Tribut a una tradició

Hi ha altres activitats relacionades amb la part més tradicional del conreu de l'arròs i que s'inclouen també dins de l'anomenat cicle de l'arròs, són la plantada i la sega.

Des de fa força anys, el poble de Pals dedica un dia a cadascuna d'aquestes activitats. Es recorden unes feines que fa uns anys eren totalment quotidianes i que amb el temps s'han anat perdent per l'aparició de la mecanització.

Plantada tradicional.

Foto: Carles Barcons

Planta't a Pals es celebra al Mas Carles de Pals durant el mes de juny. Aquesta activitat, que ja porta gairebé vint edicions, té com a element principal una demostració de plantada tradicional feta pels pagesos més veterans del poble. Però després de tantes edicions, molta gent del poble que no són necessàriament pagesos ha après com funciona i hi participa any rere any. El públic assistent pot veure com era aquesta tècnica fa uns anys i també poden animar-se a posar els peus a l'aigua i plantar una mica d'arròs.

L'arròs plantat manualment al mes de juny, es sega a l'octubre de la mateixa manera. És el que es coneix com la Sega de l'arròs. Un cop més, es deixen de banda les màquines que s'han posat tan de moda al món de l'agricultura, per fer un salt en el temps i demostrar com es feia la sega de l'arròs antigament.

Aquestes activitats estan acompanyades de rutes relacionades amb l'arròs i, com no podien faltar, arrossades populars.

Neus L.

El Museu del Cinema

El Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol es troba al carrer de la Sèquia, al costat de la plaça Santa Sussana del Mercadal, a Girona. L'edifici és de final del segle XIX i no deixa indiferent a ningú amb tots els cartells que hi trobem a la façana.

El Museu es va inaugurar l'any 1998, i va ser el primer de la seva especialitat a l'estat espanyol. És una institució permanent que està oberta al públic perquè gaudeixi de la gran col·lecció d'objectes que hi conserven i també les diferents exposicions que s'hi programen. El seu objectiu és esdevenir un centre de dinamització del món del cinema i dels espectacles visuals.

Tot el Museu es compon amb objectes de la Col·lecció Tomàs Mallol, un gran apassionat del cinema des de petit que ens ha deixat com a llegat una extensa col·lecció sobre els antecedents i orígens del cinema.

Tomàs Mallol va formar la seva col·lecció sobretot entre 1968 i 1998. Trenta anys en què va recórrer els principals mercats de Catalunya, Espanya i França.
Tots els objectes que estan presents a la col·lecció expliquen i mostren com es representaven les imatges abans del cinema i tot el procés que es va dur a terme fins a l'invent del cinematògraf, l'any 1895.

Hi trobem elements relacionats amb els teatres d'ombres xineses, peces relatives a la llanterna màgica, l'espectacle visual més popular anterior al cinema. També hi ha una gran quantitat d'aparells per captar imatges fixes de la realitat d'abans i després de l'invent de la fotografia, i aparells fabricats per a la indústria cinematogràfica entre tantes d'altres peces que s'exposen al museu. Per tant, la col·lecció no només té un gran valor històric, sinó també científic i de recerca que ens permet viatjar a través del temps i comprendre pas a pas la prehistòria i la història dels primers temps del cinema.
Amb tot, es conclou que per la gran quantitat i qualitat de les seves peces, aquesta col·lecció es podria comparar amb les dels millors museus i col·leccions privades de pre-cinema d'Europa.

Xènia Ruiz 

Ei,Gent!, l'entitat de lleure amb més anys de Banyoles

Sovint quan es pensa en els joves la imatge que et ve és de poc treballadors, poc responsables, i que tenen moltes ganes de fer gresca. El Pla de l’Estany és una comarca amb un gran teixit associatiu. Dins les diferents entitats trobem que gran part són joves implicats i amb la intenció de treballar per la comarca. L’àmbit on es troba més voluntariat és el lleure.

Hi havia una vegada, un grup de joves que van realitzar el primer curs de monitors del Pla de l'Estany. D’allà, durant el 1991 en va sorgir una petita entitat que la van anomenar Ei, Gent!. Tot cridant als infants i joves de la comarca, van començar a realitzar diferents activitats com seria l’esplai dels dissabtes a la tarda. El seu objectiu era educar a través del lleure. Els anys van anar passant i el nombre de participants va anar augmentant, però el 1993 va sorgir l’Escambell. Una entitat que tenia el mateix objectiu que la
primera, és per això que en algunes ocasions van compartir algunes activitats.
Al llarg de l'aventura han anat passant per diferents locals, sempre que entraven a un, havien de marxar al cap de poc temps. Molts d'aquests locals actualment estan enderrocats.

El primer contacte que molts joves han tingut amb el lleure, ha estat a través d'Ei Gent!. Molts van començar a participar de nens i han acabat sent monitors a diferents entitats. Actualment és una de les associacions de lleure amb més participació de la comarca, compta amb 40 joves implicats amb el mateix objectiu inicial, educar els petits i joves de la comarca a través del lleure. Se situa al centre la ciutat i els projectes que realitzen són l'Esplai d'Hivern i les Colònies d'Estiu. Tot i així dins el projecte d'Hivern hi ha una activitat
estrella que són les colònies familiars, en les quals participen les famílies dels nens que han vingut de l'esplai, encara que en alguna edició també hi han anat els pares i mares de monitors. Normalment es realitza a finals de maig.
Una altra de les innovacions dels últims anys va ser la creació de la primera federació d'entitats de lleure del Pla de l'Estany l'any 2004, junt amb Escambell, Fem Tram i Tabitum. S'anomena Coordinadora de Lleure del Pla de l'Estany.

Aquest curs sembla que tenen algunes sorpreses. Com que fan 25 anys han decidit celebrar-ho d'una bona manera: el 4 juny, s'espera que hi hagi una gran festa dedicada als nens i nenes, les famílies, els monitors i monitores que han anat passant al llarg dels anys i tots aquells que ho vulguin compartir.

Jana Soteras Melguizo

Pals i la cuina de l'arròs

Des de l'any 1993 Pals comença el cicle d'activitats relacionades amb l'arròs amb la campanya gastronòmica Pals i la cuina de l'arròs.

El passat 31 de març va presentar-se al Palau Robert de Barcelona l'edició d'aquest any, i uns dies després, el 2 d'abril, va presentar-se al poble de Pals. Tot i que el temps no va acompanyar gaire, hi va haver moltes persones que van apropar-se a Plaça Catalunya per degustar els tastets d'arròs que oferien els restaurants participants. I és que com cada any, l'activitat principal va ser el menú de l'arròs que fa la majoria de restaurants del poble amb el suport de l'ajuntament. Cada restaurant presenta una proposta on el plat principal és l'arròs de Pals, i durant un mes inclouen aquest menú al seu restaurant.

Preparant els tastets a la presentació de 

Pals i la Cuina de l'arròs.

Foto: Neus Lara

Però aquesta no és l'única activitat que es troba dins aquesta campanya gastronòmica. Durant el mes d'abril s'han organitzat també rutes relacionades amb l'arròs, tastets i cursos de cuina per aprendre com treure el màxim suc a aquest producte. També es troba dins del programa el torneig de golf que ja fa anys que es du a terme per aquestes dates.

Pals i la cuina de l'arròs sol coincidir també amb Setmana Santa, de manera que es tracta d'un mes carregat d'activitats que, tal com es pot apreciar, són majoritàriament destinades al turisme, de manera que s'uneixen els dos motors econòmics del poble. Però tot i estar destinat sobretot al turisme, aquestes activitats no podrien dur-se a terme sense la col·laboració de l'ajuntament i la població de Pals, i sobretot, sense la col·laboració dels restaurants que hi participen.

Neus L.

Tradició i proximitat

L'arròs és la base de l'alimentació humana en molts països i un dels cereals amb major superfície conreada arreu del món. Si pensem en l'arròs a escala global, probablement el primer que ens vingui a la ment siguin països asiàtics, ja que no només tenen l'arròs com a element principal de la seva alimentació, sinó que també destaquen considerablement per les grans superfícies que dediquen a aquest conreu. Però no és necessari marxar a aquests països asiàtics per trobar arròs, en tenim molt més a la vora! A Catalunya la superfície de conreu de l'arròs es divideix sobretot en dues grans zones: El Delta de l'Ebre i l'Empordà, majoritàriament a la zona de Pals, on gràcies al seu particular clima es produeix un arròs de gran qualitat, ja que la seva maduració és més llarga i el gra, un cop cuit, és més resistent.

Màquines recol·lectant l'arròs a l'Estany de Pals

Foto: Carles Barcons

A Pals el conreu de l'arròs data del segle XV de manera que és, des de fa molts anys, una activitat molt arrelada, tant és així que aquesta feina s'ha transmès de pares a fills fins a arribar a ser, juntament amb el turisme de platja, una de les activitats econòmiques bàsiques d'aquest poble de la Costa Brava.

Actualment podem trobar tres empreses que es dediquen a l'arròs a Pals, aquestes tenen diferents mètodes a l'hora de conrear-lo i cada any intenten renovar-se, per exemple: gran part de l'arròs que s'està plantant aquesta temporada s'està plantant en sec (inundant els camps posteriorment), ja que s'està demostrant que aquest mètode és millor per al cultiu. Aquestes empreses cultiven diferents varietats d'arròs, que poden variar segons la temporada, però les més produïdes solen coincidir any rere any. Tot i que la majoria de l'arròs que es planta s'acaba comercialitzant sota la marca Arròs de Pals, part de la producció s'envia també a altres països.

La importància d'aquest cultiu i de la feina d'aquestes empreses és tan gran pel poble que des del propi ajuntament s'organitzen diferents activitats al voltant d'aquesta tradició, com per exemple la plantada i la sega de l'arròs i la promoció gastronòmica de Pals i la cuina de l'arròs.

Neus L.

La gastronomia protagonista de la I Fira Indiana a Tossa de Mar

Els restaurants de la Vila preparen els seus menús indians

Em deien quan era petita que per créixer sempre és bo omplir-se d'altres cultures i dins d'aquestes cultures hi ha la gastronomia de cadascuna.

I així va ser, el diumenge 17 abril va haver la jornada gastronòmica dins de la I Fira d'indians a Tossa de Mar. Alguns dels restaurants de Tossa, preparaven menús inspirant-se aquest estil , al principi no em veia molt segura d'anar , ja que sempre he rebutjat aquests menjars però em van animar i vaig decidir aprofitar l'oportunitat que hi havia.

El sol, les mànigues curtes i les ulleres de sol eren els protagonistes de tot el cap de setmana, el mercat d' ultramarins , mostrava el seu ambient a les càmeres de TV Tossa i de TV Girona. Petits i grans paseavan pel passeig de la mar , provant i descobrint més cultura indiana, molts d'ells, preguntaven pels restaurants que feien aquest diumenge el menú indià especial.

Entre tots els que els feien , vaig triar el Santa Marta per una senzilla raó, coneixia el servei que donaven al restaurant itenia localització que ens agradava molt, dins de la muralla, amb unes vistes privilegiades.

L'acompanyant que va venir amb mi a passar la jornada gastronòmica, va ser en Xavier ,ell, amant de noves cultures i sobretot de la gastronomia, va decidir sense problemes acompanyar-me. Vam arribar i la indumentària indiana la portaven els cambrers, barrets i roba blanca, ens van donar un barret i ens vam recrear dins de la cultura indiana. Tots els menús dels restaurants es podien veure dies abans a la programació de la fira , per tant ja sabiem que anàvem a dinar.

La carta de benvinguda era Guacamole amb crispetes de blat de moro, la presentació era un deu i les ganes de provar-ho també, el guacamole i el blat de moro eren dos dels productes que no havia provat mai i per tant, era la perfecta ocasió per fer-ho.

  El plat que esperàvem amb més ganes, l’arrós indià mariner, primerament, de simple vista, semblava un arrós mediterrani igualment, però el toc indià estava present, amb les especies que van posar. Caldòs i sense decepcionar

Per postres hi havia per triar i per tant, vaig provar el fram de coco, que ja l’havia provat en altres ocasions. 100% recomanable.

La fira, concebuda com una autèntica festa popular, ha fet que els tossencs i tossenques i els nombrosos visitants que s’hi han aplegat recordin Cuba i les Antilles amb havaneres, balls de salsa, cants populars caribenys, fira d’artesania, visites guiades pel patrimoni indià i jornades gastronòmiques enmig d’un ambient festiu de tres dies.

L'Ajuntament de Tossa ha valorat aquesta primera fira molt positivament, ja que, més de 12.000 persones van passar aquell cap de setmana per la Vila, comerciants, botiguers i empresaris van aplaudir l'èxit i esperen potenciar aquest tipus d'iniciativa fora del període d'estiu.

Patricia Diaz Gonzalez

VIDAS REFUGIADAS

ESCAPAR DE LA GUERRA

Desde hace meses ya  estamos acostumbrados a escuchar por la tele las desgracias que está provocando la guerra en Siria. Estamos tan familiarizados con la situación que nos hemos hecho inmunes a las imágenes y videos violentos que nos muestran. Incluso llegamos a olvidar una de las más graves consecuencias, los refugiados. Esas personas que se han visto obligadas a dejar una vida entera para poder sobrevivir.

Con este motivo la biblioteca de Lloret de Mar hizo una exposición. La exposición  se inauguró el día 9 de marzo y se cerró el día 1 de abril, ésta se titulaba Vides Refugiades y contaba con ilustraciones de artistas de más de quince países. También contaba con un reportaje fotográfico realizado por Maro Kouri, titulado SEGUINT ELS PASSOS DE N'ASEM, DE LESBOS A BERLÍN. Toda la organización fue a cargo de Plataforma per la Pau Lloret.

Las ilustraciones llenaban las paredes de la sala de exposiciones. Todas tenían su propia alma. Cada ilustración representaba de qué forma el artista ve la realidad de muchas personas que se han convertido en víctimas de una guerra. Casi todos los artistas han querido ponerle cara a esta tragedia por eso muchas de estas obras estaban protagonizadas por el rostro de los refugiados. Rostros de niños, hombres y mujeres. Niños con miradas tristes pero que aún conservan su inocencia, la que les permite pensar que todo pronto acabará. Mujeres con miradas desesperadas, como si se cuestionaran cuándo acabará la desgracia que están viviendo. Miradas cansadas y preocupadas por todas partes.

Casi pude percibir el sufrimiento de toda esa gente. Resulta desesperante no saber dónde vas a acabar. Pensar que te encuentras solo y que lo has perdido todo, o pensar que estas con tu familia pero que ya no puedes mantenerla. Al acabar mi visita por estas vidas refugiadas vi fragmentos del documental que me hicieron sentir mucho más la desesperación de aquellas personas. Gente durmiendo en tiendas de campañas en plena lluvia todo lleno de barro, niños a los que tienen que bañar al aire libre en pleno invierno, madres intentando cocinar  de manera primitiva para dar de comer a sus hijos… todo esto me llevó a un estado de impotencia que no pude controlar. Pero antes de salir vi una pequeña performance muy significativa. Un conjunto de salvavidas apilados uno encima de otro rodeados de barcos hechos de papel de periódicos. Sin duda ese era el alma de toda aquella exposición.

Gabriela Pinto Claure