GIRONA; TEMPS DE SÈRIES
El dimarts 26 d’abril es va estrenar,- i mai més
millor dit- un festival totalment innovador i adient per aquestes dates a la ciutat
de Girona; el Plot Girona Series Fest. Tot i que pot semblar molt oportunista la
inauguració d’aquest festival, -coincidint amb la recent i popular estrena de Game Of Thrones rodada a Girona- Pep
Prieto, cofundador del festival, va deixar clar entre bromes que va ser la HBO
qui instigada pel plot va decidir establir Girona com a seu del rodatge.
L’equip format per
Pep Prieto, Toni de la Torre i Pep Tabener (tots socis del MIRUT Productions SL) ens deixen clar durant la presentació que la
dedicació i ganes van fer que el projecte s’iniciés i que, gràcies a la bona
predisposició i visió futurista de l’alcalde, -fins aleshores el senyor
Puigdemont- tirés endavant. “Hem arribat
aquí perquè el fenomen de les sèries està molt arrelat al nostre dia a dia; la
gent cada vegada és més consumidora de sèries i el públic és torna molt fidel
amb això” assegura Pep Prieto.
L’equip va ser molt
afortunat i això es veu en els bons resultats. “Girona compta amb un gran nombre de festivals i és cert que té un
relat cultural potent ja que es celebren festivals altament coneguts i de totes
les vessants; com ara Temporada Alta, Girona Temps de Flors, el festival Mot,
Estrenes, Enderrock... però en l’àmbit audiovisual calia fer un pas més
endavant” va afirmar l’alcaldessa Marta Madrenas que participava també
durant l’obertura de l’acte. Per això l’equip propulsor va encoratjar-se i el
projecte va ser molt ben acollit per l’Ajuntament de Girona, Movistar+ i la
Diputació de Girona on, amb la seva col·laboració, l’equip de MIRUT Productions es treu el mèrit de la
feina feta assegurant que “els gestors
culturals desapareixen com llàgrimes en la pluja com deien a Blade Runner”.“Està
molt bé consumir cultura però gestionar-la no us ho recomano”. Amb això ens
deixen clar la feina que comporta elaborar projectes com aquest i l’agraïment
sincer que senten cap aquells que ofereixen ajuts.
El festival vol
aconseguir interactuar amb el públic i és per això que ofereix un ampli ventall
de sèries perquè la gent es pugui sentir identificada al llarg d’aquests sis
dies on, els especialistes, tractaran i demostraran a partir de debats,
conferències i presentacions que les sèries són un factor social actual de gran
importància.
DIMARTS 26: SÈRIES I POLÍTICA: LA REALITAT SUPERA LA
FICCIÓ?
Després de la breu
introducció feta pels col·laboradors (Marta Madrenas alcaldessa de Girona,
Bruno Viladrau, director del Gran Públic de Telefònica de Catalunya i el diputat
de cultura Albert Piñera), l’acte es va
iniciar amb l’esperat debat polític entre els responsables de set formacions
polítiques al parlament de Catalunya. La taula rodona moderada per Gemma Esteba
Quer introduïda amb el títol; La realitat
supera la ficció? Ens va permetre observar què pensen els polítics catalans
sobre les similituds entre la realitat política actual al govern i la sèrie de
ficció Borgen. Encara que el tema
principal sigui la política que s’aplica a la sèrie i les similituds que
ofereix amb el dia a dia dels polítics actuals, el plot aconsegueix per primera
vegada reunir-los, i no pas per parlar
directament de política, sinó de gustos i opinions derivats de Borgen.
Preguntes com;
podria existir un Borgen a la
catalana?, Els girs que ha anat fent la política catalana donaria per elaborar
una sèrie?, Quins plaers culpables tenen? o quines sèries
d’altres gèneres recomanarien i moltes altres preguntes van ser presents al
llarg del debat on cadascun dels participants – Jordi Cuminal (CDC), Ariadna
Delgado (ERC), David Mejías (C’s), Miquel Iceta (PSC), Joan Coscubiela (Catalunya
sí que es pot), Joan Milián (PP) i Eulàlia Reguant (CUP)- ens
oferien respostes de tots colors.
Està clar que els
candidats són serièfils i que a la que poden segueixen alguna sèrie o altre.
Jordi Milían recomanava Breaking Bad;
Jordi Cuminal sentia certa culpabilitat en la manera
en que consumia les sèries fins
altes hores de la matinada; David Mejía a diferència dels altres, va confessar ser
fidel seguidor d’una sèrie espanyola; La
que se Avecina. Ariadna Delgado va confessar el seu amor per les sèries
sobre metges com ara Anatomía de Grey, i
Miquel Iceta ens va sorprendre amb el seu
fanatisme per Sexo en Nueva York i a
la vegada de Star Trek.
Joan Coscubiela va
ser declarat el gran espòiler de la tarda desvetllant aspectes de la sèrie que
minuts després seria presentada. Així va concórrer la tarda amb la projecció
del primer capítol de la primera temporada de la sèrie Borgen, la qual ha rebut molt bones crítiques per part dels
participants.
Fotografia
extreta de l'Ajuntament de Girona
DIMECRES 27: SÈRIES I DONES: L’HORA DE LES CREADORES
El segon dia del
festival el van obrir Clàudia Maluenda (tècnica de produccions audiovisuals,
ràdio i espectacles) i Laura Rubirola (guionista de cinema i televisió); totes
dues cofundadores de TÀNDEM Entertainment
i Showrunners Barcelona les quals volen impulsar projectes propis i aliens
de llargmetratges, documentals i sèries de televisió. Aquest cop, es van presentar al teatre
municipal de Girona per parlar-nos sobre el paper fonamental que representa la
figura de la dona en la ficció des dels últims vint anys.
No sabria dir si era
degut al tema que el festival tractava
però, aquest cop, el públic a diferència
de dimarts, era
majoritàriament femení. A partir de les set de la tarda, Clàudia Maluenda i
Laura Rubirola van iniciar un viatge retrospectiu des dels inicis de la
presència femenina en les sèries als diversos tipus de gèneres, arribant a les sèries
estrenades en l’actualitat; com és el cas de l’estrena de The Catch, sèrie que més endavant el festival ens faria una projecció
del seu primer episodi.
“El canvi de tendència es dóna quan elles es tornen les
creadores; quan intervenen darrere les càmeres com és l’exemple de Jenji Kohan,
dona que domina perfectament el drama i la comèdia com ningú”. En els últims anys la funció de la dona en les sèries no només ha
incrementat, sinó que ha millorat. Els papers femenins cada vegada van més
enllà de l’aparent superficialitat i sexualitat provocativa que durant molts
anys es mostrava. El canvi de tendència posa damunt la
taula la idea que les dones avui en dia també són grans creadores de contingut
televisiu. Aquest fenomen es coneix amb el nom e Showrunners; icones
que representen la marca que defineix la sèrie; és el que s’acostuma a
conèixer com a productor executiu. Davant d’això, l’estudi fet per Maluenda i
Rubirola, mostra que l’augment de dones treballadores darrere la càmera està en augment
i això comporta a definir quins tipus d’equips es formen davant
i darrere de càmera.
A la part final de
la conferencia, les dues protagonistes de la
tarda ens van fer una menció especial referent als diversos tipus de dones dins
dels gèneres periodístics; com ara les dones poderoses en la sèrie Game of Thrones, personatges femenins que ajuden a avançar en la historia. També trobem les sèries
que giren entorn de la sexualitat del personatge com és Sex on the City i aquelles on l’evolució de la història només és
possible on la relació entre homes i dones es resol sexualment perquè la
història segueixi avançant.
També les històries
protagonitzades per dones han servit per entendre determinades etapes de la
història i les societats on els lideratges fins al moment només eren entesos
per rols masculins.
DIJOUS 28: SÈRIES I MALVATS: LA FASCINACIÓ DELS DOLENTS
Dijous la sessió
del plot la va obrir la periodista i crítica televisiva del diari Ara, Mònica Planas, conjuntament amb
Toni de la Torre. Aquest cop l’escenari semblava més una tarda en una cafeteria
parlant entre amics sobre aficions que el teatre municipal. La conferència va
girar entorn la personalitat dels malvats, els seus papers a les sèries i la
nostra reacció d’aversió o atracció cap aquests.
La periodista volia
aprofundir en els mecanismes que aconsegueixen les sèries i els relats; els
quals acaben generant que els dolents ens acabin agradant i això ens ho posa al
damunt de la taula amb la confirmació de tècniques psiquiàtriques que diuen que:
“hi ha una mena de plaer en els
personatges antagonistes que ens generen adrenalina, endorfines i ens produeixen
satisfacció al veure que transgredeixen per
nosaltres les lleis imposades”. “Veure actuar als dolentsna la televisó
genera unes descàrregues
d’adrenalina que poques coses més ho produeixen”
expressa Mònica Planas. A partir d’aquí la conversa va girar entorn els
diferents protagonistes de les sèries, -inicialment masculins- com Francis Underwood
protagonista de House of Cards -sèrie
que el plot després de la conferència presentaria el primer capítol de la
quarta temporada-, o Hugh Laune, protagonista de la sèrie House o Tony Soprano interpretat per James Grandolfini.
Tots aquests
personatges generen una mena de simpatia a l’espectador, provocant que ens
adonem que en les sèries actuals ni els bons són tan bons ni els dolents tan
malvats. Tots els personatges estan subjectes a patir evolucions o
transformacions i, saber de les seves històries genera una acceptació per part del
públic. Actualment a les sèries s’utilitzen els estereotips per canviar-los i
capgirar les històries per tal de sorprendre els espectadors. Hi ha sèries de
malvats que estan fetes en claus de comèdia, com és el cas de Los Soprano.
Seguidament en introdueix el tema de
l’evolució i construcció de dones malvades, on a vegades, se les
relaciona amb les que rebutgen mantenir qualsevol vincle familiar (es genera un
trencament dels esquemes imposats cap a la dona) però, cada vegada els directors són més inesperats i
aconsegueixen jugar amb el context social del personatge per aconseguir una
interpretació d’aquell paper totalment inesperada. Avui en dia podríem dir que
ens trobem davant d’una societat cada vegada més insensibilitzada “estem a l’espera davant de la següent
animalada i potser al final ens trobarem davant el punt on l’audiència de les
sèries busqui només violència i no trama perquè els estem acostumant a la
violència i no al diàleg” conclou Mònica Planas abans de deixar pas al
primer episodi que marca l’estrena de la nova temporada de la sèrie.
DIUMENGE 1 DE MAIG: GRANS
EXPERIÈNCIES:
L’últim dia, el plot no només va voler traslladar tot l’equip al
Centre Cultural La Mercè; sinó que també, -i d’una manera molt còmica i
animada- parar tota l’atenció a les produccions més properes; les de casa.
La sessió de diumenge al migdia es va obrir d’una manera diferent;
Roger Coma -guionista, director, intèrpret i productor de la presentada web
sèrie Les Coses Grans, rodada a
Barcelona ens parlava de les sèries vistes des d’una altra perspectiva; a
partir de la gran plataforma que és internet. Roger Coma va voler explicar les
dificultats i les necessitats que presenta la xarxa quan es tenen al cap
projectes com el seu, i no va voler marxar fins deixar clar que totes les idees
són possibles i tots tenim alguna cosa a explicar per petita que sigui amb la
qual la multitud es pot identificar.
La sèrie consisteix en capítols de deu minuts de durada on es
porten a l’extrem els temes més banals del dia a dia i on tothom té cabuda per
sentir-se identificat, ja que ens sentim identificats amb els personatges de la
sèrie perquè les seves preocupacions són les de tothom; contínues
contradiccions. “Els hi passen tan poques coses com a tothom i són tan
apassionats de la seva poca cosa com ho som nosaltres” expressa el convidat. El
format curt de la sèrie aconsegueix ser àgil i cridaner a la vegada i, per
contra, defuig del temps que estableix per definició la plataforma que és avui
en dia internet.
Després de la presentació per part del creador; l’equip del plot
ens va delectar amb la projecció de l’últim capítol de la primera temporada per
veure quina és la dinàmica que ha fet triomfar aquesta web sèrie imprevisible, atrevida,
provocadora i sorprenent. El final de la sessió de diumenge migdia, va girar
entorn a l’especial ¿Qué fue de Jorge
Sanz? On se’ns mostra la cara més dura de ser un artista; estar preparat
per afrontar la pèrdua de popularitat i feina dins del sector després de
moments de gran esplendor.
Autora: Juliana Giovanardi
