ART & CRAFT

ART & CRAFT

Artista o artesà?

Art o falsificació. D’una banda el talent per pintar quadres; d’altra banda, l’art de reproduir obres ja existents. Mark Landis és el falsificador més gran de quadres en la història dels Estats Units. Aquest, adoptant múltiples identitats, ha regalat una extensa sèrie d’obres fetes per ell mateix. Durant més de 30 anys ha enganyat a moltes galeries i museus d’art. Tot i això, sorprenentment, mai ha estat condemnat. Les seves accions, vist que no infringeixen cap llei, són enteses com a malifetes; és un simple joc.

Des de ben petit, Mark Landis ha estat un aficionat a la còpia. Tot va començar amb l’afany d’impressionar a la seva mare, que sempre havia admirat la col·lecció d’obres d’art. La seva trajectòria va iniciar a mitjans dels anys 80, quan ofereix una pintura de cowboys, de l’artista nord-americà Maynard Dixon, a un museu de California. Molt perspicaç, estudiava la demanda dels museus  del seu entorn, i d’aquesta manera podia veure les obres que els hi interessaven. Ell sabia molt bé que sempre eren acceptades sense gaires preguntes. Com s’ha dit abans, era capaç de fer-se passar per diferents personalitats; per exemple com a sacerdot jesuïta, col·leccionista adinerat i filantròpic i, fins i tot, per una persona que vol realitzar l’última voluntat d’algun familiar. Després de donar peces a diverses institucions, el 2008, topa amb el museu d’Oklahoma City i Matthew Leininger – la seva antítesi, un experimentat examinador que el vol desemmascarar. El protagonista presentava les seves obres amb una sòlida convicció, però no va poder superar l’astúcia del professional de l’art. Matthew va fer sonar l’alarma. La facilitat amb què Mark va posar en evidència a totes les galeries. La responsabilitat va recaure sobre les institucions que van acceptar les donacions i van exposar les falsificacions. Potser, “el joc” encara no hauria acabat, si Mark Landis no hagués continuat enviant noves falsificacions a altres museus i, sobretot, còpies de la mateixa obra.

L’argument del documental ofereix similituds amb pel·lícules del gènere de ficció. A Atrápame si puedes, de Steven Spielberg, es pot apreciar cert paral·lelisme en la contraposició dels personatges. Per un costat, Frank W. Abagnale és un jove delinqüent que encunya diverses identitats (metge, advocat, etc). Per l’altre costat, Carl Hanrraty és un agent de l’FBI que segueix la seva pista amb el propòsit de capturar-lo. Malgrat això,  Frank sempre s’avança als seus moviments.

Per acabar, cal apuntar que el protagonista és una persona amb esquizofrènia –cosa que aguditza el seu do- amb una capacitat immensa per pintar. En l’exposició de les seves falsificacions, els visitants –molt sobtats- li preguntaven per què no componia obres d’art pròpies. Mark Landis però, no es considera  pintor. Ell sap el que suposen les seves accions i continua falsificant. El seu estímul no és altra cosa que aquesta.

Sergio Aguilar Cantos