Lovetitzats

Hi ha qui a hora i poc de l’inici del concert inaugural del festival Strenes ja estava acomodat al pont de pedra esperant impacient el seu inici. A mesura que avançaven els minuts, els preparatius dalt l’escenari, situat a la teulada de l’oficina de Turisme de la ciutat de Girona, s’anaven enllestint, a mà dels tècnics de l’organització. Es feia al mateix ritme que els fanàtics del revolucionari grup Love of Lesbian i algun curiós s’anaven sumant entre el Pont de Pedra i el començament de la Rambla. Quinze minuts abans, l’aglomeració de gent començava a ser considerable. Un contundent: ‘’Bona tarda, Girona!’’ va donar inici al Festival Strenes 2016. L’organització va anunciar dues sorpreses dins el concert inaugural: Tomàs Molina com a convidat especial, el meteoròleg el qual en una emissió especial sobre "El Temps" a Tv3,  va afirmar que ‘’Halley s'avançarà 45 anys a la data prevista pel seu pas per la Terra i passarà per Girona el proper dissabte 2 d'abril a dos quarts de set de la tarda i detalla que el millor indret per veure'l serà el Pont de Pedra.’’ Per tant, no tan sols va donar una pista crucial sobre qui seria l’artista inaugural de Strenes 2016 sinó que, a més, posteriorment va fer acte de presència al mateix concert. Va transmetre unes paraules tranquil·litzadores al públic respecte al tema que ell domina; d’un núvol gran i negre que amenaçava en deixar anar xàfec, Tomàs Molina va confirmar que no era perillós. Ningú s’havia d’espantar perquè el concert funcionaria segons estava previst. L’altra notícia va ser la confirmació del grup Love of Lesbian com a precursor del Festival, com ja s’esperava. Donant peu a les notes inicials  de la primera cançó, Love of Lesbian va començar l’actuació. Gent de totes les edats es va mobilitzar fins al peu de l’edifici mirant amunt, amb ganes de més. 

Tot i la bona proposta d’inaugurar el Festival en aquest punt màgic de la ciutat, lloc on es pot gaudir de l’emblemàtic paisatge gironí, la qualitat sonora no es trobava a l’alçada esperada. Era clarament deficient en algunes zones, de manera que qui es trobava a prop d’un altaveu dels que estaven col·locats als costats de la zona habilitada com a peatonal no podia entendre la lletra de les cançons. Malgrat aquest petit obstacle, la ciutat ballava al so de Love of Lesbian. El ritme de la música es va proclamar banda sonora de Girona durant una hora. El grup barceloní va presentar el seu nou àlbum titulat El poeta Halley. Van engrescar el públic i van compartir unes lletres d’allò més significatives amb missatges com: ‘’Porque el amor, como el arte es una droga aparte que tomas sin saber que te dan’’. Una hora d’esdeveniment va deixar al públic impacient per poder assistir a la resta de concerts, o com a mínim a bona part d’ells durant les pròximes setmanes d’abril. Per tant, amb la mel als llavis i un cop finalitzada l’actuació, els assistents van anar dispersant-se i la ciutat va tornar a la seva tranquil·litat habitual. 

Entre comentaris i intercanvis d’opinió sobre els Love of Lesbian, es barrejaven nervis i emocions del que seria el següent esdeveniment important del dia: el clàssic Barça- Real Madrid. Tothom cap a casa a preparar la TV o al bar de baix mateix. Moment de submergir-se en un ambient totalment diferent al viscut tan sols unes hores abans.

Ara toca esperar, i veure què ens deparen les següents actuacions!

Clara Coll Casals.

ETERFEEL

El vent era el protagonista de la tarda. Sota un cel radiant i una calor molt primaveral, ens disposàvem a trobar lloc a l’aparcament de l’antiga estació d’Olot. On, diumenge 3 d’abril, s’obria pas a l’últim espectacle del festival Sismògraf i molts anàvem amb els ulls oberts i intrigats ja que no sabíem com seria l’espectacle Eterfeel, de Roberto Strada Shows, una novetat que dins el programa feia molt bon aspecte.

Vam arribar i eren les cinc tocades però encara no havia començat, quan de sobte van dir per megafonia que la primera part de l’espectacle seria cancel·lada per el fort vent que feia. “5 minuts i comencem” va dir la disc jockey.

Mirant al nostre voltant, estàvem envoltats de gent. Els més joves assentats a primera fila, i ordenadament quasi per edats, els més adults darrera i més endarrere tot d’altre gent repartida. Ens posem al costat dret de l’espectacle, i seguidament dues noies amb dessuadora passen per davant nostre amb una mirada inquieta, i comencen a fer que el públic s’acosti endavant i arribi a tocar la gran torre mecànica que hi havia al mig de l’estació. Van començar a penjar-s’hi 16 artistes, que amb els seus moviments, desafiant les lleis de la gravetat, ens deixaven a tot el públic amb la boca oberta. Amb música electrònica de fons, paperets i pols de colors, Eterfeel va ser un espectacle on la coreografia aèria, i els artistes amb la dessuadora de colors, van fer que la tarda recreés una festa Holi hindú en comunitat.

Quan semblava que faltava poc perquè s’acabés l’acte, em vaig girar i vaig mirar al meu voltant. L’ambient era fascinant, dins el descampat de l'antiga estació hi havia una màgia creada a l'aire amb la música que sonava de fons. El que havia creat aquell espectacle, on tothom estava animat, era com un llenguatge amb el qual tots ens estàvem entenent, fins i tot els més petits, que amb la pols de colors, els paparets i a la part de sota de la torre es sentien els protagonistes. Certament, aquella tarda tots vam marxar amb un somriure, i tant de bo, tots els assistents durant el cap de setmana, també. 

L'edició del Sismògraf d'aquest any, ha estat el màxim protagonista, un festival que s'està agafant un lloc molt important a Catalunya i que aquest any, amb un 25% més de públic que l’any passat, ha tornat a triomfar. I la dansa, n'ha estat la principal culpable, un art que no està molt valorat però que és una forma d’expressió que arriba a tothom, i esperem que així ho pugui ser, molts més anys, a Olot.

Alba Orozco Ventolà

Paddling to Alaska, un documental de Rai Puig

Un dia en una conferència vaig aprendre una gran lliçó. Aquesta era que havia de viatjar tant com pogués. De moment cada estiu ho faig, espero continuar així. El passat dilluns m'endinsava en la primícia del documental de Rai Puig. Un tarragoní que amb el seu kayak va deixar la seva vida normal durant 3 llargs i freds mesos per a fer un viatge de Vancouver fins Alaska. En Rai Puig que treballa al Cap de Creus com a instructor d'aquest esport, que personalment mai no m'ha interessat encara que admiro la feina d'en Rai Puig només de sortir de l'aula Magna de la facultat de ciències de la UdG, va estudiar INEF.

Sempre li ha agradat el món del kayak és per això un dia va tenir un somni i va decidir dur-lo a terme. Va agafar un avió direcció Vancouver per començar la seva aventura de rem fins a Alaska. Una cosa que ens va deixar clar en Rai Puig des d'un primer moment era que tota la gravació del seu documental, que ja ha guanyat algun premi a Andorra i que s’emetria a la cadena televisiva catalana Esport3 en un futur proper, la va fer ell. Com

que ell? Si es veuen plans on ell és a més de 500 metres de distància. Doncs el que va fer en Rai Puig era enfilar-se a turons, muntanyes, arbres i petites elevacions de terrenys que veia durant el seu trajecte per establir-hi alguna de les seves càmeres per poder gravar-se, quan tenia algunes imatges rodades hi tornava per endur-se-la i seguir el seu viatge.

