Avui
ha tingut lloc a l’auditori del Centre Sant Domènec de Peralada el cicle
inaugural de conferències, que amb motiu del 750è aniversari del naixement del
cronista peraladenc Ramon Muntaner, l’Ajuntament de la vila comtal vol retre-li
homenatge. L’acte l’ha obert el senyor Pere Torrent, batlle de la localitat, que
se sent molt orgullós de ser veí del mateix poble en què va néixer Muntaner. Aquesta és una oportunitat que el consistori,
juntament amb les institucions implicades en el projecte, volen utilitzar per
donar a conèixer la figura del cronista baix medieval que fou Muntaner. La
societat actual, incloent-hi la peraladenca, ignora qui era, què va fer i que
fos nascut a Peralada. Per concloure la breu introducció, ha dit que Peralada
no només ha de ser coneguda pel seu
castell amb casino, sinó que també té altres atractius culturals i convida els
visitants a conèixer-los i a gaudir-los de prop.
A continuació ha pres el torn de la paraula Meritxell
Garrido, coordinadora de l’Any Ramon Muntaner, qui ha dit que la Generalitat ha
inclòs la data del naixement del cronista com a efemèride a commemorar. El seu
departament ha endegat un ampli, variat i intens ventall d’actuacions que van
des d’activitats escolars a tot Catalunya, per explicar la història medieval;
passant per la lectura d’una crònica de Muntaner que el 22 d’abril, amb motiu
de la celebració de Sant Jordi, es farà al Parlament de Catalunya; fins a la
cloenda de l’Any Muntaner, que la celebraran amb un concert de l’Escolania de
Montserrat. Com no podia ser d’una altra manera, dissenyaran una ruta
multimèdia per als adeptes a les noves tecnologies. Segons la meva opinió, qui
no té presència a la xarxa és que no existeix, ni es mereix existir-hi.
Finalment, el conferenciant Josep Maria Gironella,
nascut a Castelló d’Empúries i llicenciat en història, ens ha situat en el
context de la Peralada que va viure Muntaner. Ha fet unes breus pinzellades de
qui eren els Almogàvers i del mal record que van deixar a la vila de Peralada.
Així mateix ens ha fet menció a la pandèmia de pesta negra, que procedent de la
península de Crimea va delmar la comarca. La societat peraladenca d’aleshores vivia en cases de dues
plantes, algunes tenien pòrtics que podien sortir fins a quatre pams de la
façana. La primera planta la dedicaven al bestiar o als negocis. La segona era
el lloc de l’habitatge familiar.
El modus vivendi de la societat d’aleshores era,
majorment, la compra i venda de teixits. Hi havia els paraires que treballaven
la llana, i els drapers que eren persones que s’havien enriquit venent els
productes acabats, la figura i maneres
de fer de l’intermediari ve de lluny. Quan hi havia bones relacions amb França,
importaven els teixits i les matèries primeres del país veí, que a més eren de
molt bona qualitat. El trencament de les relacions entre ambdós països, els va
obligar a fabricar els teixits a casa, que un cop acabats els exportaven per
tota la mediterrània, o els venien a casa. Els comtes de Rocabertí n’eren
clients.
La figura de l’hereu era molt present en aquella
societat, cosa que obligava els segons fills a guanyar-se la vida fora de casa.
Molts triaven ingressar en ordres monàstiques, o enrolar-se en les milícies
cristianes, i fins i tot formaven part de les expedicions corsàries, que
sortint dels ports catalans, anaven fins les costes del nord d’Àfrica per
capturar esclaus, que un cop a Catalunya eren venuts a qui tenia mitjans per
comprar-los.
D’en Muntaner se n’ha parlat molt poc. Tot el que
coneixem d’ell ho sabem a través de les seves cròniques. El conferenciant ha
dit que pertanyia a una família benestant del poble. De ben petit, els reis
Jaume I i Alfons X es van allotjar a casa del seu pare, cosa que el va marcar
de manera decisiva. No tot l’auditori va estar d’acord amb aquest fet, hi va
sorgir alguna diferència de parers. El 1285, als vint anys, les tropes franceses van
destruir i cremar Peralada i casa seva. Muntaner se’n va anar i ja no hi va
tornar. Aquest fet, com tants d’altres no està prou ben documentat, si més no,
hi ha discrepàncies entre les interpretacions de les seves cròniques i entre el
que ell realment volia dir. Per cert,
segons l’opinió del conferenciant, les cròniques d’en Muntaner no s’ajustaven
del tot amb el contingut de les actes notarials de l’època. Com sol passar
sempre, la interpretació de la història i dels fets depenen, i molt, de
l’historiador que els explica. No sorprèn gaire que en aquesta societat actual
tan nostrada, tan líquida i tan voluble, tothom dubti de tot.
La propera conferència dins l’Any Muntaner tindrà lloc
a la biblioteca del Castell de Peralada, serà l’11 d’abril i anirà a càrrec de Lola Badia,
catedràtica de Literatura Catalana a la UB, que parlarà de la faceta narrativa
de Muntaner. La ubicació de la casa de Muntaner, desvetllada pel conferenciant
d’avui, formarà part de la ruta literària que han preparat els responsables de
la Càtedra Maria Àngels Anglada-Carles Fages de Climent, que es presentarà el
dissabte 18 d’abril a les 12 hores al Centre Sant Domènec de Peralada, i que
s’iniciarà el més de juny com un atractiu turístic i cultural més.
José Antonio Jiménez Peralada
28/03/2015
