Crònica-entrevista
amb Jorge García: coordinador del cicle de Clàssics Catellans i professor a la
UdG
L’objectiu
principal del cicle, segons Jorge García, és explicar no només la història dels
autors i el context cultural i social, sinó elements de qualitat literària. És
a dir, els trets que identifiquen cadascun dels autors i quina influència tenen
no només en la literatura sinó també en la societat del seu temps. Posa
l’exemple de Valle-Inclán com a gran personalitat, que va introduir l’«esperpento»
a Espanya, una corrent literària que reflecteix la situació de Madrid a les
acaballes del segle XIX i principis del XX, amb moltes guerrilles i a una
Espanya mediocre, sense claredat d’idees (polítiques, literàries, socials...).
La vulgaritat assetjava la ciutat i
Valle n’era un irònic representant. Relaciona aquest personatge amb alguns
escriptors posteriors del realisme, com Galdós o Cela. Tots tres viuen a la
ciutat de Madrid —en etapes diferents, és clar— i tenen una visió pessimista de
la societat espanyola.
A
continuació li pregunto sobre l’estil entremaliat que utilitza Cervantes al Quixot. Creu que té un estil irònic i ,
a més, té la capacitat de crear complicitat amb els lectors, una qualitat a
l’abast de molt pocs escriptors. Cervantes es descriu com un home normal, però,
com la majoria d’escriptors, alguns elements o circumstàncies de l’època o de
la seva vida també reflecteixen en la seva obra. El Quixot no es desenvolupa a un indret idíl·lic creat per l’autor,
ja que l’acció es produeix a Castella-la-Manxa i a d’altres ciutats espanyoles,
amb fets socials que influeixen en el llibre, com és el bandolerisme. Jorge
García fa referència a un fet important en la vida de l’autor: la batalla de
Lepant. L’octubre de 1571 es va produir una batalla molt sanguinària a aquesta
localitat italiana. Van morir molts soldats i Cervantes va tenir molta sort de
sobreviure; «només» li va ser amputat un braç. L’autor es mostra orgullós
d’haver sobreviscut a la massacre, ja que va estar uns dos dies sense
reaccionar als hospitals de Messina i Palerm.
Un altre
autor que ha format part del cicle és Federico García Lorca. Jorge García creu
que és un «poeta extraordinari», afirmant fins i tot que es tracta del millor
poeta espanyol del segle XX. La seva mort prematura i els motius que la van
motivar (executat durant La Guerra Civil) el converteixen en un mite. Era un
amant dels viatges, tal com es reflecteix a Poeta
en Nueva York, on va anar després dels seus estudis a Madrid. Jorge García,
però, destaca sobretot la defensa a ultrança que fa l’autor de les dones i els
drames femenins. Davant la pregunta de si s’esperava una possible execució si
tornava a Granada, la seva terra natal, García ha respost que no sabia res i
que només buscava un entorn familiar després d’haver estat a Madrid.
A tall de
conclusió, Jorge García exposa que els autors que han protagonitzat aquest
cicle formen part de la literatura moral, fins i tot, de l’actualitat. Estem,
doncs, davant d’autors elegits. García sent una especial admiració per Cervantes
i Borges, ja que els considera uns revolucionaris de la cultura del seu temps.
Finalment, aquest cicle pretén aprofundir en la investigació estètica dels
grans clàssics de la literatura espanyola. I, com diu Jorge García, donar les
claus per entendre allò que ens volen transmetre aquests autors, més enllà de
la literatura.
Jaime Rey Girbent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada