CONVERSA JORDI PUNTI I ALBERT FORNS
Albert Forns i Jordi Puntí conversant durant el festival MOT.
Imatge: font pròpia
La comissària Mita Casacuberta va presentar la primera conversa del festival entre
dos escriptors participants: Jordi Puntí i Albert Forns. Elegits per compartir amb els
assistents el procés d’escriure a través de les experiències d’un i altre en les
novel∙les en què aquests moments estan treballant.
Per una banda, Jordi Puntí (Manlleu,1967) escriptor de Les maletes perdudes
(2011) traduït a moltes llengües i del llibre Els castellans (2012) on és el
reconstructor de la mirada d'aquell barri, d'aquells nens que els deien “els
castellans”. A més, el seu proper llibre serà sobre la vida d’un músic. L’altre
escriptor una mica més jove que Puntí, Albert Forns (Granollers,1982), és l’autor
d'una novel∙la que va impactar sobretot a la gent de Girona i Banyoles, es titula
Albert Serra (la novel∙la no el cineasta) (2013). Explica la vida d’un personatge força
agosarat. Gràcies a aquesta novel∙la ha obtingut el primer premi de la novel∙la
Anagrama, en el terreny de la ficció.
Actualment tots dos es troben immersos en l’escriptura de dues vides, la de Xavier
Cugat (pública) i una altra d’anònima. L’objetiu de Puntí és desgranar què hi ha de
realitat i de ficció en aquest personatge. Ell mateix va iniciar la conversa explicant
que creu que existeixen dos tipus d’escriptors: els que diuen que vénen a parlar del
seu llibre i els que no. “Cada llibre, quan l’escric, ja em porta a pensar en el llibre
següent, potser és un fil molt invisible però que per a mi és molt evident”. En el
moment que escrivia Les maletes perdudes va explicar que li va aparèixer la figura
de Xavier Cugat, gironí de naixement, adonantse que l’interessava la figura del
català que se’n va fora. Com el cas de Cugat que era més català fora que aquí.
Va prendre la paraula Albert Forns per parlar del seu nou llibre, explicant que encara
no sap si acabarà sent una novel∙la. Passejant per la fira del llibre vell, es va trobar
una sèrie de 13 llibretes i en va agafar dues: la primera era un diari del 197071 d'un
individu escrit en català. Amb aquesta troballa va descobrir 20 anys de la vida d’algú, venuts allà de qualsevol manera, així que va decidir comprarlos “regatejant”,
perquè això no es podia perdre. A partir d'aquí les està treballant, a banda del dia a
dia. Hi va trobar altres materials, com per exemple si el protagonista anava a un
museu enganxava l’entrada, les factures d'hotel mentre viatjava... Gràcies a les
factures va poder trobar el nom de l’home i a partir d’aquí es va anar capbussant.
Puntí va continuar, explicant que el material de Forns és el contrari del seu llibre, en
seu cas té molta informació d’un personatge públic, en canvi de la vida privada
gairebé no té res, fet que li ha donat un procés de recerca important. Per sort li van
donar un beca de la biblioteca de NY, i allà li van facilitar molta informació sobretot
el Cugat privat, una gran figura literària per moltes coses.
Forns va seguir explicant sobre el seu protagonista, se l’imagina com un personatge
quadriculat amb un humor molt diferent del seu. Amb la idea que té, ja es veu capaç
de recrear les converses, ja té un recorregut vital del lloc, però el vol completar des
de la ficció i la documentació.
Tot seguit Puntí li va preguntar a Forns si havia trobat alguna frase en el dietari
pujada de to. Pep li va respondre que no, però que hi havia humor en algunes
escenes quotidianes: quan mira pel∙lícules, quan té mal de queixal... Prefereix
enfocarlo cap a la problemàtica que suposa escriure un dietari. Puntí va continuar
parlant del seu cas, volia escriure una novel∙la de ficció pura, que el personatge de
Cugat fos inventat per ell, la recerca no vol que surti, gairebé li fa nosa. Aquest
moment el va fer pensar: com puc escriure un novel∙la de ficció quan algú ja en fa?
Hi ha un moment on decideix que ha de millorar la vida de Cugat, fet que li fa
replantejar la novel∙la. Tot seguit es va donar l’oportunitat d’intervenir el públic, la
primera pregunta va ser per Forns: T’has plantejat fer un dietari? Punti va intervenir
dient “el més important és el com ho expliques, pensant la manera ideal
d'explicarho, “com ho emboliques””. Amb les següents preguntes Puntí va explicar
que Cugat es va acabar creient les seves mentides, a mesura que es va anar fent
gran li passaven coses relaciones amb la gent del seu voltant.
De les respostes de Forns destaco la seva afirmació de: “el plaer està en posarhi i
trobar el to, amb les tries lingüístiques. El nostre model de prosa literària avui dia és
el Pla, Segarra, Gaziel, proximitat a la realitat.”
Finalment, van posar fi a l’interessant i dinàmica conversa, donant pas a la firma de
llibres per tot el públic que feia estona que esperaven el seu moment de contacte
amb aquests escriptors.
Sílvia Esteba
@Silvia_es8
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada