dimecres, 27 de maig de 2015

Fastiguejadament enamorats



Obra de la companyia Cucumpidoo, realitzada dins el programa Escenaris del Consell Comarcal del Gironès. L’escenari està preparat dins el pavelló d’esports de Vilablareix. Moltes vegades, el fet de realitzar teatre en un pavelló,  dona un aspecte d’amateur i de Festa Major (en el pitjor sentit de la paraula) però aquest cop la sensació és diferent. El pavelló disposa d’uns plafons per poder-ne reduir l’espai que donen un aspecte de sala de concerts. També hi ajuda l’escenari, enlairat un metre de terra, amb un sobri color negre de fons i un vistós vermell en forma de cortinatge (simulant els escenaris teatrals autèntics) que hi dóna una bona versemblança.
L’obra ens parla d’un clàssic triangle (no) amorós, és a dir, a una noia li agrada un noi, aquest amor no és correspost, ja que al noi li agrada una altra noia, que al mateix temps no li agrada el noi. Amb aquesta base es succeeixen tota una serie de tòpics: El noi (en Toni) cregut i fanfarró, la noia bleda innocent i la femme fatale, que fa ballar el cap al noi, però que no hi té cap interès real.
Tota aquesta sèrie de tòpics es transformen en una obra amena i divertida gràcies a una molt bona interpretació i a la mescla dels diàlegs amb moments musicals amb cançons molt conegudes, però amb la lletra “tunejada” per l’ocasió.
El punt àlgid de l’obra, el trobem en una doble cita a cegues concertada a través d’una pàgina web de contactes. És on es fan més explícits els tòpics portats a l’extrem. En aquest context, en Toni dubte entre la tranquiŀlitat i avorriment de la Lili, i la passió i imprevisibilitat de la Charlotte. La opció que prendrà (triar la Lili) el portarà al cansament més extrem, fins al punt que després d’un any, set mesos i tres dies sortint, encara no han consumat sexualment la relació. Aquest fet, fa que la traça de la Lili en fer pastissets de crema (boníssims) no sigui suficient per mantenir el caliu de la relació.
Després de tot aquest temps d’abstinència, torna a aparèixer la Charlotte en escena. La seva fogositat volcànica produeix, aquesta vegada, uns efectes de desig insuperables en en Toni, que intenta per tots els mitjans de conquerir-la. La Lili s’ho mira impotent, intercalant entre els balls fogosos de la Charlotte, autolloances al seu amor i als seus pastissets de crema. Després d’un trepidant número musical amb cançons més actuals i  balls frenètics, la batalla entre la Lili i la Charlotte acaba amb un petó lèsbic apassionat i l’arraconament físic i figurat d’en Toni a un racó de l’escenari.
Molt bon final per una bona obra, que va perillar per un problema tècnic d’un dels micros a la meitat de l’obra. Uns problemes que no s’haurien de permetre en un cicle de teatre que presumeix de professionalisme.

Lluís Bosch i Planella

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada