dimecres, 13 de maig de 2015

EL PERILL DE LES MODES

L’endemà de Sant Jordi d’enguany, ara fa unes setmanes, vaig llegir que un dels llibres més venuts de la diada havia estat Un film (3000 metres), una novel·la de Víctor Català. Només una setmana després de posar-se a la venda, el llibre ja comptava amb una segona edició. Vaig quedar ben sorpresa; no pas perquè l’autoria fos de Caterina Albert, sinó perquè no era una peça reconeguda en la trajectòria de l’escriptora. L’obra havia estat publicada l’any 1926 en la seva primera edició però, dissortadament, havia quedat enterrada tots aquests anys pel moviment noucentista, sense possibilitat d’assolir l’èxit. 

Després de l’auge de Solitud dins l’època daurada del modernisme, Víctor Català va escriure Un film (3000 metres), una altra novel·la que continuava fidel als valors literaris modernistes tals com el realisme —a partir del simbolisme— i la narració psicològica. La novel·la però, havia arribat en mal moment. El modernisme s’anava dissolent en el catalanisme i, progressivament portava cap al noucentisme, que començava a establir-se amb eficàcia a la societat catalana, duent amb ell un canvi de mentalitat i de valors que deixava fora la publicació de Víctor Català. Tot i que l’escriptora va camuflar el seu llibre darrere un títol que evoca la temàtica cinematogràfica, considerada com quelcom nou i innovador —un dels descobriments més rellevants del s. XX—, no va aconseguir esquivar les crítiques dels militants noucentistes que, altrament, no en deixaven passar ni una. Josep Maria López-Picó, noucentista, participant de la secció “Los jardines del renacimiento catalán”, dins de la revista La Cataluña —que pretenia explicar a l'exterior el moviment intel·lectual i modernista de Catalunya—, va aprofitar aquesta ocasió per dur a terme una crítica literària que acabarà dictant allò que és ‘bo’ i allò que no ho és per a la societat moderna catalana, fonamentant així les bases del noucentisme. Amb l’arribada del corrent noucentista neix la creença en l’urbanisme i en el civisme, és a dir, en la ciutat com a centre i en la conducta adequada i necessària dels ciutadans urbans. És per aquest motiu que es critica durament el suposat ‘ruralisme’ de les obres de Caterina Albert, basant-se, nogensmenys, en un fet totalment superficial i infundat. La disputa intel·lectual entre modernistes i noucentistes provocava tensió. A l’article ‘Víctor Català’ (1909) —publicat a La Cataluña—, fins i tot el mateix Carner va declarar que discrepava en el sistema ideològic i en el procediment literari de Català, és a dir, en el fons o ètica i en la forma o estètica, ja que això s’oposava als cànons noucentistes; tanmateix no dubtava en cap moment de la gran qualitat de l’escriptora, reconeixent constantment en la crònica el seu virtuosisme. Titllant a Caterina Albert de naturalista, Carner deixava clar que aquest ja era un tema decadent i fora de lloc. Cal recordar, però, que en el pròleg del llibre Caires vius (1907), Víctor Català surt en defensa de l’estil de la seva literatura.

La màscara de societat ideal, de la perfecció en la conducta, que construïa el noucentisme amb la seva particular literatura, feia créixer una societat refinada que ja no acceptava novel·les, i encara menys novel·les modernistes —realistes. El que feia, en canvi, era cultivar una literatura enfocada en la poesia. Per tant, en certa manera, el noucentisme, aprofitant el seu creixent poder amb l’arribada d’un nou període, l’època dels ‘9oo’ —d’aquí, el mot ‘noucentisme’—, va desbancar Un film (3000 metres) condemnant-lo, sota l’etiqueta de decadent i amb nombroses crítiques dels mateixos intel·lectuals noucentistes —molts, membres de la Mancomunitat— a la ignorància. La petita joia de Víctor Català havia quedat fora d’època i, amb això, tapada pel noucentisme i el predomini de la poesia fins el 23 d’abril d’aquest any.

Modes, ara hi són i ara ja no. La ‘moda modernista’ de Caterina Albert ha ressorgit el 2015 i sembla que ja no hi ha prou noucentistes per apartar-la en el silenci. El que probablement no sospitaven, ingenus, els noucentistes, era que el seu moviment també aniria desapareixent amb l’arribada de la primera guerra mundial i, finalment, ho faria del tot amb el cop d’estat de Primo de Rivera l’any 1923. 
L’editorial ‘Club Editor’ és qui ha decidit rellançar la novel·la de Víctor Català, deixant de banda les modes, en adonar-se de l’error que suposava el fet que la novel·la no s’hagués publicat mai més des que es va menystenir i, conseqüentment, s’haguessin esvaït les seves possibilitats de reeiximent.

Ara, coneixent el caràcter intermitent de les modes i la seva desvinculació amb la qualitat d’una obra, no caiguem en la seva trampa, no deixem que aquest ús passatger reguli la literatura només pel gust del moment, i valorem les peces pel seu pes qualitatiu.







Anna Fonalleras Font

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada