A mitjans dels anys 80 va haver-hi una revolució que marcaria un abans i un després en el cinema d’animació: l’aparició de pel·lícules produïdes completament per ordinador. La companyia pionera en aquesta innovació va ser Pixar. Des del 6 de febrer del 2015 fins al 3 de maig d’aquest mateix any tenim l’oportunitat de veure tot el procés vital de l’estudi d’animació, que ens ensenya, a partir dels seus diversos films, els detalls més ínfims però, alhora, les idees més generals del que representa el complex procés de producció i creació d’aquest tipus de pel·lícules. En trobar que l’esdeveniment era prou interessant, vaig decidir anar-hi a fer una ullada.
Just al principi de l’exposició ens trobem amb un eix cronològic — des de l’any 1979 fins al 2013 — que ens mostra les dades més rellevants de la companyia: com i quan es va formar, com i quan es va aliar amb Disney, la incorporació dels diferents membres de l’equip, els avenços tecnològics en el món de l’animació, les pel·lícules produïdes i els premis guanyats, la feina en el terreny de la publicitat — amb Triden o Volkswagen, per exemple —, i alguns dels fets curiosos que envolten la història del distingit estudi d’animació.
Hi ha una mena de departaments muntats per a l’ocasió que separen cada pel·lícula tancant-la en si mateixa dins la seva pròpia història de producció i creació. Així doncs, es tracta de copsar, dins de cada departament, l’elaboració del film — a tots els nivells — a partir d’una alta varietat de mostres d’esbossos, dibuixos, vídeos i maquetes tridimensionals dels personatges — fetes amb resina d’uretà fosa o amb guix —. Els esbossos estan elaborats mitjançant tècniques de dibuix diferents: estudis d’il·luminació, estudis de color, estudis de valor, storyboards(1), esbossos d’animació, collages, animàtica (il·lustració digital), estudis de model (de vegetació, d’edificis, de cotxes, de materials, etc), storyreels(2), plans del layout(3) i vinyetes de beatboard(4), entre d’altres. Un dels descobriments que em va cridar més l’atenció va ser el colorscript — paleta de colors, en català —. Es tracta d’una representació gràfica que reflecteix visualment el contingut emocional de tota una història mitjançant el color, la il·luminació i l’atmosfera general. Mostra tota la trama en un format cronològic que permet veure l’estructura cromàtica bàsica que s’aplicarà a tota la pel·lícula. El coloscript és una de les primeres oportunitats de veure la història en el seu conjunt, una versió en baixa resolució que mostra tota l’evolució emocional del film. Els colorscripts funcionen perquè els detalls s’eliminen i les idees es presenten de la manera més concisa possible. És quelcom fascinant perquè representa la unió de tots els milers d’elements que es tenen en compte a l’hora de pensar i fer una pel·lícula, però des de la màxima globalitat possible; al meu parer, un fet difícil d’aconseguir que, nogensmenys, he comprovat com reeixeix de la mà de Pixar.
Altrament, em va captivar el fet de la importància que té el tema central de la pel·lícula a l’hora de desenvolupar-la. Dic això pensant en Monsters INC i la dificultat afegida en la creació dels personatges, ja que el món dels monstres obre un ventall de possibilitats de combinació infinites; són éssers inexistents i estan, per tant, a mans de la màxima llibertat d’invenció — més encara que les persones o els animals, que són quelcom conegut, amb un aspecte estàndard determinat —. Els diversos intents de prototip d’en Sully, un dels personatges principals del film, presentats a l’exposició, no podien ser més diferents. D’altra banda, a la pel·lícula de Cars, per crear els vehicles que havien de representar animals — fent el paral·lelisme amb el món dels humans —, els dibuixants basaven el seu primer esbós en la figura de l’animal que havia d’esdevenir el vehicle en qüestió. Una segadora sota el model d’un toro o un tractor sota el d’una vaca, són exemples que podem veure plasmats en dibuixos exposats a l’apartat de Cars.
Probablement, un dels components amb més atractiu que s’exhibien era el zoòtrop. Aquest aparell, patentat als Estats Units el 1867, era una forma popular d’entreteniment domèstic a finals dels s.XIX. El que feia era girar ràpidament una seqüència d’imatges fixes dins d’un cilindre, demostrant els principis bàsics de l’animació abans de la invenció del cinema. Així doncs, el zoòtrop de Pixar consisteix en una versió actualitzada d’aquest artefacte que generava la il·lusió del moviment, i els protagonistes, en aquest cas, són personatges coneguts de Toy Story i Toy Story 2 representats per figures tridimensionals. Tal com s’explica a l’exposició, l’animació es basa en un cicle de 18 quadres, cadascun representat per una maqueta d’un personatge. Aquestes estatuetes estan instal·lades en punts determinats del disc, que gira a una revolució per segon. Un llum estroboscòpic es dispara sobre cada quadre i congela el moviment, la qual cosa fa que l’ull humà percebi cada quadre del moviment del personatge com una sola imatge. Quan els nostres ulls veuen totes aquestes imatges congelades en una ràpida successió, l’efecte del “moviment aparent” les uneix i crea la il·lusió que prenen vida.
D’acord amb els conceptes ‘personatge’, ‘història’ i ‘món’, els tres components clau per al director creatiu de Pixar, John Lasseter, s’obren les portes del darrere de l’estudi d’animació per invitar-nos a veure la feina dels diferents artistes implicats i a descobrir quin és el secret de tot el procés creatiu de les pel·lícules pioneres en aquest camp.
(1) Representació il·lustrada d’una pel·lícula abans de la seva realització. És un document tècnic format un conjunt de vinyetes o dibuixos, mostrats en seqüència, que pretenen servir de guia per entendre una història, previsualitzar una animació o seguir l'estructura d’una pel·lícula en la reproducció. Generalment van acompanyades del text, dels diàlegs o de la veu en over, i també d'altres anotacions tècniques relatives als efectes sonors o visuals.
(2) Storyboard però més complert, és a dir, amb la música, les veus, el so i els temps de cada escena de manera molt aproximada per poder comprovar si el film funciona o no.
(3) Mostra l’esquema de distribució dels elements dins un pla.
(4) Taula que mostra la selecció dels moments de clímax que marquen el ritme de la pel·lícula.
Anna Fonalleras Font
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada