Plot Series Fest: realitat i ficció sobre la taula

De Helena Fernàndez Goy @GoyHelena

No ens en hem adonat fins ara que a Girona hi faltava alguna cosa. La ciutat dels festivals per excel·lència necessitava incloure un altre gènere al seu repertori: les series televisives. Després de la projecció el dilluns 25 d'Abril del primer capítol de la sisena temporada de Joc de Trons, la ciutat ens sorprèn apostant per la inauguració del Plot Series Fest, un festival que homenatja la ficció televisiva.

Plot Series Fest s'estrenava al teatre municipal el dimarts 26 d'Abril amb una tertúlia formada pels responsables de set formacions polítiques amb representació al Parlament. En la tertúlia es debatia sobre si la sèrie danesa Börgen es podia comparar amb la situació que travessa en aquests moments la política catalana. Entre els seus convidats hi havia Miquel Iceta (PSC) que creia que 'la política catalana s'assembla més al Polònia'. Joan Milián (PP) sí que considerava que Börgen s'acosta més a la política real que altres sèries com House of cards on 'hi ha un cinisme exagerat'. Eulalia Reguant (CUP) li preocupava més la qüestió de que, si existeixen similituds entre la sèrie i la realitat ens hem de preguntar perquè n'hi han i si això és positiu o no. Tots els diputats van estar d'acord en que hi han diferents elements de la sèrie que reflecteixen (a vegades de manera més o menys realista) la complicada vida dels polítics: les ambicions personals, la dificil combinació entre la vida laboral i la familiar, les filtracions i ganivetades entre companys d'un mateix partit i en general, una vida personal escassa.

Un altre dels temes que surt constantment a la sèrie és la inestable relació entre els polítics i els mitjans de comunicació. Iceta considerava que s'estableix (tan a Börgen com a la realitat) una relació 'no gaire agradable' però necessaria entre aquests dos agents: 'el polític necessita el periodista com a font d'informació i el periodista necessita el polític per explicar la realitat'.

També se'ls va preguntar pels seus 'plaers culpables', aquelles sèries que potser no són el millor del moment però t'enganxen fins esgotar tota una temporada amb un sol vespre. Iceta ens va sorprendre confessant que mirava Sexo en Nueva York i Joan Coscubiela (Catalunya sí que pot), Scandal. Adriana Delgado (ERC) va reconèixer la seva passió per les sèries mèdiques com Anatomia de Grey i Eulalia Reguant per les series policíaques 'tot i la creença que es té de que els de la CUP no els hi agrada la polícia'.

La tertúlia va acabar parlant de les claus que fan de Börgen un èxit televisiu: Joan Milián creia que Börgen té la capacitat de conèixer la complexa condició humana, Iceta que mostrava una dimensió més humana que House of Cards: 'Börgen ensenya una realitat política crua pero no cruel' i que això, sumat a que la sèrie descriu el panorama europeu, era més fàcil que ens hi identifiquéssim amb la sèrie que no pas amb una d'americana. Eulalia Reguant estava d'acord en que Börgen atrau el públic perque trenca amb la clàssica lògica de les sèries americanes on hi han personatges molt bons i antagònics molt dolents. La realitat és més complexa: 'Börgen presenta uns personatges polifacètics amb els que et sents capaç d'empatitzar. A vegades els entens, a vegades no; a vegades els adores, i d'altres els odies'.

Dins d'aquell teatre, més que ser una colla de periodistes buscant titulars sucosos i polítics parlant amb un llenguatge arcaïtzant, la tertúlia era de tu a tu, fresca i amena: serièfils compartint la seva afició. Després del debat, es va projectar el capítol pilot de Börgen, una sèrie que (reflecteixi o no la realitat política catalana) continuarà sent un referent dins del gènere del drama polític televisiu.

(Fotografia extreta de Facebook: @PLOTSeriesFest)