Revolució Sandinista: alfabetització com a arma

Ahora nosotros vamos a liberar una guerra, pero esta guerra ya no va ser con fusiles, con pistolitas o rifles 22 sino que ahora va a ser con un lapiz i un cuaderno... 

La segona activitat de la setmana Paulo Freire, va ser la projecció d’un documental que recollia algunes de les imatges de la Revolució Sandinista a Nicaragua del 1979. Una revolució del poble davant la dictadura d’Anastasio Somoza Debayle que volia substituir-la per un govern democràtic progressista i d’esquerra. Tal com esmenta una noia en el documental: https://www.youtube.com/watch?v=jvOoGxEuqMw i que he plasmat a l’inici, aquesta guerra és de llapis i paper i, no només d’armes i morts

 La revolució Sandinista tenia com a objectiu tornar els drets bàsics de la ciutadania i per això, van començar per la alfabetització dels camperols. Per aquesta tasca els joves  voluntàriament anaven a les muntanyes i amb llapis i paper ensenyaven a llegir i escriure a les persones del camp. L'afabetització era un dels elements claus de la revolució perquè és l’eina necessària de les persones per tenir consciència de la situació del país, de saber de part de qui estan, en contra de qui estan, perquè i, sobretot adquirir el valor i les eines intel·lectuals adequades per lluitar per allò que mereixen.

Altres característiques importants o si més no inhabituals de la revolució sandinista va ser l’eliminació de la pena de mort en el país, el repartiment equitatiu de les terres i la entrega del poder pacíficament tot i que la presa de poder no ho va ser.

El lligam amb Paulo Freire i motiu pel qual es va projectar a la setmana Freire és el programa d’alfabetització d’adults amb la finalitat d'obrir les ments dels oprimits contra els opressors, un cop més, igual que la Samba Kubally l’objectiu és que totes les persones tinguin la el siguin conscients dels drets que mereixen i amb l’eina d ela paraula lluitar per la igualtat.  

Maria José Aldana