Lectura d'Eduardo Galeano

Dijous passat, continuant ambla Setmana Freire, es va fer una lectura d’Eduardo Gleano a la facultat d’educació i psicologia de la universitat de Girona.

En primer lloc, es volia fer un petit homenatge a Galeano després de la recent mort. En segon, l’escriptor sempre ha plasmat denuncia social en gran part de la seva obra i per tant, ha estat compromès amb la alfabetització dels més desafavorits per ser aquest, un dels elements imprescindibles per lluitar i canviar la seva situació desigual.

Així doncs, el missatge de fons, d’aquests dos mestres de la paraula, és el mateix: parlar dels oblidats, dels sotmesos, dels pobres, dels números i, dels recursos humans que són necessaris perquè altres siguin els protagonistes, els dominants, els rics, els de cognom prestigiós i els humans.

Eduardo Galeano ja des de molt jove va tenir la seva mirada enfocada a un punt diferent de l’habitual; si la tendència del la majoria d’escriptors era i és parlar de sentiments i emocions nobles com: l’amor, la il·lusió, la tendresa, el valor, la tristesa, la por...perquè son les passions que mouen les i dees i aquestes a les persones i aquestes últimes mouen el món. Tant que la història de la humanitat ens ho ha demostrat diverses vegades;  l’home mogut per passions han seguit idees irracionals que han esdevingut ideologies i han influït o inclús canviat el curs de la història. En tot cas, Galeano, igual que Paulo Freire, no només van dedicar la seva obra  a parlar d’aquests bells sentiments i  emocions sinó que també han fixat la seva mirada en les persones més desfavorides que només les envaeix sentiments i emocions grises. Fet que s’exemplifica en la fotografia del inici de la plana, amb el poema Los Nadies d’Eduardo Galeano.

Un poema que parla de la gent del carrer, d’aquella gent que està a la vorera per la qual passa cada dia qualsevol ciutadà ‘’benestant’’ per anar a treballar i, que ja ni s’adona que aquella persona hi és allà i sobretot, que no mereix estar en aquelles condicions.  De vegades el terme habitual es confon amb normal i fem de situacions habituals imatges normals.  En aquest poema Galeano dóna veu als milers de persones que són al carrer i que valen menys que la  bala que els hi dispara.

La lectura de Galeano va ser molt emocionant, a més no només es van llegir fragments de Galeano sinó que es van alternant amb petites porcions de textos de Freire; la lectura va ser tota una lliçó de valors i drets propis i dels altres –els oprimits- pels que hem de lluitar.  

                                                                                                   Maria José Aldana