dimecres, 1 de juny de 2016

Girona;Temps de sèries


GIRONA; TEMPS DE SÈRIES

El  dimarts 26 d’abril es va estrenar,- i mai més millor dit- un festival totalment innovador i adient per aquestes dates a la ciutat de Girona; el Plot Girona Series Fest. Tot i que pot semblar molt oportunista la inauguració d’aquest festival, -coincidint amb la recent i popular estrena de Game Of Thrones rodada a Girona- Pep Prieto, cofundador del festival, va deixar clar entre bromes que va ser la HBO qui instigada pel plot va decidir establir Girona com a seu del rodatge.

L’equip format per Pep Prieto, Toni de la Torre i Pep Tabener (tots socis del MIRUT Productions SL) ens deixen clar durant la presentació que la dedicació i ganes van fer que el projecte s’iniciés i que, gràcies a la bona predisposició i visió futurista de l’alcalde, -fins aleshores el senyor Puigdemont- tirés endavant. “Hem arribat aquí perquè el fenomen de les sèries està molt arrelat al nostre dia a dia; la gent cada vegada és més consumidora de sèries i el públic és torna molt fidel amb això” assegura Pep Prieto.

L’equip va ser molt afortunat i això es veu en els bons resultats. “Girona compta amb un gran nombre de festivals i és cert que té un relat cultural potent ja que es celebren festivals altament coneguts i de totes les vessants; com ara Temporada Alta, Girona Temps de Flors, el festival Mot, Estrenes, Enderrock... però en l’àmbit audiovisual calia fer un pas més endavant” va afirmar l’alcaldessa Marta Madrenas que participava també durant l’obertura de l’acte. Per això l’equip propulsor va encoratjar-se i el projecte va ser molt ben acollit per l’Ajuntament de Girona, Movistar+ i la Diputació de Girona on, amb la seva col·laboració, l’equip de MIRUT Productions es treu el mèrit de la feina feta assegurant que “els gestors culturals desapareixen com llàgrimes en la pluja com deien a Blade Runner”.“Està molt bé consumir cultura però gestionar-la no us ho recomano”. Amb això ens deixen clar la feina que comporta elaborar projectes com aquest i l’agraïment sincer que senten cap aquells que ofereixen ajuts.

El festival vol aconseguir interactuar amb el públic i és per això que ofereix un ampli ventall de sèries perquè la gent es pugui sentir identificada al llarg d’aquests sis dies on, els especialistes, tractaran i demostraran a partir de debats, conferències i presentacions que les sèries són un factor social actual de gran importància.

DIMARTS 26: SÈRIES I POLÍTICA: LA REALITAT SUPERA LA FICCIÓ?

Després de la breu introducció feta pels col·laboradors (Marta Madrenas alcaldessa de Girona, Bruno Viladrau, director del Gran Públic de Telefònica de Catalunya i el diputat de cultura  Albert Piñera), l’acte es va iniciar amb l’esperat debat polític entre els responsables de set formacions polítiques al parlament de Catalunya. La taula rodona moderada per Gemma Esteba Quer introduïda amb el títol; La realitat supera la ficció? Ens va permetre observar què pensen els polítics catalans sobre les similituds entre la realitat política actual al govern i la sèrie de ficció Borgen. Encara que el tema principal sigui la política que s’aplica a la sèrie i les similituds que ofereix amb el dia a dia dels polítics actuals, el plot aconsegueix per primera vegada reunir-los, i  no pas per parlar directament de política, sinó de gustos i opinions derivats de Borgen.

Preguntes com; podria existir un Borgen a la catalana?, Els girs que ha anat fent la política catalana donaria per elaborar una sèrie?,  Quins plaers culpables tenen? o quines sèries d’altres gèneres recomanarien i moltes altres preguntes van ser presents al llarg del debat on cadascun dels participants – Jordi Cuminal (CDC), Ariadna Delgado (ERC), David Mejías (C’s), Miquel Iceta (PSC), Joan Coscubiela (Catalunya sí que es pot), Joan Milián (PP) i Eulàlia Reguant (CUP)-  ens oferien respostes de tots colors.

