Cartells de revista

Anuncis de pel·lícules en publicacions periòdiques nord-americanes de la Col·lecció Roger Biosca

Dins el Museu del Cinema fan l'exposició Cartells de Revista. La sala on hi ha l'exposició és bastant petita, gairebé no hi ha ningú, només hi sóc jo, un parell de persones més, i un silenci bastant incòmode.

Tot i ser un espai reduït, quan entres està ple de revistes i cartells cinematogràfics que en un primer moment semblen no tenir gaire sentit, però poc a poc vaig llegint i descobrint el sentit de l'exposició.

Tots els cartells segueixen el mateix procediment estètic: combinen un text i una imatge. El text anuncia el títol de la pel·lícula, els noms dels actors com ara Audrey Hepburn, Frank Sinatra o molts d'altres actors coneguts de Hollywood, i també presenta una breu pinzellada sobre l'argument. La imatge ens mostra els protagonistes, com són físicament i què estan fen en el context de la imatge, ja que els rostres dels actors que apareixen als anuncis sempre mostren una emoció, d'aquesta manera l'espectador s'hi pot identificar.

La majoria de cartells anuncien pel·lícules que contenen una història d'amor “Noi troba noia” és un dels arguments més comuns, l'home mira a la dona amb sensualitat i ganes de conquistar-la i la dona es mira al seu “heroi” amb cara de desig i innocència.

L'acció també està molt present a la majoria de cartells, emmarca múltiples gèneres com el bèl·lic, les aventures, l'exploració, el western, etc. on els protagonistes porten barrets, armes i d'altres simbolismes del gènere.

També m'ha sorprès la quantitat de cartells que anuncien pel·lícules de misteri, tensió, crims i terror. A les imatges ens mostren les emocions i el dramatisme de l'escena, on les mirades transmeten la por de les noies davant la situació. Una característica que em sembla bastant important, és la utilització de colors foscs, grisos i vermells, i les lletres són punxegudes i estridents. 

Cada cartell ens transmet idees i sensacions diferents, cadascun ens vol comunicar i atrapar, algun d'ells és en blanc i negre, però la majoria tenen colors molt brillants com el vermell i el groc, que donen vida a la imatge i criden a l'espectador a quedar-se observant durant una bona estona.

Xènia Ruiz