diumenge, 31 de maig de 2015

One, two, three

El senyor MacNamara és un alt executiu de Coca-Cola, assignat a Berlín Occidental després d’un negoci fallit del qual encara no s’ha recuperat. No obstant això, Mac està convençut que el nomenaran cap d’operacions de l’empresa. Després de treballar en un acord per introduir Coca-Cola a la Unió Soviètica, Mac rep una trucada del seu cap, que li demana que cuidi de la seva filla de disset anys, rebel i amb el cap ple de pardals.

La jove esbojarrada Scarlett no escolta a Mac. Mesos més tard ell descobrirà que s’ha enamorat d’Otto Piffl, un jove d'Alemanya Oriental comunista amb forts punts de vista anti-capitalistes. El protagonista haurà de resoldre aquest embolic abans que el pare de la noia la vagi a buscar. Amb la notícia que Scarlett està embarassada, Mac decideix adoptar Otto. Mac aconsegueix finalment la promoció que tant desitjava.

La comèdia confronta el comunisme i el capitalisme en un film de ritme frenètic, de la mà d’uns personatges que presenten un disseny caricaturesc: la típica família americana del protagonista contrasta amb el seu entorn de feina. El guió propicia situacions per aquesta confrontació ideològica. L’aparició de la jove i els problemes que li comporta a la vida del protagonista exemplifiquen les contradiccions i els inconvenients dels sistema capitalista.


A l’última part de la pel·lícula es propicia, gràcies als diàlegs còmics, la inconsciència de Scarlett i la ideologia d’Otto, una reflexió sobre el sistema capitalista. El clímax de la pel·lícula és també el clímax de la confrontació de les dues ideologies, representat pel rellotge de cuco del que surt l’oncle Sam. Cap al final, Otto, sense saber-ho, cita la constitució americana, fet que demostra una actitud escèptica –i molt avançada per la seva època– per part del director envers ambdós sistemes.  

Marta Fàbregas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada