dijous, 2 de juny de 2016

FESTIVAL MOT 2016: "ESCRIURE VIDES"


 CONVERSA JORDI PUNTI I ALBERT FORNS
Albert Forns i Jordi Puntí conversant durant el festival MOT.
 Imatge: font pròpia

La comissària Mita Casacuberta va presentar la primera conversa del festival entre dos escriptors participants: Jordi Puntí i Albert Forns. Elegits per compartir amb els assistents el procés d’escriure a través de les experiències d’un i altre en les novel∙les en què aquests moments estan treballant. 
Per una banda, Jordi Puntí (Manlleu,1967) escriptor de Les maletes perdudes (2011) traduït a moltes llengües i del llibre Els castellans (2012) on és el reconstructor de la mirada d'aquell barri, d'aquells nens que els deien “els castellans”. A més, el seu proper llibre serà sobre la vida d’un músic. L’altre escriptor una mica més jove que Puntí, Albert Forns (Granollers,1982), és l’autor d'una novel∙la que va impactar sobretot a la gent de Girona i Banyoles, es titula Albert Serra (la novel∙la no el cineasta) (2013). Explica la vida d’un personatge força agosarat. Gràcies a aquesta novel∙la ha obtingut el primer premi de la novel∙la Anagrama, en el terreny de la ficció.

Actualment tots dos es troben immersos en l’escriptura de dues vides, la de Xavier Cugat (pública) i una altra d’anònima. L’objetiu de Puntí és desgranar què hi ha de realitat i de ficció en aquest personatge. Ell mateix va iniciar la conversa explicant que creu que existeixen dos tipus d’escriptors: els que diuen que vénen a parlar del seu llibre i els que no. “Cada llibre, quan l’escric, ja em porta a pensar en el llibre següent, potser és un fil molt invisible però que per a mi és molt evident”. En el moment que escrivia Les maletes perdudes va explicar que li va aparèixer la figura de Xavier Cugat, gironí de naixement, adonant­se que l’interessava la figura del català que se’n va fora. Com el cas de Cugat que era més català fora que aquí. 
Va prendre la paraula Albert Forns per parlar del seu nou llibre, explicant que encara no sap si acabarà sent una novel∙la. Passejant per la fira del llibre vell, es va trobar una sèrie de 13 llibretes i en va agafar dues: la primera era un diari del 1970­71 d'un individu escrit en català. Amb aquesta troballa va descobrir 20 anys de la vida d’algú, venuts allà de qualsevol manera, així que va decidir comprar­los “regatejant”, perquè això no es podia perdre. A partir d'aquí les està treballant, a banda del dia a dia. Hi va trobar altres materials, com per exemple si el protagonista anava a un museu enganxava l’entrada, les factures d'hotel mentre viatjava... Gràcies a les factures va poder trobar el nom de l’home i a partir d’aquí es va anar capbussant.
Puntí va continuar, explicant que el material de Forns és el contrari del seu llibre, en seu cas té molta informació d’un personatge públic, en canvi de la vida privada gairebé no té res, fet que li ha donat un procés de recerca important. Per sort li van donar un beca de la biblioteca de NY, i allà li van facilitar molta informació sobretot el Cugat privat, una gran figura literària per moltes coses. Forns va seguir explicant sobre el seu protagonista, se l’imagina com un personatge quadriculat amb un humor molt diferent del seu. Amb la idea que té, ja es veu capaç de recrear les converses, ja té un recorregut vital del lloc, però el vol completar des de la ficció i la documentació. 
Tot seguit Puntí li va preguntar a Forns si havia trobat alguna frase en el dietari pujada de to. Pep li va respondre que no, però que hi havia humor en algunes escenes quotidianes: quan mira pel∙lícules, quan té mal de queixal... Prefereix enfocar­lo cap a la problemàtica que suposa escriure un dietari. Puntí va continuar parlant del seu cas, volia escriure una novel∙la de ficció pura, que el personatge de Cugat fos inventat per ell, la recerca no vol que surti, gairebé li fa nosa. Aquest moment el va fer pensar: com puc escriure un novel∙la de ficció quan algú ja en fa?

 Hi ha un moment on decideix que ha de millorar la vida de Cugat, fet que li fa replantejar la novel∙la. Tot seguit es va donar l’oportunitat d’intervenir el públic, la primera pregunta va ser per Forns: T’has plantejat fer un dietari? Punti va intervenir dient “el més important és el com ho expliques, pensant la manera ideal d'explicar­ho, “com ho emboliques””. Amb les següents preguntes Puntí va explicar que Cugat es va acabar creient les seves mentides, a mesura que es va anar fent gran li passaven coses relaciones amb la gent del seu voltant. De les respostes de Forns destaco la seva afirmació de: “el plaer està en posar­hi i trobar el to, amb les tries lingüístiques. El nostre model de prosa literària avui dia és el Pla, Segarra, Gaziel, proximitat a la realitat.”
Finalment, van posar fi a l’interessant i dinàmica conversa, donant pas a la firma de llibres per tot el públic que feia estona que esperaven el seu moment de contacte amb aquests escriptors.

Sílvia Esteba  
@Silvia_es8

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada