dilluns, 18 de maig de 2015

EL CICLE DE CONFERÈNCIES ''PENSAR LA COMUNICACIÓ'' CONCLOU AMB UNA TAULA RODONA


El passat dimarts 24 de març, la Fundació Valvi de Girona va convertir-se en la seu del debat final del cicle de conferències Pensar la Comunicació. La sala Miquel Martí i Pol va acollir els estudiants de Comunicació Cultural que al llarg dels mesos de febrer i març havien assistit a les xerrades englobades dins aquest cicle. L’acte va comptar amb la presència d’uns quants dels professionals que havien visitat, setmana rere setmana, la Facultat com a ponents.

Disposàvem d’una hora i mitja per acabar de complir l’objectiu principal de les conferències: aturar-nos a pensar en un món sense fre i reflexionar amb profunditat sobre la comunicació enfront el ritme vertiginós que caracteritza la societat actual i les informacions que hi circulen. El cicle mateix feia palesa aquesta immediatesa, ja que durant dos mesos, sense pausa, ens havia ocupat cada dimarts i cada dijous amb una conferència diferent. 

La taula rodona era l’últim pas per acabar d’alimentar el nostre esperit crític, fomentar-nos els valors del periodisme i fer-nos prendre consciència del compromís social que hem d’adquirir per arribar a ser uns bons professionals. L’exemple a seguir per aconseguir-ho el teníem just davant, on seien nostres conferenciants que setmanalment ens havien anat donant les peces necessàries per analitzar i comprendre el món comunicatiu. Aquest debat, era l’última peça que completava el puzle de la bona comunicació..

Cada ponent disposava de deu minuts per exposar les seves idees amb brevetat però amb contundència. Un cop els havíem escoltat a tots, vam poder apreciar que els conferenciants convergien en moltes opinions però que, inevitablement, discrepaven en altres.

El primer torn de paraula va ser per Joan Tamayo, advocat i activista social, que ens va fer prendre consciència de la importància del paper del comunicador en els temps de revoltes culturals, socials i ètiques que vivim avui en dia. Tot plegat està transformant la societat, i ‘’la comunicació també ha de ser transformació, sinó ja no és comunicació’’, ens assegurava. Com a comunicadors hem de complir un rol social, molt vinculat, segons Tamayo, amb el compliment dels Drets Humans. Els periodistes han de traslladar aquestes realitats a la resta de persones, no invisibilitzar la vulneració d’aquests drets per part del sistema, que busca beneficis aliens a la majoria de la ciutadania. Això suposa un gran repte dialèctic que nosaltres, com a futurs professionals, hem de superar. 

Alex Martí, director de TV Girona, va ser el següent en parlar. Martí encara no acabar de confiar plenament amb les seccions informatives digitals. ‘’Encara no són del tot fiables perquè tothom pot comunicar a través d’aquesta plataforma’’, ens feia saber. I és que Internet ens permet informar cada cop més ràpid i des de qualsevol punt sobre els fets que ocorren. Martí, ens va recomanar no caure en el parany de la immediatesa i refiar-nos més d’aquells mitjans que hagin tingut més temps per corroborar que allò que es diu que és veritat.

Meius Ferrés, encarregada de la comunicació de la UdG, va exposar després de Martí. I el va contradir, en certa manera, alabant el paper d’Internet. Ferrés ens va parlar de l’efectivitat de l’ús d’Internet en els afers comunicatius de les institucions. Gràcies a les xarxes 2.0, afirmava la comunicadora, cada vegada disposem d’una informació més personalitzada. Les institucions estan aprenent a acotar digitalment el seu públic, per exemple amb l’ús de cookies, que suposen una comunicació més eficaç. Nosaltres som ‘’prosumidors’’, un terme mixt entre consumidors i productors d’informació; estem a ambdós bandes de la comunicació. I és que la informació, segons Ferrés, la faran cada vegada més els usuaris. La confiança de la conferenciant en l’ús de les xarxes és tal que, fins i tot, va reclamar-nos que veia massa llibretes per prendre apunts i pocs mòbils per informar a través d’Internet sobre el debat. Miquel Fañanàs, periodista i escriptor, no va tardar en replicar a la conferenciant i en mostrar-se content de veure papers i bolígrafs sobre les taules. ‘’Al paper encara li queden molts anys de vida’’, va afegir. Segons Fañanàs, la premsa escrita haurà de conviure amb la digital, però aquesta no suposarà la pèrdua total de la primera.

Seguidament, Francesc Casadallà, responsable comunicatiu d’una corporativa d’energies renovables, va parlar-nos de la importància de la participació i transparència, els principals reptes que, segons ell, haurem d’afrontar. ‘’Són els dos pilars fonamentals de la comunicació de qualitat’’, ens assegurava. Casadallà també va fer referència al món digital: hem de ser ‘’omniscients’’ i internet és el mitjà clau per ser-ho. Webs, blogs, Newsletters, Facebook, Twitter... tenim més canals oberts que mai per fer-nos sentir i hem d’aprofitar-los. Però hem de tenir l’habilitat de pensar sempre críticament, sent capaços de destriar ‘’el gra de la palla’’ en la informació, fugint de la infoxicació.

L’últim torn de paraula va ser per Joan Albert Argerich, professional radiofònic. ‘’Estem vivint un moment de transició, de canvi total’’, va iniciar. Estem immersos en un món comunicatiu de doble cara, format, per una banda, per nadius digitals com nosaltres i, per l’altra, per aquells nascuts, com ell, en el món analògic. Davant aquesta situació, ens va demanar precaució davant la immediatesa que comporta, que sovint ens pot conduir a errors. Va defensar l’ús d’aquests nous mètodes informatius; sempre i quan els fem servir amb peus de plom, adequadament i amb la màxima fiabilitat.


Un cop acabades les ponències i entre els aplaudiments dels oients, es va donar peu a la part participativa. Els assistents, amb ganes de resoldre més dubtes sobre seu futur professional, van tenir l’oportunitat de preguntar als conferenciants allò que encara els inquietava. El debat va ser el toc final idoni per acabar de ‘’pensar la comunicació’’. I és que gràcies a aquest cicle, hem pogut pensar-la des de molts punts de vista i aprendre a desenvolupar-la a través de molts formats, des d’aquells més tradicionals fins aquells més rabiosament nous. No hi havia millor manera per fer-ho que amb la col·laboració de professionals tan transversals, perquè no hi ha res més transversal que la comunicació. Estem més preparats i impacients que mai per passar a formar part del seu món, del nostre món: el comunicatiu. 

Carla Torruella Felip

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada