CONVERSA ENTRE AMÉLIE NOTHOMB I MITA CASACUBERTA

Va arribar el torn de l’esperada conversa d’Amélie Nothomb amb la comissària Mita Casacuberta. Va començar amb retard a causa de la gran afluència de públic, es va habilitar l’espai de l’auditori de la biblioteca per donar cabuda a tots els assistents. La comissària Mita Casacuberta va presentar l’autora belga i de seguida va donar la paraula a Nothomb.

L’espera va valer la pena, Amélie Nothomb autora d’Estupor i tremolors (1999), Antichrista (2003) i la Biografia de la fam (2004) de seguida es va posar el públic a la butxaca. Escriptora de novel·les en llengua francesa, va explicar que des del 1992 ha escrit una novel·la cada any. En aquests moments està a punt de publicar la seva vint-i-cinquena novel·la. És una escriptora que crea addicció entre els seus lectors, quan un llegeix un dels seus llibres queda atrapat pel seu univers i repeteix l’experiència submergint-se en cada una de les novel·les que publica.

Durant la conversa Nothomb va explicar el seu particupar procès creatiu en el qual es guia de les seves experiències. Després va passar a parlar del seu últim llibre Pétronille també publicada en català, el protagonista és Pétronille darrere del qual hi trobem el nom d’una escriptora que és real, el jo entre la ficció i la realitat, Amélie és una gran mestra d'aquest joc. Va tractar temes com: l’escriptura i l’escriptor en femení, com apareix de forma constant: l’amor, l’amistat, les relacions entre pares i fills, l'assassinat espectacular a la seva obra. Però va destacar el tema fonamental com és el desarrelament, com va utilitzar la fam com una forma de superar-ho, sorgint de la seva pròpia biografia. Amélie és capaç de construir un personatge literari en el qual s’arriba a confondre. Utilitza una forma d'autoironia que fa que la seva obra, sigui una novel·la distensiada des d’un punt de vist sentimental. Però amb una literatura d'una gran fluïdesa. Pel que fa a les versions en català i castellà va elogiar els seus magnífics traductors.

Casacuberta va fer la broma “Amélie sembla que li agrada molt el xampany, però aquí només tenim aigua” frase que va treure un somriure a l’autora i el públic. La comissària com a lectora va confessar que s’ho va passar molt bé llegint aquesta novel·la.

Nothomb és de nacionalitat belga, però a causa de la professió del seu pare va viure al Japó, Xina, els Estats Units, Laos, Birmània i Bangladesh. En aquesta última novel·la fa referències a França, el país més exòtic del món per l’autora. D’una manera imprevista en una llibreria on havia sigut convidada per firmar exemplars de El sabotaje amoroso coneix a Pétronille amb qui acabarà fent una bona amistat. Pétronille Fanto ,és un ésser androgin de vint-i-dos anys que sembla que en tingui quinze, una especialista en Christopher Marlowe , amb el temps es va convertir en una escriptora prolífica i un àlter ego de la mateixa Nothomb. L’amistat etílica entre l’escriptora consagrada i “la novel” es transforma en un duel dialèctic, diversió, companyia i contrast, barrejat amb risc.

L’escriptora va aprofitar per fer un elogi del xampany, com ja havia comentat anteriorment és una de les seves curioses aficions que van fer riure al públic.

Aquest festival MOT gira al voltant d'escriure vides, una escriptura de vides que el material principal és el jo.

Casacuberta va comentar que una altra novel·la que li ha agradat molt de Nothomb és Tuer le père una obra que tracta la relació entre un pare i un fill, una relació que la fet pensar amb la relació que tenen les dues autores a Pétronille. També van comentar Biografia de la fam, novel·la autobiogràfica que l’únic que diferència la realitat de la ficció és l’escriptura. Un dels llibres que ha bolcat més el seu record més sincer de la seva infància. També l’havia bolcat a Metafísica de los tubos i El sabotaje amoroso, però no d’aquesta forma.

Una persona del públic va comentar que aquest llibre l’han afegit com a lectura a l’institut Carles Rahola de Girona, on a partir d’aquesta obra han fet dibuixos, Nothomb es va alegrar, sorprendre i va comentar que li encantaria veure’ls. En general aquests estudiants l’han interpretat com “menjar-se la vida” relacionant-ho amb “la fam de vida”.

Un dels elements d’aquesta autora que atrapa els lectors és la ironia que utilitza en les seves obres, una ironia que et fa veure les coses d’una altra manera. Transmetent confiança al lector.. Després van comentar el fet que Nothomb ha publicat 25 novel·les de les 86 que té al calaix. Unes novel·les carregades de literatura i referents, elements essencials per l’autora a l’hora de conformar el seu jo. Finalment, Casacuberta va acomiadar i donar les gràcies a Amélie per la seva participació al MOT i va deixar pas a la multitud de gent que omplia tota la sala, perquè poguessin parlar amb l’autora i els hi firmés els llibres.

La jornada inaugural va acabar amb la lectura dramatitzada La petita història d’en Joseph, de Vicenç Pagès. Cristina Cervià acompanyada de Domènec Boïgues, van ser els encarregats d’una lectura que va tenir lloc a l’espai infantil de la Biblioteca Carles Rahola.

S.Esteba