L’aparador de les independents

Tres editorials expliquen les seves impressions sobre la fira literària Liberisliber

Eloi Camps Durban

La crisi econòmica sacseja amb força tots els sectors de l'economia, i la indústria cultural no n’és una excepció. I dins d’aquesta indústria, el subsector que pateix més és l’editorial. Encara que sigui la primera indústria cultural a l’Estat espanyol, el llibre, com a mercat, és fràgil i, des de fa uns anys, ha vist com la facturació ha baixat considerablement. Això es deu tant a l’augment del preu del producte –que, afegit al poc hàbit lector de la població en general, propicia un descens de les vendes– com als canvis de paradigma en el consum cultural. Abans de la crisi es facturava molt; des del sector editorial s’admet que hi podria haver hagut una bombolla editorial. El mercat ha tendit a concentrar-se en grans grups editorials: moltes editores mitjanes han hagut de tancar o integrar-se en una altra de més gran. A això cal sumar-hi la fi del model de negoci editorial de tota la vida i la transformació tecnològica que viu l’edició de llibres.

Les editorials independents tampoc passen per bons moments. Ara bé, potser no han notat tant el trasbals de la crisi. Poden mantenir la independència i l’aposta editorial pròpia perquè presenten una estructura reduïda. Però es mantenen, sobretot, gràcies a un públic fidel que troba en els seus catàlegs llibres que no troba en els de les grans editores. Com comenta Miquel-Àngel Codes, director de Liberisliber, les editorials independents conformen un ecosistema molt viu i divers, en què el punt en comú és la gran cura a l’hora d’escollir què es publica. Són obres específiques, amb valor afegit, que les grans editorials no s’arrisquen a publicar perquè es vendrien poc. Les independents opten per fer tirades petites per minimitzar costos i sovint tenen una vessant d’activisme cultural important. Acostumades a treballar a l’ombra, passen desapercebudes pel gran públic, però sobreviuen gràcies a una filosofia insubornable.

La fira d’editorials independents Liberisliber de Besalú és un punt de trobada per a aquestes iniciatives i una ocasió perquè es donin a conèixer. Les editores que hi van n’estan encantades, i en destaquen la ubicació: Besalú és una vila medieval que es troba a mig camí del mar i la muntanya i que està ben connectada. En l’edició de l’any passat, la fira va aplegar trenta-quatre editorials; la majoria eren dels Països Catalans. Coneguem-ne algunes una mica millor.

Edició del 2013. Foto: Liberisliber 

Albertí Editor és una editorial veterana, fundada el 1954, que es dedica als diccionaris i a la divulgació històrica. Ha sigut present en una edició de Liberisliber i enguany repetirà. Virus Editorial funciona des del 1991 i creu en l’edició com a eina d’una “comunitat de lluita” que ajuda a repensar el món de manera “radicalment crítica”. Participen a la fira des de la primera edició. Edicions Sidillà neix el 2010 amb la voluntat d’editar llibres tant de ficció com de divulgació “que el lector tingui la sensació que ha valgut la pena llegir-los”. Van anar per primer cop a la fira el 2012.

El contacte directe amb lectors i públic en general és un dels punts forts que té la fira, segons Albertí Editor. Des de Sidillà apunten que gràcies a la fira arriben a “persones a qui possiblement ens costaria molt arribar”. I afegeixen que els editors han de ser presents al carrer per ensenyar la feina que fan i que, així, es valorin més les seves apostes editorials. Per la seva banda, a Virus Editorial consideren que Liberisliber és “un esdeveniment merescut pel món del llibre” perquè reflecteix la bibliodiversitat. Totes tres editorials destaquen la proximitat i el bon tracte de l’organització.

El descens de les vendes afecta tant les editorials grans com les petites, segons Edicions Sidillà. Consideren, a més, que cal “un compromís a moltes bandes si volem mantenir el nivell de producció editorial del país” perquè si no, a la llarga, les independents deixaran d’arriscar-se. A Albertí Editor apunten que la crisi ha obligat les independents a “elegir més que abans què poden editar” perquè les vendes han caigut, en termes generals, un 30%. Encara que siguin tiratges petits, cal assegurar-se que els exemplars es vendran. Virus expliquen que en aquests temps de crisi, en què les grans editorials reprodueixen “lògiques inflacionàries” que deriven en monopolis del sector, les editorials independents resisteixen i, en el seu cas, continuen apostant per la cultura de barri.

El director de Liberisliber comenta que la fira ha crescut molt en molt poc temps. Pel que fa al futur de la fira, des d’Albertí Editor es considera que, si es fes més publicitat, potser hi hauria més assistència de públic. Des de Sidillà temen que creixi en excés i que “perdi aquest punt de ‘grup d’amics’ que té ara”. A Virus Editorial troben a faltar un concepte que vehiculi les edicions. Creixi poc o molt, és clar que Liberisliber continuarà essent una cita de referència per als amants de la bona lectura i per als editors amb més mentalitat d’artesà que d’empresari.