià és la responsable de comunicació d’una institució que ens és molt i molt
propera: s’encarrega de gestionar les xarxes socials de la Universitat de Girona.
Els alumnes, que coneixen perfectament les xarxes 2.0 de la UdG, fins fa poc
no sabien qui s’hi amagava al darrere. L’últim dijous de març, la situació va
canviar: Ferrés va fer compareixença a la Facultat de Lletres per concloure el
cicle de conferències Pensar la
Comunicació.
Abans de
començar la xerrada, les expectatives sobre el profit que en trauríem eren molt
altes. A totes les conferències anteriors havia sortit el nom ‘’Internet’’ i
havíem parlat dels seus pros i contres. Meius Ferrés, gran entesa en
plataformes comunicatives online, era allà per explicar-nos com utilitzar
correctament tots aquests nous instruments que tenim al nostre abast.
‘’Ara fer ús d’internet ja és obligat’’,
arrencava Ferrés. La UdG i els seus comunicadors en són molt conscients. El rector
de la Universitat mateix també té Twitter, i això que n’hi ha molt pocs que en
tinguin, afirmava. La conferenciant ens va mostrar una sèrie de projectes de la
Universitat relacionats amb el món cibernètic. Tot i que no és una de les
universitats més grans del país, proporcionalment és una de les que més pes té
a les xarxes. Pocs dies abans de la xerrada, havia tingut lloc el Saló de l’Ensenyament.
Ferrés i els altres comunicadors no van tardar en fer-ne un hashtag (#ugdsaló)
per promoure’l. Aquesta és la tècnica comunicativa més bàsica, ens explicava la
comunicadora, que consisteix en donar visibilitat a la institució.
‘’Cal estratègia i coordinació entre totes
les persones que portem la comunicació de la Universitat’’, perquè ara totes
les parts comunicatives convergeixen: fotos dels actes penjades a Instagram, titulars
a Facebook i Twitter, cossos de notícies a la web oficial de la UdG... Compten,
o comptem, també, amb una revista en format digital anomenada Udgent, on s’expliquen històries de la
Universitat i els seus membres.
Segons Ferrés,
la difusió que fem la nostra Universitat ha de ser bidireccional: d’una banda
ells difonen els nostres projectes i de l’altra els estudiants també hem
d’ajudar a difondre les novetats de les Facultats. La conferenciant ho va
batejar amb el nom d’ ‘’empoderament’’ de la UdG, que consisteix en potenciar
les activitats ofertes per la casa, anar creant actes i ajudar-los a
promoure’ls. Per a Ferrés és important el reconeixement de la singularitat; vol
fer palesa la diversitat que hi ha a la UdG. Sense anar més lluny, l’any passat
s’hi van celebrar 85 actes oberts al públic.
Les xarxes
socials han provocat un canvi tan gran respecte tots els mètodes de comunicació
anteriors, que Ferrés l’ha definit com a ‘’canvi disruptiu’’. No es tracta d’un
estadi comunicatiu més, d’un punt i seguit en el món de la informació. No. Ens
trobem davant l’inici d’una nova era informativa, hem posat punt i final a la
comunicació tradicional.
No calia anar
gaire lluny per mostrar-nos les novetats que les xarxes aporten. Ferrés ens va
posar d’exemple la creació d’aquest bloc on estic escrivint, una pàgina de
Gestió Cultural on pengem cròniques d’aquells actes on assistim. A més, comptem
també amb un perfil de Twitter compartit entre tots els alumnes del curs, a
banda del nostre personal. Ferrés va mostrar admiració cap a aquestes
iniciatives. ‘’Em sembla genial la confiança que dóna un perfil de Twitter als
alumnes’’, expressava. I és que es tracta de quelcom ben nou, d’un canvi total.
Només en aquesta nova era els alumnes
poden sortir de les parets d’una classe i comunicar el que hi fan a la resta
del món.
Però els alumnes
no són els únics que han de formar part d’aquest nou món online. Cada mes, la
Universitat organitza un seminari 2.0 per a professors que volen afegir-se al
tren digital. L’acte, sota el nom de ‘’Disrupción e Innovación en la
Universidad’’ ha arribat a orelles de 17.000 persones gracies a les xarxes, tot
i que a la conferència en sí només eren 16 assistents. La repercussió que la
UdG té a les xarxes la mesuren a través de Klout,
una web que indica l’índex d’influència d’una determinada xarxa social.
‘’La xarxa és un aparador’’, va
concloure Ferrés. És on tu et mostres, on la gent et busca. Només cal pensar
que posen els botiguers als seus aparadors: els productes més vistos.
Carla Torruella Felip
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada