El tractament mediàtic del procés sobiranista, a debat

La Universitat de Girona acull un acte de la Setmana dels Rahola sobre el procés sobiranista i els mitjans de comunicació

                 

D’esquerra a dreta: Jaume Serra, Jesús Badenes, Oriol Mas, Albert Requena i Jordi Grau. Imatge: Miquel Gelada

Miquel Gelada i Eloi Camps

Portades de diari, informatius, tertúlies, documentals, sàtira televisiva… El procés sobiranista que viu Catalunya és present cada dia, d’una forma o una altra, als mitjans de comunicació catalans i espanyols. El tema aixeca passions i planteja un seguit d’interrogants sobre com se l’ha d’abordar des del periodisme. És per això que la tercera edició de la Setmana dels Rahola ha volgut dedicar un acte a parlar d’aquesta qüestió. Així, el passat 19 de febrer es va organitzar la taula rodona “Processant el procés. El paper dels mitjans de comunicació en el debat sobiranista” a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona (UdG). La sala va omplir-se per escoltar la reflexió de diversos professionals de la comunicació sobre l’impacte mediàtic del debat independentista.

La taula rodona va comptar amb Jaume Serra, director de continguts de la Cadena Ser a Catalunya; Jesús Badenes, redactor de política del Diari de Girona; Albert Requena, delegat de Catalunya Ràdio a Girona, i Jordi Grau, director d’El Punt Avui Comarques Gironines. Va moderar l’acte Oriol Mas, cap d’informatius de TV Girona.

La posició dels periodistes 

El primer punt que es va tractar va ser com viuen els periodistes, des del seu lloc de feina, el procés sobiranista català. Tots van assenyalar que l’estan vivint amb normalitat. Grau va apuntar que l’independentisme català ha estat històricament menyspreat i perseguit, però que ara ha esdevingut transversal i que aglutina una gran part de la població. Badenes va destacar que ens trobem davant d’un moment important, i que ell el viu amb passió, tot i que des del seu mitjà es prioritza la informació en clau local. La responsabilitat, afegia Serra, ha de ser fonamental a l’hora de tractar aquesta qüestió: el procés es viu amb agitació i cal informar-ne de manera rigorosa i desapassionada perquè la ciutadania es construeixi l’opinió. Per la seva banda, Requena va explicar que als mitjans públics catalans se’ls critica que “parlin molt sobre el procés”, cosa que no entén, perquè el fenomen implica milers i milers de persones. Afegeix que des dels mitjans públics s’intenta tractar el tema amb tanta objectivitat com sigui possible.

Precisament l’objectivitat –un terme sempre controvertit en el periodisme– va centrar bona part del debat. Segons Grau, tenir opinió sobre el procés no impedeix donar-ne una informació neutra. Els mitjans catalans, va dir, intenten ser equilibrats i equànimes. En canvi, “els mitjans espanyols són unionistes, no persegueixen l’objectivitat” i són utilitzats com a “armes d’estat” contra el procés català. En la mateixa línia, Requena assenyalava que els mitjans públics catalans procuren ser plurals i representar tothom, i es defensava de les acusacions d’adoctrinament i partidisme que es fan a mitjans com Catalunya Ràdio. Badenes va manifestar que no creu en l’objectivitat, però que sí que es pot ser intersubjectiu. Va fer autocrítica, explicant que el procés potser ha fet que altres qüestions es deixessin de banda en els mitjans de comunicació. A més, va afirmar que no es pot generalitzar sobre els mitjans espanyols, perquè n’hi ha que sí que donen veu a l’independentisme. És el cas de Cadena Ser que, com va explicar Serra, intenta explicar la realitat catalana a la resta de l’Estat espanyol. Ara bé, els interessos empresarials poden condicionar la manera com s’informa de qüestions com el procés sobiranista. Serra exposava la necessitat que hi hagi marges per desenvolupar la professió periodística d’acord amb el seu codi deontològic. Al mateix temps, apuntava que els periodistes han de ser capaços de no deixar-se influir per l’entorn a l’hora d’informar.

També es va fer un esment especial a les xarxes socials, que va ser el punt que va generar un consens més unànime entre tots els ponents. En aquest sentit, Grau va argumentar la importància cabdal que estant tenint les xarxes socials com a fonts d’informació per al periodista. Per la seva banda, Serra va afegir que aquests nous sistemes generen noves possibilitats, mentre que Badenes va subratllar la necessitat que els professionals de la comunicació tinguin les xarxes socials en compte.

Com a cloenda, es va remarcar la importància de la presència dels periodistes arreu del territori per tal de poder cobrir la informació local.