L'Aleph de la informació

Pierre Lévy es pregunta, en el seu llibre del 1994, què entenem per «intel·ligència col·lectiva». El filòsof francès la defineix com «una intel·ligència repartida a tot arreu, valorada constantment, coordinada a temps real i que condueix a una mobilització efectiva de les competències». Afegeix que «la intel·ligència col·lectiva és el reconeixement i enriquiment mutu de les persones». No se’ns acut una definició millor per a la Viquipèdia.

La Viquipèdia, la font d’informació de referència per antonomàsia de l’època digital, va néixer el 2001. Arnau Duran, president d’Amical Wikimedia –l’associació que promou la Viquipèdia en català–, n’assenyala els cinc pilars: el caràcter enciclopèdic, la voluntat de ser neutre, el contingut lliure, el respecte envers les opinions dels usuaris i la col·laboració entre usuaris per escriure, completar i revisar els articles. Aquestes característiques l’han convertit en una de les eines més populars –i gairebé imprescindible– de l’Internet del segle XXI.

La fórmula de la Viquipèdia presenta avantatges i inconvenients. D’entrada, que sigui gratuïta i en línia la fa accessible a una gran part de la població. El coneixement bolcat a Viquipèdia no és absolut; es construeix permanentment i l’autocrítica és constant. Recull, també, els diversos punts de vista sobre un tema, de manera que mai ofereix una visió única. Tanmateix, això no sempre és un avantatge. El fet que no doni un punt de vista unitari exigeix als lectors que hagin de decantar-se per una versió, o que no puguin refiar-se del tot dels articles. En aquest sentit, cal entendre que la Viquipèdia no és una font d’informació primària, sinó que és un recull d’altres fonts: per tant, se l’ha de considerar una font auxiliar de coneixement... encara que molts usuaris s’informin només a través seu. D’altra banda, presenta mancances de correcció lingüística, i el fet de no tenir un consell editorial fa que no sempre es revisin tots els articles.

Rere cada llengua hi ha una visió del món. Viquipèdia està disponible en vora tres-centes llengües. Així, en l’enciclopèdia lliure hi trobem enfocaments diferents d’un tema segons la llengua en què han estat escrits. Per exemple, la Viquipèdia en català defineix Catalunya com a país, mentre que la versió espanyola ho fa com a comunitat autònoma. «Els articles de Viquipèdia sempre porten implícit un reflex cultural», apunta Duran.

El català va ser la segona llengua, darrere de l’anglès, en ser present a Viquipèdia, i és la dissetena amb més articles, per davant d’altres llengües amb molts més parlants. Hi ha penjats al voltant de 450000 articles en català. Aquesta bona salut de la nostra llengua a Viquipèdia es deu, en bona part, a la feina d’Amical Wikimedia. L’associació treballa, des del 2008, per ampliar i millorar el coneixement en català que hi ha a l’enciclopèdia digital, i perquè la cultura catalana sigui present en la resta de llengües de la Viquipèdia. L’esforç i els bons resultats li han valgut, entre altres reconeixements, el Premi Nacional de Cultura 2014 de la Generalitat de Catalunya.  Duran explica que els usuaris catalans escriuen a Viquipèdia no només perquè s’ho passen bé o volen aportar-hi alguna cosa, sinó perquè «és una manera de fer llengua, país i cultura».

Un dels reptes de Viquipèdia és la vinculació amb institucions d’ensenyament. Així, d’una banda, es millorarien els articles de l’enciclopèdia i, de l’altra, el coneixement acadèmic seria més accessible. Iniciatives com el Viquiprojecte que durem a terme enguany els alumnes de Gestió Cultural de la Universitat de Girona ajuden que Viquipèdia i el món acadèmic s’acostin; en aquest cas, amb l’objectiu d’enfortir i difondre el coneixement sobre el patrimoni literari català.