Està clar que els candidats són serièfils i que a la que poden segueixen alguna sèrie o altre. Jordi Milían recomanava Breaking Bad; Jordi Cuminal sentia certa culpabilitat en la manera en que consumia les sèries fins altes hores de la matinada; David Mejía a diferència dels altres, va confessar ser fidel seguidor d’una sèrie espanyola; La que se Avecina. Ariadna Delgado va confessar el seu amor per les sèries sobre metges com ara Anatomía de Grey, i Miquel Iceta ens va sorprendre amb el seu fanatisme per Sexo en Nueva York i a la vegada de Star Trek.

Joan Coscubiela va ser declarat el gran espòiler de la tarda desvetllant aspectes de la sèrie que minuts després seria presentada. Així va concórrer la tarda amb la projecció del primer capítol de la primera temporada de la sèrie Borgen, la qual ha rebut molt bones crítiques per part dels participants.

Fotografia extreta de l'Ajuntament de Girona

 
DIMECRES 27: SÈRIES I DONES: L’HORA DE LES CREADORES

El segon dia del festival el van obrir Clàudia Maluenda (tècnica de produccions audiovisuals, ràdio i espectacles) i Laura Rubirola (guionista de cinema i televisió); totes dues cofundadores de TÀNDEM Entertainment i Showrunners Barcelona les quals volen impulsar projectes propis i aliens de llargmetratges, documentals i sèries de televisió. Aquest cop, es van presentar al teatre municipal de Girona per parlar-nos sobre el paper fonamental que representa la figura de la dona en la ficció des dels últims vint anys.

No sabria dir si era degut al tema que el festival tractava però, aquest cop, el públic a diferència de dimarts, era majoritàriament femení. A partir de les set de la tarda, Clàudia Maluenda i Laura Rubirola van iniciar un viatge retrospectiu des dels inicis de la presència femenina en les sèries als diversos tipus de gèneres, arribant a les sèries estrenades en l’actualitat; com és el cas de l’estrena de The Catch, sèrie que més endavant el festival ens faria una projecció del seu primer episodi.

“El canvi de tendència es dóna quan elles es tornen les creadores; quan intervenen darrere les càmeres com és l’exemple de Jenji Kohan, dona que domina perfectament el drama i la comèdia com ningú”. En els últims anys la funció de la dona en les sèries no només ha incrementat, sinó que ha millorat. Els papers femenins cada vegada van més enllà de l’aparent superficialitat i sexualitat provocativa que durant molts anys es mostrava. El canvi de tendència posa damunt  la taula la idea que les dones avui en dia també són grans creadores de contingut televisiu. Aquest fenomen es coneix amb el nom e Showrunners; icones que representen la marca que defineix la sèrie; és el que s’acostuma a conèixer com a productor executiu. Davant d’això, l’estudi fet per Maluenda i Rubirola, mostra que l’augment de dones treballadores darrere la càmera està en augment i això comporta a definir quins tipus d’equips es formen davant i darrere de càmera.

A la part final de la conferencia, les dues protagonistes de la tarda ens van fer una menció especial referent als diversos tipus de dones dins dels gèneres periodístics; com ara les dones poderoses en la sèrie Game of Thrones, personatges femenins que ajuden a avançar en la historia. També trobem les sèries que giren entorn de la sexualitat del personatge com és Sex on the City i aquelles on l’evolució de la història només és possible on la relació entre homes i dones es resol sexualment perquè la història segueixi avançant.

També les històries protagonitzades per dones han servit per entendre determinades etapes de la història i les societats on els lideratges fins al moment només eren entesos per rols masculins.



 

 DIJOUS 28: SÈRIES I MALVATS: LA FASCINACIÓ DELS DOLENTS

Dijous la sessió del plot la va obrir la periodista i crítica televisiva del diari Ara, Mònica Planas, conjuntament amb Toni de la Torre. Aquest cop l’escenari semblava més una tarda en una cafeteria parlant entre amics sobre aficions que el teatre municipal. La conferència va girar entorn la personalitat dels malvats, els seus papers a les sèries i la nostra reacció d’aversió o atracció cap aquests.

La periodista volia aprofundir en els mecanismes que aconsegueixen les sèries i els relats; els quals acaben generant que els dolents ens acabin agradant i això ens ho posa al damunt de la taula amb la confirmació de tècniques psiquiàtriques que diuen que: “hi ha una mena de plaer en els personatges antagonistes que ens generen adrenalina, endorfines i ens produeixen satisfacció al veure que transgredeixen per nosaltres les lleis imposades”. “Veure actuar als dolentsna la televisó genera unes descàrregues d’adrenalina que poques coses més ho produeixen” expressa Mònica Planas. A partir d’aquí la conversa va girar entorn els diferents protagonistes de les sèries, -inicialment masculins- com Francis Underwood protagonista de House of Cards -sèrie que el plot després de la conferència presentaria el primer capítol de la quarta temporada-, o Hugh Laune, protagonista de la sèrie House o Tony Soprano interpretat per James Grandolfini.

Tots aquests personatges generen una mena de simpatia a l’espectador, provocant que ens adonem que en les sèries actuals ni els bons són tan bons ni els dolents tan malvats. Tots els personatges estan subjectes a patir evolucions o transformacions i, saber de les seves històries genera una acceptació per part del públic. Actualment a les sèries s’utilitzen els estereotips per canviar-los i capgirar les històries per tal de sorprendre els espectadors. Hi ha sèries de malvats que estan fetes en claus de comèdia, com és el cas de Los Soprano.

Seguidament en introdueix el tema de l’evolució i construcció de dones malvades, on a vegades,  se les relaciona amb les que rebutgen mantenir qualsevol vincle familiar (es genera un trencament dels esquemes imposats cap a la dona) però, cada vegada els directors són més inesperats i aconsegueixen jugar amb el context social del personatge per aconseguir una interpretació d’aquell paper totalment inesperada. Avui en dia podríem dir que ens trobem davant d’una societat cada vegada més insensibilitzada “estem a l’espera davant de la següent animalada i potser al final ens trobarem davant el punt on l’audiència de les sèries busqui només violència i no trama perquè els estem acostumant a la violència i no al diàleg” conclou Mònica Planas abans de deixar pas al primer episodi que marca l’estrena de la nova temporada de la sèrie.



 DIUMENGE 1 DE MAIG: GRANS EXPERIÈNCIES:

L’últim dia, el plot no només va voler traslladar tot l’equip al Centre Cultural La Mercè; sinó que també, -i d’una manera molt còmica i animada- parar tota l’atenció a les produccions més properes; les de casa.
La sessió de diumenge al migdia es va obrir d’una manera diferent; Roger Coma -guionista, director, intèrpret i productor de la presentada web sèrie Les Coses Grans, rodada a Barcelona ens parlava de les sèries vistes des d’una altra perspectiva; a partir de la gran plataforma que és internet. Roger Coma va voler explicar les dificultats i les necessitats que presenta la xarxa quan es tenen al cap projectes com el seu, i no va voler marxar fins deixar clar que totes les idees són possibles i tots tenim alguna cosa a explicar per petita que sigui amb la qual la multitud es pot identificar.
La sèrie consisteix en capítols de deu minuts de durada on es porten a l’extrem els temes més banals del dia a dia i on tothom té cabuda per sentir-se identificat, ja que ens sentim identificats amb els personatges de la sèrie perquè les seves preocupacions són les de tothom; contínues contradiccions. “Els hi passen tan poques coses com a tothom i són tan apassionats de la seva poca cosa com ho som nosaltres” expressa el convidat. El format curt de la sèrie aconsegueix ser àgil i cridaner a la vegada i, per contra, defuig del temps que estableix per definició la plataforma que és avui en dia internet.




Després de la presentació per part del creador; l’equip del plot ens va delectar amb la projecció de l’últim capítol de la primera temporada per veure quina és la dinàmica que ha fet triomfar aquesta web sèrie imprevisible, atrevida, provocadora i sorprenent. El final de la sessió de diumenge migdia, va girar entorn a l’especial ¿Qué fue de Jorge Sanz? On se’ns mostra la cara més dura de ser un artista; estar preparat per afrontar la pèrdua de popularitat i feina dins del sector després de moments de gran esplendor.



Autora: Juliana Giovanardi


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada