dimecres, 20 de maig de 2015

Cicle Clàssics Castellans (Centre Cultural la Mercè)-3

Jorge Luis Borges: un filòsof subtil

La conferència que tanca el cicle Clàssics Castellans al Centre Cultural la Mercè tracta  sobre la figura d’un dels grans mestres de la «prosa poètica» com és Jorge Luis Borges. Jorge García creu que és un poeta frustrat i que l’única manera d’arribar a la plenitud poètica és quan escriu en prosa. Per tant, els sonets poden ser considerats com una formació pròpia de la seva obra literària. Aconsegueix un gran èxit a partir d’un estil perspicaç, irònic i, fins i tot, bromista. Un exemple és el relat «La loteria en Babilonia», pertanyent al llibre Ficciones. En fa una crítica irònica del Procés, de Franz Kafka. L’utilitza com a eina per criticar el feixisme durant l’Europa del segle XX, amb un estil basat en l’humor intel·ligent i perspicaç.

Borges s’envolta dels grans cercles intel·lectuals i avantguardistes del seu temps. Albert Einstein esdevé un dels grans influents en el seu estil i pensament. García ens diu, fins i tot, que l’obra Ficciones és una «teoria de la relativitat convertida en clau poètica». Borges és fill d’un escriptor frustrat, Jorge Guillermo Borges. El seu pare li va proporcionar el gust per la lectura i des de ben petit ja llegia els clàssics anglesos en llengua original. S’interessa també pels moviments avantguardistes que sorgeixen a principis del segle XX, com el dadaisme. Freqüentant els cafès de Madrid es nodreix de totes les reivindicacions culturals que sorgeixen a Europa. Sobretot al principi es considera un «antieuropeu» i defensor del nacionalisme argentí, en un clar intent de redefinir els valors nacionals del seu país natal.

El seu màxim esplendor arriba a partir dels anys 30, quan se n’adona que les formes d’escriure d’Argentina no porten enlloc. Historia universal de la infamia i Historia de la eternidad encunyen el canvi d’estil que es consolidarà amb Ficciones (1944). És en aquest període que es recrea i es consolida com a assagista i filòsof. García ens esmenta les claus del pensament de Borges. Va heretar l’escepticisme del seu pare i va estar molt influenciat per l’idealisme alemany, com Schopenhauer, i britànic, com és Bradley, l’obra del qual es basa directament en Hegel. A Historia de la eternidad Borges pretén insultar —subtilment— St. Agustí i Nietzsche. Jorge García, en to bromista, diu que Borges esdevé «una mena de Chesterton educat, no tan violent» amb l’església catòlica.

Borges, tot i el seu pensament filosòfic basat en l’idealisme, intenta transmetre una condició de poeta clàssic. «S’acomiada» de la seva vida d’escriptor a Informe de Brodi. Més endavant, però, s’enamora de Maria Kodama, una estudiant que compartia amb ell la passió per les llengües anglosaxones. Borges acaba enamorant-se feroçment de Kodama. Tant és així que comença a escriure poemes d’amor per primera vegada. García destaca aquest canvi de tendència, ja que deixa de banda les convencions filosòfiques per centrar-se, en els últims anys de la seva vida, a un amor inesperat. A El libro de arena s’acomiada definitivament de l’escriptura. Aquest llibre esdevé una declaració d’amor a Kodama, ja que la gran majoria dels personatges encarnen el seu amor idíl·lic. 

Jaime Rey Girbent

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada