diumenge, 17 de maig de 2015

Arbres i fonts

Arbres i fonts. 

L’ajuntament de Celrà s’encarrega que tothom pugui conèixer els llocs més recòndits del poble. No tant sols és important conèixer edificis, monuments i places, sinó també ho és saber sobre els arbres i les fonts que posseeix el poble. Per tal d’aconseguir aquest objectiu, han preparat una ruta pel poble amb un itinerari a seguir. A l’esdeveniment hi ha assistit un grup d’unes cinquanta persones.

El recorregut tenia inici a la plaça del mercat, on hi ha un aparcament de sorra i on cada divendres al matí hi fan mercat. D’aquí es dirigia cap al carrer Germans Sàbat que portava cap a la Torre Desvern, que es va construir pensant amb la defensa del poble. Allà s’hi troba el Castell de Celrà o també anomenat Castell del Mas Serra, que un cop restaurat s’ha convertit en una casa particular.

El primer arbre al que fan referència és una Alzina que es situa allà mateix, a la Torre Desvern. Té una alçada de 20 metres i un diàmetre de 3.43 metres. Apunten que és la més gruixuda que podem trobar al municipi. Un cop vista l’alzina ens trobem en un encreuament de camins. Agafarem el que va en direcció al Mas Blanc, una casa rural que va acompanyada d’un Surolí, que expliquen que és una barreja entre una alzina i una surera. Aquest s’enfila a 14 metres i 2.30 metres de diàmetre. Apunten que té més de dos cents anys.

Continuem pel camí indicat i veiem l’alzina de Cal Caio que mesura tretze metres aproximadament i aquest data de tres cents anys. “La història d’aquesta alzina és commovedora” apuntaven. “Resulta que els propietaris l’havien venut per fer-ne llenya i treure’n algun caleró, però al veure-la tan bonica s’ho van repensar i la van tornar a comprar.”

Un cop passada aquesta alzina ens trobem amb el primer Lladoner, el de Cal Melondre. De diàmetre mesura 4.80 metres i això fa que sigui el més gruixut de tots. També fa uns 10 metres d’alçada i és buit per dins. Curiosament només té un costat viu, però es manté perquè els seus rebrots pugen amb molta força.

Al següent encreuament, agafem el camí que ens porta cap a Can Verai i ens dirigim cap al que porta cap al Castell de Sant Miquel. Allà trobem a l’Alzina del Torrent del Llop. Aquesta també és força alta, s’enfila fins als 18 metres i té  un volt de soca de 2.63 metres. El propietari diu que té uns cent anys. Des d’aquest mateix punt també veiem l’azina de Can Verai que tñe una alçada aproximada de catorze metres i un diàmetre de 2.65 metres.
Seguim pel camí pensat i trobem la primera font, la d’en Pagès. Aquesta font emetia uns dotze litres d’aigua potable cada hora. Actualment no és allà on es va construir inicialment. El seu propietari la va portar on és ara i la va tallar als anys cinquanta. Ara mateix es troba en procés de condicionament.
Tornem fins l’encreuament i aqueta vegada agafem el camí que ens endinsa al poble, on trobem la font Alzina. La daten de fa cent cinquanta o dos-cents anys i és famosa perquè rebia aigua bona i fresca directament de la mina. Estava situada més baixa que el camí i s’hi podia accedir a través d’unes escales. Avui és aigua de la xarxa d’abastament municipal.

Baixem pel carrer Orriols, que ens queda a mà esquerra. S’ha de travessar un pont i al seu costat dret ens queda una plaça amb una font. És la Plaça Cors i la Font d’Orriols. Abans era coneguda per la Bassa de Can Cors i l’aigua venir del Pou d’en Ponach, la mina. Actualment, igual que la Font Alzina, també és aigua de la xarxa d’abastament municipal.

Aquesta era l’última font i per tant, seguim carrer avall que fa passar per davant de l’església del poble. Un cop s’acaba l’avinguda Catalunya, es veu la plaça del mercat, el lloc des d’on s’ha començat el petit itinerari.




                                                                                  Anna Oliver Costal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada