Enguany el conegut estudi de Pixar celebra 25 anys i ho fa amb una ferma sensació de satisfacció. No és gens d’estranyar, ja que la feina que ha fet durant tots aquests anys amb tant d’esforç l’ha pujat fins al graó més alt en el món de l’animació.
Sempre he pensat que l’aparença de realitat en l’animació és més complicada que en la resta de gèneres, segurament perquè en aquest cas tot és irreal, és a dir, tot s’ha d’inventar i crear des de zero i, per tant, hi ha una tasca important de realisme perquè el film sigui acceptat, en el sentit que sigui prou creïble durant la visualització per continuar-lo mirant. És per això que en aquesta ocasió vull posar èmfasi en el component de ‘la versemblança’, perquè penso que és, entre molts altres, un factor decisiu en l’extraordinari succés de la companyia d’animació.
Segons tinc entès, la implicació dels membres de l’equip de Pixar a l’hora d’embarcar-se en una nova pel·lícula arriba a punts força compromesos. Per preparar Finding Nemo, van rebre classes de busseig per tal de veure i conèixer el fons marí, i així, poder treballar millor en els dibuixos ambientats en aquest espai.
En el cas de Ratatouille, van haver d’aprendre’s tots els utensilis de cuina i la seva utilitat, i els diferents plats cuinats i com cuinar-los, per tal de recrear amb èxit el món culinari. Però això no és tot. Encara que sembli mentida, per entendre quina sensació havien de tenir els personatges de Toy Story 3 en passar-se tota un nit en un abocador, l’equip va desplaçar-se fins a un i s’hi va passar una nit sencera al ras. La immersió en la història arriba lluny.
Gràcies a aquesta peculiar feina dels realitzadors capitanejada per una intencionalitat d’empatitzar amb els personatges de la pel·lícula, el món imaginari que s’ofereix és interpretat amb el percentatge adequat de realisme, de manera que el film resulta perfectament creïble. Aquesta versemblança depèn de l’aplicació coherent de les regles del món fílmic en qüestió. Per crear-les, els realitzadors de Pixar comencen documentant-se i es concentren en llocs, objectes i fenòmens del món real, tal com hem explicat anteriorment amb exemples. D’aquesta tasca, n’obtenen uns principis primordials que donaran forma a la seva creació. La mateixa companyia ho diu: “el resultat és un món nou i alhora recognoscible, fictici però intuïtivament real”.
Anna Fonalleras Font
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada