El passat
dimarts 24 de març, la Fundació Valvi de Girona va convertir-se en la seu del
debat final del cicle de conferències Pensar
la Comunicació. La sala Miquel Martí i Pol va acollir els estudiants de
Comunicació Cultural que al llarg dels mesos de febrer i març havien assistit a
les xerrades englobades dins aquest cicle. L’acte va comptar amb la presència
d’uns quants dels professionals que havien visitat, setmana rere setmana, la
Facultat com a ponents.
Disposàvem
d’una hora i mitja per acabar de complir l’objectiu principal de les
conferències: aturar-nos a pensar en un món sense fre i reflexionar amb
profunditat sobre la comunicació enfront el ritme vertiginós que caracteritza
la societat actual i les informacions que hi circulen. El cicle mateix feia palesa
aquesta immediatesa, ja que durant dos
mesos, sense pausa, ens havia ocupat cada dimarts i cada dijous amb una
conferència diferent.
La taula rodona
era l’últim pas per acabar d’alimentar el nostre esperit crític, fomentar-nos
els valors del periodisme i fer-nos prendre consciència del compromís social
que hem d’adquirir per arribar a ser uns bons professionals. L’exemple a seguir
per aconseguir-ho el teníem just davant, on seien nostres conferenciants que
setmanalment ens havien anat donant les peces necessàries per analitzar i
comprendre el món comunicatiu. Aquest debat, era l’última peça que completava
el puzle de la bona comunicació..
Cada ponent
disposava de deu minuts per exposar les seves idees amb brevetat però amb
contundència. Un cop els havíem escoltat a tots, vam poder apreciar que els
conferenciants convergien en moltes opinions però que, inevitablement,
discrepaven en altres.
El primer torn
de paraula va ser per Joan Tamayo, advocat i activista social, que ens va fer
prendre consciència de la importància del paper del comunicador en els temps de
revoltes culturals, socials i ètiques que vivim avui en dia. Tot plegat està
transformant la societat, i ‘’la
comunicació també ha de ser transformació, sinó ja no és comunicació’’, ens
assegurava. Com a comunicadors hem de complir un rol social, molt vinculat,
segons Tamayo, amb el compliment dels Drets Humans. Els periodistes han de
traslladar aquestes realitats a la resta de persones, no invisibilitzar la
vulneració d’aquests drets per part del sistema, que busca beneficis aliens a
la majoria de la ciutadania. Això suposa un gran repte dialèctic que nosaltres,
com a futurs professionals, hem de superar.
Alex Martí,
director de TV Girona, va ser el següent en parlar. Martí encara no acabar de
confiar plenament amb les seccions informatives digitals. ‘’Encara no són del tot
fiables perquè tothom pot comunicar a través d’aquesta plataforma’’, ens feia
saber. I és que Internet ens permet informar cada cop més ràpid i des de
qualsevol punt sobre els fets que ocorren. Martí, ens va recomanar no caure en el
parany de la immediatesa i refiar-nos més d’aquells mitjans que hagin tingut
més temps per corroborar que allò que es diu que és veritat.
Meius Ferrés,
encarregada de la comunicació de la UdG, va exposar després de Martí. I el va
contradir, en certa manera, alabant el paper d’Internet. Ferrés ens va parlar
de l’efectivitat de l’ús d’Internet en els afers comunicatius de les
institucions. Gràcies a les xarxes 2.0, afirmava la comunicadora, cada vegada disposem
d’una informació més personalitzada. Les institucions estan aprenent a acotar
digitalment el seu públic, per exemple amb l’ús de cookies, que suposen una comunicació més eficaç. Nosaltres som
‘’prosumidors’’, un terme mixt entre consumidors i productors d’informació;
estem a ambdós bandes de la comunicació. I és que la informació, segons Ferrés,
la faran cada vegada més els usuaris. La confiança de la conferenciant en l’ús
de les xarxes és tal que, fins i tot, va reclamar-nos que veia massa llibretes
per prendre apunts i pocs mòbils per informar a través d’Internet sobre el
debat. Miquel Fañanàs, periodista i escriptor, no va tardar en
replicar a la conferenciant i en mostrar-se content de veure papers i bolígrafs
sobre les taules. ‘’Al paper encara li queden molts anys de vida’’, va afegir.
Segons Fañanàs, la premsa escrita haurà de conviure amb la digital, però
aquesta no suposarà la pèrdua total de la primera.
Seguidament,
Francesc Casadallà, responsable comunicatiu d’una corporativa d’energies
renovables, va parlar-nos de la importància de la participació i transparència,
els principals reptes que, segons ell, haurem d’afrontar. ‘’Són els dos pilars
fonamentals de la comunicació de qualitat’’, ens assegurava. Casadallà també va
fer referència al món digital: hem de ser ‘’omniscients’’ i internet és el
mitjà clau per ser-ho. Webs, blogs, Newsletters, Facebook, Twitter... tenim més
canals oberts que mai per fer-nos sentir i hem d’aprofitar-los. Però hem de
tenir l’habilitat de pensar sempre críticament, sent capaços de destriar ‘’el
gra de la palla’’ en la informació, fugint de la infoxicació.
L’últim torn de
paraula va ser per Joan Albert Argerich, professional radiofònic. ‘’Estem vivint un moment de transició, de
canvi total’’, va iniciar. Estem immersos en un món comunicatiu de doble
cara, format, per una banda, per nadius digitals com nosaltres i, per l’altra,
per aquells nascuts, com ell, en el món analògic. Davant aquesta situació, ens
va demanar precaució davant la immediatesa que comporta, que sovint ens pot
conduir a errors. Va defensar l’ús d’aquests nous mètodes informatius; sempre i
quan els fem servir amb peus de plom, adequadament i amb la màxima fiabilitat.
Un cop acabades
les ponències i entre els aplaudiments dels oients, es va donar peu a la
part participativa. Els assistents, amb ganes de resoldre més dubtes sobre seu
futur professional, van tenir l’oportunitat de preguntar als conferenciants
allò que encara els inquietava. El debat va ser el toc final idoni per acabar
de ‘’pensar la comunicació’’. I és que gràcies a aquest cicle, hem pogut pensar-la
des de molts punts de vista i aprendre a desenvolupar-la a través de molts
formats, des d’aquells més tradicionals fins aquells més rabiosament nous. No
hi havia millor manera per fer-ho que amb la col·laboració de professionals tan
transversals, perquè no hi ha res més transversal que la comunicació. Estem més
preparats i impacients que mai per passar a formar part del seu món, del nostre
món: el comunicatiu.
Carla Torruella Felip
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada