El passat dimecres
9 d’abril ens va visitar Francesc Ten, Cap del Servei de Publicacions de la
Universitat de Girona. El ponent va remarcar la importància de la lectura en el
nostre àmbit. Va parlar d’ una de les persones que li va contagiar l’hàbit de la
lectura, Modest Prats, professor de la facultat que ens ha deixat recentment.
La conferència es
va centrar exclusivament en l’explicació de les parts d’un llibre, topografia,
estils, tipologia i distribució d’aquests. Per tant, vam aprendre que un llibre
està composat per: la tapa, contratapa, portada, solapes i crèdits, part molt
important que sovint està mal resolta. Segons els grans tipògrafs, és molt
important que un bon dissenyador de tapes tingui la màxima invisibilitat entre
autor i lector. A diferència d’un fulletó o anunci, que el més important de
tot, és el disseny per tal de cridar l’atenció. Ten va voler destacar la
importància de simplificar els textos, fer-los lleugers i agradables a la
vista, sense sobrecarregar-los d’estils i va afegir algun error corrent com la
tendència a posar els títols al mig de la pàgina, quan la vista capta amb més
facilitat el primer quart de pàgina.
Actualment,
rarament es respecten les proporcions dels marges de llibres. A classe ens va
mostrar diversos exemples però les més recomanades serien, començant per la
part interna del llibre, d’1, 2, 3 i 4 centímetres, acabant pel marge inferior.
La bellesa de la taca (part escrita de la pàgina), és quant més rectangular
millor.
Tots els llibres
tenen un número ISBN (International Standard Book Number) que es troba a la
pàgina de crèdits i actualment també al codi de barres, és un identificador per
cada llibre. Quan aquest es ven, del PVP (Preu de Venta al Públic) un 25% es
pel llibreter, un altres 25% pel distribuïdor i el 50% restant per l’editorial.
El llibreter fa un contracte amb l’autor per vendre aquell títol, ja que està
prohibit vendre cap llibre sense permís.
Per acabar ens va
explicar d’on va sortir el logotip de la Universitat de Girona i ens va mostrar
la seva evolució. Nuria Duran guanyà el concurs per triar el logotip de la
Universitat de Girona l’any 1991. És un logotip institucional flexible però
formal. Ha passat per tres fases: La primera és la original, on el dibuix de
l’àliga és molt més detallada, la segona apareix un requadre amb el cap de
l’àliga i per últim el que podem veure actualment a les carpetes dels
estudiants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada