El planeta dels simis (1968)

PARLEM DE CINEMA

Dijous 14 de maig. Em trobo assegut a les cadires del Museu del Cinema. Aquesta vegada, la sessió del cinefòrum "Parlem de cinema" porta al projector la pel·lícula Planet of the Apes (1968), de Franklin J. Schaffner. Com cada vegada que hi assisteixo, entre un públic majoritàriament adult, m'assec a la cadira i els meus ulls es fonen amb la pantalla. En resum, una  pel·lícula que ha marcat les generacions posteriors; una projecció que ens mostra la aventura d'uns éssers humans en un món al revés.

El coronel George Taylor i tres acompanyants - Landon, Dodge i Stewart- hivernen en una nau espacial i van a parar a un planeta desconegut. En un principi no hi ha indicis de vida intel·ligent, però exploren el territori i descobreixen l'existència d'indígenes. Els quatre astronautes, juntament amb altres aborígens, són capturats per uns simis. En aquest nou món domina el primat: la seva condició els ha convertit en inquilins del planeta. L'home passa a ésser objecte d'estudi. En primera instància, Taylor resta en una presó sense poder parlar a causa de les ferides provocades a l'atac que van sofrir. Poc temps després, Aureli i Zira, dos joves simis científics, es donen compte que el protagonista, com ells, té la capacitat de raonar. El coronel aconsegueix comunicar-se amb Zira i està sota la seva protecció. Malgrat això, el Doctor Zaius, a qui incomoda la presència dels nous visitants, té la intenció d'esterilitzar a Taylor, que es troba dins les cel·les. Amb molta habilitat, pot deslliurar-se del guàrdia i escapa. Així mateix, després de fugir, és perseguit durant una estona fins que  l'atrapen. En aquests mateixos moments el protagonista recupera les seves paraules. A partir d'aquest fet, "ulls blaus" queda a disposició del Ministeri de Ciència i es produeix un judici per tractar la situació en què es troba tenint en compte la ideologia dels simis. La parella de científics intenta ajudar-lo, alhora que defensen la seva teoria sobre l'evolució, però no ho aconsegueixen i són acusats per heretgia. El Doctor Zaius, que té molta por, no confia en la veritat de Taylor i està disposat a intervenir en el seu cos per desxifrar el misteri. Per sort, un enviat de la Doctora Zira el vindrà a rescatar de la presó on es troba i, amb la companyia d'Aureli, Zira i Nova, fugen fins a arribar a unes coves d'una zona prohibida. Un instant abans de que entrin a la caverna, el Doctor Zaius,  els sorprèn amb les milícies de simis al seu darrera, i també hi acaba entrant.  Dins de la cova troben una nina d'altres espècies precedents, però Zaius, escèptic, no vol veure les evidències. Desconfia de l'ésser humà i està disposat a tot per exterminar-lo. Finalment, Taylor i Nova escaparan i el protagonista veurà que els simis són els responsables de la destrucció.

  

El planeta dels simis presenta un canvi de rols entre l'home i els animals: els simis són els civilitzats, i els éssers humans són els salvatges. La raça humana esdevé estranya, nosaltres som els altres; nosaltres som l'objecte d'estudi de la ciència dels primats. L'home és tractat com un animal, o si més no, es posa a la seva pell. És una magnífica autocrítica que ens ensenya el món des d'una perspectiva totalment contrària. Per acabar, el mateix Doctor Zaius no s'equivoca quan diu: "L'home pot ser domesticat".

Sergio Aguilar Cantos