Des d'ossos fins pumes. Ha vist tot tipus d'animals que a les zones urbanes els hi diem animals salvatges. Ell només usa el substantiu animals perquè tenen la mateixa por que tenim nosaltres quan els veiem. El Rai Puig es va sentir com un més en un món verge, sense habitants, sense edificacions tret d'algunes poblacions fantasmes que trencaven tota la seva planificació per establir-s'hi durant uns dies com a hoste. Encara que ha trobar algunes poblacions per poder descansar on ens ha mostrat que el seu nivell d'anglès és d'envejar i també dir que el seu mètode comunicatiu amb qualsevol persona que trobava era d'admirar. Suposo que quan la teva vida depèn únicament de tu has de buscar qualsevol tripijoc per tal de tirar endavant.

El seu documental Paddling to Alaska, com us he dit abans, ha guanyat molts premis en diferents festivals de cinema de muntanya. També dir que vam ser uns privilegiats en veure en primícia un metratge que s'emetrà de forma oberta a la coneguda cadena esportiva catalana Esport3. Per finalitzar us animo com ens va animar en Rai Puig a nosaltres a perseguir els vostres somnis i a no tenir por a deixar tot de banda per tal d'aconseguir-ho. Hem de ser inspiradors de les generacions que venen.

Bruno Martin 

Gimnàstica Conscient. Entendre el nostre cos.

Entrar a la facultat de ciències sempre és estrany. La sensació per a algú de lletres com jo és que et trobes en un territori desconegut, complicat, hostil. Comences a llegir els diferents graus i les matèries que els composen i te’n veus incapaç, per molts cops que t’ho expliquessin. El bar, això sí, no canvia del de la Facultat de Lletres, sempre ple. Suposo que les molècules de la diversió no entenen de lletres o elements químics. Em disposo a veure la última conferència que forma part de la 7a Setmana de l’Esport Saludable de la UdG #SESUdG16 per veure la presentació del llibre “Gimnasia Consciente. Suavidad,Fuerza, Contacto” d' Enric Marés i espero una explicació teòrica d’exercicis posturals però no serà així.

Per començar, Marés ens explica que l’activitat física comença des que naixem  i comencem a moure les mans, el cap i la musculatura del nostre cos. Entre els vint i els trenta, la força dels músculs ja es comença a perdre progressivament de manera que hem de realitzar exercicis per tonificar el nostre cos. Enric Marés va fer INEF i comenta que fa uns anys estaven tot el dia fent exercicis al gimnàs i  es va qüestionar si aquesta era la millor manera d’aconseguir estar bé físicament. Per això va voler crear una sèrie d’exercicis per a totes les edats i que no fessin mal a ningú. Perquè els mals del nostre cos, a vegades provocats per la mala execució d’activitats físiques, volen dir “que el cos ens està xivant que estem fent alguna cosa malament”.

Però més enllà de postures o exercicis el que em va cridar l’atenció va ser escoltar que “una gran part dels dolors i malalties que patim i patirem provenen de la ignorància de no saber “qui sóc jo””. És a dir, que no ens coneixem prou a nosaltres mateixos i el nostre cos, no parem a pensar amb deteniment què és el que realment sentim amb cada acció que fem, cada contacte, respiració, en definitiva, no sabem com vivim. Hem de ser conscients de tot el que sent el nostre cos i intentar entendre què sentim amb les interaccions i els moviments que fem. Segons l’Enric Marés “ningú pot generar un canvi a la seva vida sinó és de manera conscient. D’altra manera, tot és programat. Cada moment és únic i demana que hi estem presents, que no interposem idees establertes sinó que mirem des de l’òptica de qui no sap res”.

La Setmana de l’Esport Saludable ja arriba a la seva fi i he pogut gaudir de conferències molt interessants i hem vist que hi ha hagut activitats per a tots els gustos així que esperem que hagi estat un èxit i que l’any que ve hi puguem tornar més sans i amb més ganes!

Aquí us deixo la pàgina web de l'Enric Marés per si en voleu saber més coses: http://www.enricmares.es/es/inicio/ 

Pau Villafañe Duran

Com neix el festival Strenes?

Strenes, com bé diu el nom, és el festival on el públic és el primer a viure les estrenes musicals de la temporada. El festival dóna vida als projectes que tot just acaben de néixer a mà d’artistes catalans amb nous treballs discogràfics o bé per altra banda, amb l’inici o finalització de la seva gira musical. Són els mateixos creadors del Festival Acústica de Figueres qui posen en marxa aquest nou projecte a la ciutat de Girona l’any 2013, aportant una cinquantena d'actuacions en la seva primera edició. "Durant el primer semestre de l'any es publiquen la majoria de discos anuals, comencen moltes gires, col·laboracions que esdevenen gires.... i vam pensar que estaria bé que existís un festival que agrupés totes aquestes estrenes i que els donés la importància que es mereixen, una importància normalment no tenen les estrenes musicals, i que en canvi altres disciplines com ara el cinema saben vendre i valorar molt bé", explica el responsable del projecte, Xavi Pascual. Les propostes són presentades dins una convocatòria a mitjans de febrer, és a dir, un parell de mesos abans que l’esdeveniment tingui lloc. Els Catarres, Xarim Aresté, Lax’n’Busto, Maria del Mar Bonet, Beth, Marina Rossell Sidonie, Cesk Freixas i Albert Pla entre d’altres han format part d’aquest projecte. La participació en les últimes tres edicions arriba a superar el 20.000 espectadors. L’impacte econòmic per a la ciutat aconsegueix sumar 750.000 euros. Cada any el festival gironí ha anat guanyant força fins a convertir-se en un èxit gràcies a la pronunciada participació tant d’artistes com d’assistents. Alguna actuació, fins i tot, és única i exclusiva d’aquest festival. A banda dels concerts, de manera complementària trobem xerrades d’àmbit cultural, social i empresarial que s’involucren a l’esdeveniment juntament amb activitats com serien jornades professionals.

L’any 2013 Gerard Quintana i Jordi Batiste (Els Miralls de Dylan) amb Pascal Comelade van ser qui van engegar la primera edició al Teatre Municipal de Girona. El següent any, també a l’Auditori, va ser la producció pròpia internacional Cançons de Revolta que uneix a artistes compromesos amb la realitat socio-política dels seus respectius països qui va inaugurar el festival amb cançons tan significatives com l’Estaca de Lluís Llach. L’any passat Strenes ens va sorprendre de la manera més positiva i innovadora amb un concert inaugural que va tenir lloc a la taulada de l’oficina de turisme de la ciutat, el qual es va poder gaudir des del mateix pont de pedra a mans del fantàstic grup musical Sopa de Cabra. Per afegir intriga a l’esdeveniment, l’artista o grup musical que actua per obrir Strenes no és rebel·lat fins ben bé uns dies abans de l’actuació amb, fins llavors, l’etiqueta de ‘’convidat sorpresa’’. Aquest any 2016 s’ha rebel·lat que aquest serà el grup barceloní Love of Lesbian.

El Festival Strenes, per tant, ens ofereix una bona vetllada escenificada en diversos racons de la bonica ciutat de Girona. El festival converteix la ciutat de Girona en un gran espai escènic. Les actuacions tenen lloc a tant espais interiors com l'Auditori, el Teatre Municipal, el centre cultural La Mercè, la Casa de Cultura, la Mirona, els Jardins de la Mercè, fins als espais amb més renom i dels més visitats de la ciutat com les escales de la Catedral, el Pont de Pedra, la Plaça Sant Fèlix o el Museu d'Art (MD'A), entre d'altres.

Aquí podem trobar la suma de sensacions que va aconseguir crear Sopa de Cabra a l’obertura de Strenes l’any 2015:

Clara Coll Casals.

Dissabte passat per aigua

El festival Sismògraf aquest cap de setmana ha fet trontollar Olot. El dissabte era el dia amb més espectacles, amb lloc per la dansa al carrer, la dansa acrobàtica, la vídeo-dansa... Però per mala sort, es van haver de cancel·lar les actuacions matinals al carrer. No obstant, la tarda va seguir en moviment, no hi va haver problema, sobretot per l’actuació de les 16:30 al Club Natació Olot, on l’aigua va ser la protagonista de l’espectacle.

Les joves nadadores del Club Sincro Mataró van tenir l’oportunitat de mostrar la disciplina esportiva i artística, fent-se un lloc al festival. Es volia demostrar, que la dansa no només es pot ballar al terra, sinó que dins l’aigua es poden crear meravelles.

L’ambient humit i calorós dins la piscina coberta del club, et posava totalment en la situació només entrar. Les joves, entre 4 i 16 anys, al anar sortint, de diverses edats i alçades, portaven una vestimenta especial, banyadors de colors roses i blaus, i algunes en actuacions individuals, negres. El maquillatge de les seves cares, era espectacular, i tot i manejar-se i moure’s per l’aigua com sirenes, el maquillatge seguia al mateix lloc.

Les nadadores, van voler demostrar que hi ha diferents maneres de ballar i que dins l’aigua es pot transmetre el mateix que fora. Individualment i col·lectivament, les joves van anar sortint per fer les seves actuacions i entre les gotes d’aigua, les acrobàcies i els moviments sincronitzats, el públic no parava d’aplaudir.

Cal destacar, que, el dissabte, tot i la pluja, va ser el dia amb més públic i que les actuacions que es van fer al vespre, a la mateixa hora que el clàssic del Barça-Madrid, van ser d’aforament ple.

El Sismògraf, una vegada més, a demostrat que la dansa pot arribar a tothom, sigui de la manera que sigui, ja que cos en tenim tots i és l’eina que fan servir tots els ballarins.

Alba Orozco Ventolà

UN VIATGE ALS NOSTRES ORÍGENS

Tossa acollirà durant tres dies la I Fira dedicada als Indians

Els dies 15, 16 i 17 d’Abril a la Vila de Tossa de Mar us convidem a viatjar amb el temps, fins als orígens de la Costa Brava. La fira és un gran museu al carrer,  tres dies de festa i tradició, d’un evocador viatge al passat i d’una reivindicació de les nostres arrels amb l'objectiu d'aprofundir en la història de tots aquells emigrants que al llarg del segle XIX van provar fortuna a Cuba creuant l'oceà.

Els indians tossencs compten entre els mes antics amb obres significatives com l’antic Hospital de Sant Miquel (1773), l’església de Sant Vicenç (1775-76) o algunes cases de l’eixample indià conegut com a la Vila Nova, desenvolupada fora muralla, a partir del barri de Sa Roqueta.

La I Fira d’Indians a la Vila és disposarà a diferents indrets del Passeig del Mar i del Passeig Cinto Verdaguer. El programa d'actes és molt complet i inclou activitats pensades per a tots els públics: visites guiades al patrimoni indià de Tossa, presentació de llibre i projecció de pel·lícula, tallers d'oficis, tastos de productes d'ultramar, cantades d'havaneres entre altres.

Fer unes jornades d’estudi sobre les relacions de Catalunya i Amèrica, és una bona oportunitat per descobrir els aliments portats d’allà i les receptes que avui ja formen part de la nostra cuina. Els restaurants oferiran menús indians de diferents preus per totes les economies i hi haurà xerrades gastronòmiques.

Pel poble, fer una fira d’aquestes característiques és tot un repte i a l’hora ganes de recuperar part del seu passat i motivar-se a participar en aquests tipus d’iniciatives.  A partir de la fira, l’Ajuntament pretén buscar un nou producte que ens ajudi a desestacionalizar la temporada turística a la Vila de Tossa de Mar.

El hashtag triat és #indiansatossa, etiqueta’ns i així  podrem veure a les xarxes socials les instantànies al moment durant aquests tres dies.

Amb l’esperit participatiu i la vocació de tots els vilatans que han posat en aquest projecte si vols passar un cap de setmana diferent i divertit, ho aconseguiràs.

A més informació podeu trobar l'enllaç de la programació amb els menús dels restaurants i altres curiositats aquí : https://issuu.com/loli-popnroll/docs/fira_indians_2016


Vina i coneix la nostra cultura, t’esperem!


Patricia Díaz González