Principis de juny, a les portes de l'estiu, camino pel pont de pedra de Girona quan veig de lluny l'antic lloc de venda de diaris del Diari de Girona situat a Plaça Catalunya, actualment està buit a causa de la crisi econòmica que va afectar el sector periodístic, molts mitjans de comunicació es van veure en un moment crític. Mentre contemplo el meravellós paisatge de la ciutat, recordo la conferència a la qual vaig assistir a la Biblioteca Pública Carles Rahola. Lluís Bruguera va dirigir la sessió titulada "Mitjans digitals imprescindibles per estar ben informat", l'última conferència del cicle de "Llegir diaris i no morir en l'intent" que va organitzar el Col·legi de Periodistes, la mateixa biblioteca i la Diputació de Girona. Aquesta última sessió va finalitzar el cicle en què vuit conferenciants han donat eines als assistents per tenir una visió més crítica a l'hora de llegir i informar-se a través dels mitjans de comunicació.
Lluís Bruguera va iniciar la seva conferència afirmant que la democràcia té molts problemes, i un d'ells és el tipus de premsa i entreteniment que hi ha. El discurs del periodista es va iniciar amb el grau de fidelitat que tenen els mitjans de comunicació pels lectors. Per la majoria de persones els mitjans que hi ha internet tenen un alt grau de fidelitat, és més, certes veus han assenyalat que les informacions que troben a la xarxa són més fiables que un diari en paper. El periodista va donar una dada, per algunes persones els mitjans que estan a internet tenen més d'un 75% de fidelitat i es posiciona davant de la ràdio i la televisió; dos mitjans que anteriorment han estat el focus d'informació de la societat, com va relatar un assistent una afirmació que es deia fa dècades: si lo dice la radio será verdad.
El periodista també va analitzar el comportament dels mitjans de comunicació que en conseqüència de la crisi econòmica dels darrers anys han hagut de dur a terme mesures per tal poder continuant publicant diaris. Lluís Bruguera mostra diversos mitjans de comunicació que s'alimenten de diners propis i dels subscriptors, que no són governats per cap empresari i no responen a gens d'interès econòmic ni polític, sinó que aquests nous mitjans garanteixen una independència política i econòmica com per exemple Mediapart, Financial Times i Infolibre. L'ideal perfecte del periodisme seria que hi hagués dos camins: per una banda, l'empresa i per l'altra banda, la redacció; per tal de protegir la redacció periodística de les pressions empresarials.
El conferenciant va comparar els mitjans espanyols amb els anglosaxons, afirmant que els de casa "no estan a l'altura periodísticament parlant"; Bruguera va posar l'exemple d'una publicació del Financial Times sobre El Corteinglés i la reacció dels mitjans de comunicació espanyols; els mitjans van ser influïts pel sector empresarial, publicant parts de la informació en què no s'esmentava tota la informació, ja que alguns mitjans responien a certs interessos econòmics. Un assistent va preguntar quin consell donava a l'hora d'escollir un diari per tal d'evitar manipulacions d'informació, i el periodista va respondre que el "el sentit comú és una bona tria".
Deixo enrere el centre de la ciutat, les grans empreses, els grans mitjans de comunicació, alguns que ho controlen la informació, el que es publica en benefici d'uns interessos econòmics propis, anteposant l'empresa a una bona pràctica del periodisme, encara sort que sempre ens quedarà el sentit comú per poder gaudir d'un bon periodisme.
Miguel Rodríguez Peña
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada