Setmana Paulo Freire

Samba kubally : un projecte d’agermanament

Él es como usted,

y como yo.

Completamente igual.

La misma molécula primera

Y billones de vientres de distancia

nos han situado- de frente- en el mismo

mundo...

Sebas Parra. 

Amb motiu de l’aniversari de la mort de Paulo Freire, questa setmana (del 4 al 8 de maig) la facultat d’educació i psicologia de la universitat de Girona commemora el pedagog amb diverses activitats. La setmana Freire es va inaugurar amb l’exposició Samba Kubally, la projecció d’un dels projectes pioner a Catalunya per la integració i alfabetització dels immigrants. Dilluns passat vaig tenir el plaer de participar d’una visita guiada per l’exposició per tal de conèixer al detall el fenomen que va ser Samba Kubally.   

Samba Kubally neix a Santa Coloma de Farners als anys noranta com a resposta a la critica situació que patia el poble en termes de convivència entre els autòctons i els gambians que, eren la població immigrant majoritària. En Xavier Besalú, membre del nucli Paulo Freire de la UDG, explicava que d’entrada en aquella època no hi havia negres a Catalunya, la qual cosa, d’entrada ja xocava als veïns quan sortien al carrer i en veien tants, sense saber molt bé com reaccionar i en conseqüència dificultant o anul·lant la convivència entre uns i altres. A més a més com sol passar, els nouvinguts que, en general tenien un nivell acadèmic molt baix, es dedicaven a feines extremadament dures en condicions miserables. Amb la qual cosa no cal ni esmentar que no tenien cap mena d’assegurança en feines tan perilloses que poden conduir a accidents lamentables i, precisament això és el que va ocórrer: un immigrant gambià, Samba Kubally, va tenir un accident mortal al camp. Aquest fet i la queixa d’una mare per la sol·licitud de matrícula d’una nena gambiana a l’escola La Salle, van ser els detonants d’una problemàtica de convivència a Santa Coloma.  

És en aquest moment quan Lluís Caparrós amb molt pocs recursos fa néixer l’escola per adults d’alfabetització Samba Kubally, una iniciativa amb l’objectiu de lluitar pels drets de totes les persones incloses els immigrants. I l’alfabetització és l’eina bàsica de les persones per comunicar la lluita i per tant, era el pilar bàsic si es volia la igualtat i harmonia entre els ciutadans.

Què te a veure l’escola Samba Kybally amb Paulo Freire? Té molt a veure, ja que  la institució va optar per instaurar el programa pedagògic de Freire perquè és un programa pensant per adults i amb la mateixa raó d’existència: la lluïa pels drets dels oprimits davant els opressors.

Samba Kubally va fer una gran tasca social i va arribar a tenir gran èxit, tant que va rebre el premi Miguel Hernández del ministeri d’Educació i  va aconseguir una menció honorífica del jurat dels premis internacionals d'alfabetització de la UNESCO per promoure la integració social. A més a més a servit com a model per a altres escoles d’adults i programes d’integració social.

En el següent link podeu veure algunes de les activitat que realitzaven a Samba Kubally: http://diobma.udg.edu/handle/10256.1/1107



                                                                                                  Maria José Aldana