dimarts, 7 de juny de 2016

La Casa Masó: La qualitat abans que la quantitat

Jordi Falgàs és historiador de l’art i el director de la Fundació Rafael Masó de Girona. Fa vint-i-cinc anys que treballa al món de la gestió i considera que no és incompatible la feina d’historiador amb la de gestor cultural. Creu que el coneixement previ del món artístic l'ajuda a desenvolupar millor la gestió dels museus i les fundacions.


La seva trajectòria dins del món de les tasques de direcció i gestió de museus va començar amb un voluntariat l’any 1992 quan estava fent un màster d’Història de l’Art a Estats Units. Mentre estudiava, els dissabtes feia de voluntari vigilant les sales del museu d’art de Detroit. A partir d’aquesta experiència, es va adonar que aquest món li interessava i va adquirir els primers coneixements sobre la gestió dels museus. Després va tornar a les terres catalanes i va treballar uns quants anys a la Fundació Gala-Dalí, fins que va decidir fer el doctorat. Va tornar a Cleveland (EUA) perquè el van trucar per treballar en un museu i s'hi va quedar durant cinc anys. Finalment, va decidir tornar a Catalunya i s’ha dedicat, fins avui, al projecte de la Casa Masó.

Jordi Falgàs va assistir a la Universitat de Girona per explicar la seva trajectòria en la gestió cultural i la gestió del seu projecte a la Casa Masó. Els estudiants del Grau de Comunicació Cultural van tenir el privilegi d’escoltar les vivències de Falgàs i la seva organització personal a l'hora de portar la gestió de la Casa Masó.

La Casa Masó, com tot bon gironí sap, és un símbol de l’època del Noucentisme de Girona i de les generacions passades que van viure a la ciutat. Dins d'aquelles quatre parets es respira una època que ja forma part de la història del municipi. A partir del 2006, la casa passa a ser propietat de l'Ajuntament de Girona i la gestiona la Fundació Rafael Masó. Falgàs ens explica que la donació la va fer Narcís-Jordi Aragó i Masó, el nebot de l’arquitecte, que no tenia fills, ja tenia una certa edat i s’adonava que la casa quedaria abandonada després que ell deixés aquest món. Amb la seva esposa, la pintora Mercè Huerta, van decidir que la casa havia de formar part del patrimoni de la ciutat i d'una manera molt generosa la van donar a l'Ajuntament de Girona. A canvi, la ciutat es va comprometre a conservar-la i obrir-la al públic com la seu de la Fundació.

Actualment, la Casa Masó s'ha convertit en una casa-museu de referència a Girona, un espai obert per visitar i entendre la història d'aquella època i la vida de qui hi habitava, en aquest cas, Rafael Masó, arquitecte i poeta, un personatge referent de la nostra cultura. Falgàs també ens explica que es va considerar que, donat que Rafael Masó havia sigut un dels grans arquitectes de Catalunya, en el patronat de la Fundació havia d’estar representat el Col·legi d’arquitectes de Catalunya. Aquest col·legi és qui guarda tot l’arxiu de plànols, dibuixos, projectes, correspondències, biblioteca, etc., que la viuda de Rafael Masó va donar. Pel mandat dels estatuts, la Fundació té com a objectiu donar a conèixer l'obra, la vida i l’ètica de l'arquitecte. 'A més de donar-ho a conèixer, també estàn obligats a posar tot això a disposició dels estudiants i professors per realitzar qualsevol tipus de recerca', ens diu Falgàs.

L’edifici està integrat dins del mateix entorn urbà, està format per planta baixa, tres pisos i terrat. La part posterior (que dóna al riu Onyar i consta de galeries de vidre i ceràmica) juntament amb tota la part interior és d’estil modernista.

Segons Jordi Falgàs, les cases-museu normalment només es dediquen a obrir la porta i esperar que algú les visiti: 'Aquesta tècnica al principi funciona, ja que la casa-museu és una novetat, però més endavant els visitants acaben minvant'. El repte que es proposa Falgàs és que la gent que visiti la casa hi torni.

Al principi, la Casa Masó va rebre un gran nombre de visitants (el 80% eren de Girona i rodalies) però amb el pas del temps els visitants van deixar d’anar-hi. 'Això ens va obligar a posar en marxa un programa d’activitats més potent adreçat al públic de Girona', ens diu. Al final ho han resolt amb l’organització de diferents exposicions temporals. La meitat són dirigides per especialistes de fora de l’organització de la casa, i això segons el conferenciant “els obliga a no mirar-se el melic”, i per tant, a ser més innovadors. L’estratègia de Falgàs és visitar altres museus de la zona on hi hagi obres de Rafael Masó i fer exposicions a la seu de la fundació. Al mateix temps, també hi col·labora amb ajuda externa. Jordi Falgàs sap que és una feina molt difícil però gratificant a la vegada: gràcies a aquestes exposicions de llarga i curta durada, cicles puntuals i altres activitats es va redreçar la caiguda de visitants a la Casa Masó.

La fundació es regeix per uns estatuts que marquen tots els deures i les funcions que han de dur a terme les persones que hi participen. En aquests s’hi assenyala la feina del dia a dia i també el pla estratègic de llarga durada que acostuma a ser de cinc anys. Aquest pla es lliga amb un consell de direcció, que és on es decideixen quin tipus d’activitats i exposicions es faran.

La casa Masó està finançada per l’Ajuntament de Girona, que té el control de tot el que es duu a terme dins l'edifici. 'Cada any es fa un pressupost de les despeses previstes; ha de ser molt flexible perquè mai se sap què pot passar'. Aquesta subvenció s’acosta al 80% de les despeses de la fundació. El 20% restant del pressupost prové de patrocinis, inversors, empreses i altres persones i entitats. 'Demanar-los col·laboració econòmica no és fàcil, a vegades s’ha de tenir en compte què es pot oferir a canvi o què és el que els pot interessar. També és important tenir en compte amb qui t’associes: quins valors i quina imatge crees a través dels teus patrocinadors.'.

Tot i el paper fonamental de l'Ajuntament, Falgàs ens confessa que perquè un edifici o una fundació sigui del patrimoni urbà les opinions més decisives sempre acaben sent de la ciutadania. Al final, la ciutadania és qui paga els impostos corresponents i la que s'acaba sentint part del patrimoni representatiu de la ciutat.

Finalment, ens parla de la importància de definir quins són els objectius que persegueix el projecte que duem a terme. Una de les seves apostes ha estat prescindir de l'audio-guia i apostar per les visites guiades que s'adapten a cada individu o grup i els ofereixen allò que demanen. D'aquesta manera s'incentiva la llibertat d'opinió i de moviments de cada visitant. Falgàs considera que realitzar visites guiades de qualitat satisfà més les expectatives dels visitants. Totes les seves estratègies de creixement giren al voltant d’aquesta filosofia: “més qualitat tot i que amb risc de menys quantitat”.


(Fotografía de Jordi Falgàs extreta de El Punt Avui)



De Olga Melkinova, Helena Magriñà, Clàudia Benach, Ignasi Borrat i Helena Fernàndez Goy.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada