dilluns, 28 d’abril de 2014

La gran Duquessa de Gerolstein

LA GRAN DUQUESSA DE GEROLSTEIN





-Dissabte 3 de maig a les 21h
-Diumenge 4 de maig a les 19h 
-Preu soci: 11€
-Preu no soci: 15€ 
-Lloc: Teatre de Ponent (Granollers)

La companyia Bratislava presenta la seva primera obra: La Gran Duquessa de Gerolstein. Una opéra bouffe en tres actes. Una opereta d’ Offenbach inèdita en català, traduïda i adaptada tant en dramatúrgia com en cançons per la mateixa companyia. Amb música de Jacques Offenbach i llibret en francès d’ Henri Meilhac i Ludovic Halévy.
La història és una crítica satírica al militarisme irreflexiu i la parafarnàlia militar. La seva protagonista és una jove duquessa dèspota i  tirànica que fa la guerra per aborriment i fa anar de corcoll a tothom qui l'envolta.  





Patrick Rodríguez 


diumenge, 27 d’abril de 2014

Conferència de Francesc Ten

El passat dimecres 9 d’abril ens va visitar Francesc Ten, Cap del Servei de Publicacions de la Universitat de Girona. El ponent va remarcar la importància de la lectura en el nostre àmbit. Va parlar d’ una de les persones que li va contagiar l’hàbit de la lectura, Modest Prats, professor de la facultat que ens ha deixat recentment.
La conferència es va centrar exclusivament en l’explicació de les parts d’un llibre, topografia, estils, tipologia i distribució d’aquests. Per tant, vam aprendre que un llibre està composat per: la tapa, contratapa, portada, solapes i crèdits, part molt important que sovint està mal resolta. Segons els grans tipògrafs, és molt important que un bon dissenyador de tapes tingui la màxima invisibilitat entre autor i lector. A diferència d’un fulletó o anunci, que el més important de tot, és el disseny per tal de cridar l’atenció. Ten va voler destacar la importància de simplificar els textos, fer-los lleugers i agradables a la vista, sense sobrecarregar-los d’estils i va afegir algun error corrent com la tendència a posar els títols al mig de la pàgina, quan la vista capta amb més facilitat el primer quart de pàgina.
Actualment, rarament es respecten les proporcions dels marges de llibres. A classe ens va mostrar diversos exemples però les més recomanades serien, començant per la part interna del llibre, d’1, 2, 3 i 4 centímetres, acabant pel marge inferior. La bellesa de la taca (part escrita de la pàgina), és quant més rectangular millor.
Tots els llibres tenen un número ISBN (International Standard Book Number) que es troba a la pàgina de crèdits i actualment també al codi de barres, és un identificador per cada llibre. Quan aquest es ven, del PVP (Preu de Venta al Públic) un 25% es pel llibreter, un altres 25% pel distribuïdor i el 50% restant per l’editorial. El llibreter fa un contracte amb l’autor per vendre aquell títol, ja que està prohibit vendre cap llibre sense permís.

Per acabar ens va explicar d’on va sortir el logotip de la Universitat de Girona i ens va mostrar la seva evolució. Nuria Duran guanyà el concurs per triar el logotip de la Universitat de Girona l’any 1991. És un logotip institucional flexible però formal. Ha passat per tres fases: La primera és la original, on el dibuix de l’àliga és molt més detallada, la segona apareix un requadre amb el cap de l’àliga i per últim el que podem veure actualment a les carpetes dels estudiants.

Crònica de la llegida de poemes de Joan Vinyoli

La diada d'enguany de Sant Jordi a Girona ha servit per homenatjar el poeta Joan Vinyoli. Des de la Casa de Cultura, Òmnium Cultural, l'Ajuntament de Girona i la Universitat de Girona s'ha organitzat una llegida dels poemes del poeta barceloní.

La llegida ha tingut lloc a la plaça del Vi. Des de les onze del matí i fins a les dues del migdia diversos estudiants de Comunicació Cultural han llegit una tria dels poemes de Vinyoli com Tot és ara i res o El temps que s'atura. Els han acompanyat membres de la Casa de Cultura i cap al final s'hi han sumat diversos membres de l'òrbita política gironina.

El poeta Joan Vinyoli


Davant de l'Ajuntament s'hi aplegaven els assistents a l'homenatge i els curiosos que feien un parèntesi a la passejada per les parades de llibres per escoltar el recital. Fins i tot alguns d'ells s'han animat a llegir-ne un, ja que el recital era públic i tothom que vulgués podia pujar a l'escenari i formar part del recital.

El recital ha finalitzat pels volts de les dues del migdia, la presència dels assistents a la Rambla juntament amb el bon temps han ajudat que se li fes un merescut homenatge a Joan Vinyoli per Sant Jordi, l'any del centenari del seu naixement.


Héctor Cabrera

divendres, 25 d’abril de 2014

Presentació del llibre: "Economia del bé comú" de Christian Felber


Aquesta tarda, a les 19:30h, es portarà a terme a Can Trincheria d'Olot la presentació del llibre Economia del bé comú de Christian Felber.

L’any 2010, l'austríac Christian Felber va crear el concepte “Economia del bé comú” i va publicar un llibre en què desenvolupa i explica aquest concepte. Planteja un “nou model econòmic” diferent del model econòmic capitalista actual i també de l’economia soviètica planificada i del predomini dels mercats financers. Felber va participar en el programa Singulars de Jaume Barberà coincidint amb l’edició en castellà de la mateixa obra, de la qual s’han fet 8 edicions. 

La presentació anirà a càrrec d’Alberto Manchado, coordinador a les comarques de Girona del moviment EBC. La presentació està organitzada per Procés Constituent Garrotxa i l'entrada és gratuïta. 


Romina Martí Cost
 
ALBERT PLA A L’AUDITORI DE L’ATENEU DE BANYOLES


Albert Pla –al que imagino que tots coneixeu o n’heu sentit a parlar més d’una vegada– és un cantautor català nascut al 1966, popular per les seves cançons satíriques de denúncia social  i cantades amb un to burlesc que enganxa al públic que el segueix.

Albert Pla, però, no és un artista limitat a la creació d’aquest tipus de música tan particular que el caracteritza, sinó que també ha col·laborat amb d’altres autors com Quimi Portet o Quico Pi de la Serra, a més de participar en actuacions teatrals o en produccions cinematogràfiques com per exemple Honor de Cavalleria (2006), del polèmic director banyolí Albert Serra.

En aquests moments Albert Pla ens presenta Manifestación, el seu darrer treball, on l’autor explota la idea que el va inspirar: una persona atrapada en una manifestació eterna; involucrada en una protesta que no té final.

Manifestación, una història tràgica i alhora divertida que ofereix una visió diferent de la situació actual del país, es podrà veure aquesta nit a l’Auditori de l’Ateneu de Banyoles. No us perdeu aquest concert únic de la mà d’un cantautor tan sincer i revolucionari com Albert Pla.






Megan Descayre

El còmic argentí en el Saló del Còmic de Barcelona



La Fundació ExportAr i el Consolat General i Centre de Promoció de la República Argentina a Barcelona coorganitzen la participació argentina al 32 Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Aquesta presència es deu a la importància que té el certamen barceloní de cara a la difusió del còmic argentí a Espanya i Europa 

El Consolat General i Centre de Promoció Argentina a Barcelona té com a missió impulsar i expandir la difusió i promoció de les activitats comercials, culturals, turístiques i d'inversió de la República Argentina a Catalunya, País Valencià, Aragó i el Principat d'Andorra. La Fundació Exportar és l'agència de promoció comercial, dependent del Ministeri de Relacions Exteriors i Culte de la Nació Argentina, la missió és fomentar l'increment i la diversificació de les exportacions argentines.

Com a institució mixta integrada pel sector públic i privat, a través d'un Consell d'Administració que reuneix els actors més destacats del comerç exterior argentí, la Fundació ExportArr assisteix a la comunitat empresarial en els seus esforços per conquerir nous mercats; fixant com a objectiu final que les empreses argentines comercialitzin els seus productes i serveis en forma competitiva en l'àmbit internacional. Per aconseguir-ho porta endavant accions de promoció buscant reunir productors argentins amb compradors estrangers en els més importants trobades de negocis del món. També, treballa amb empreses nacionals brindant informació comercial, assistència tècnica i capacitació, perquè generin els canvis necessaris per produir i comercialitzar eficientment en mercats externs.


Ferran Ballesta

dijous, 24 d’abril de 2014

La #fimvilaseca completa el cartell amb gairebé cinquanta bandes

  La fira de música emergent completa el cartell amb gairebé cinquanta bandes que ompliran els escenaris de Vila-seca els propers 16 i 17 de maig. Entre els artistes que se sumen a la celebració de la 15a edició podem trobar un ventall d’estils que van de Canteca de Macao a Joan Colomo & i la Radiofórmula, passant per La Banda Municipal del Polo Norte o Pau Riba & Pascal Comelade. Cal comptar també amb els espectacles itinerants com LaDinamo, que pedalegen i toquen música sobre les seves bicicletes, o la Sidral Brass Band, que promet una festa embriagadora, sensual i enèrgica. Els més petits podran gaudir d’un espectacle d’estrena a càrrec de Roger Benet, que amb instruments poc convencionals farà participar a tota la família.
  Gràcies a FORCAT (Foment de la Rumba Catalana) a la Fira de Música al Carrer es podrà conèixer la rumba catalana més actual amb les actuacions de La Banda del Panda, Calvari o AiMarai. Tancaran la FiM els inclassificables Dj OGT & DJ Panko amb ballables remescles de música balcànica, rumba i diversió.
  

  Amb el concert íntim i profund de Nico Roig i de El Teatre Magnètic, arrencarà oficialment la programació de la FiM a la Sala Zero de Tarragona el dia 26 d’abril. Seguirà el 9 de maig a Barcelona amb un concert a la Sala BeCool, on el públic podrà gaudir del menorquí Leonmanso i dels barcelonins Tiger Menja Zebra. Aquestes dues festes de presentació seran d’entrada lliure i gratuïta, amb prèvia reserva a través del lloc web de la FIM.

  Per a més informació, podeu seguir les novetats per les xarxes socials, als perfils oficials de TwitterFacebookIntagramGoogle+ i Youtube.
MSC | 24/04/2014

EN CURT – FILMETS

Aquesta nit és la tercera sessió d’En Curt, la cita mensual per al cinèfils interessats en els curtmetratges. Tant l’hora d’inici com el preu continuen essent els mateixos: comença a les vuit del vespre i l’entrada és lliure.

En aquesta ocasió es donarà protagonisme al FILMETS, el festival de cinema de Badalona. Els curtmetratges que es projectaran en la sessió són els millors de la 39ª edició del festival (va tenir lloc del 8 al 17 de novembre del 2013). La llista dels curts és la següent:
  • Voile de Noir de Michaël Balthazart, Clément Granjon, Quentin Sauvinet i Raphaël Gaudin (Anglaterra) 5 minuts
  • Le ballet de Louis Thomas (França) 5 minuts
  • The mass of men de Gabriel Gauchet (Suïssa) 17 minuts
  • Linear d'Amir Admoni (Brasil) 6 minuts
  • Honk if you're horny de Joe Lonie (Nova Zelanda) 11 minuts.
  • Motorville de Patrick Jean (Estats Units) 3 minuts
  • Metube de Daniel Moshel (Àustria) 3 minuts
  • 5 mètres 80 de Nicolas Deveaux (França) 6 minuts
  • Le Toasteur de Michaël Lalancette (Quebec) 9 minuts
  • Dancing de Marguerite Didierjean (França) 14 minuts
Si malauradament no podeu anar a la sessió d'avui i esteu interessats en conèixer més, podeu navegar per la web http://www.festivalfilmets.cat/es/

-Mónica Jiménez Suárez


 

dimarts, 22 d’abril de 2014

Felices Vigílies


Com segurament tots sabreu demà és una diada especial, Sant Jordi ha arribat i sembla que anirà acompanyat del bon temps. Poques hores abans de ser dia 23 d'abril, a Salt, ja es comença a notar l'esperit de festa i l'olor de diada.



A partir de les 9 del matí al Passeig Ciutat de Girona podreu trobar diferents paradetes amb roses, llibres, obsequis i moltes altres coses, que faran una mica més especial aquest dia per a totes les persones que s'hi vulguin acostar, tan si és per comprar com per fer una passejada i gaudir del fabulós ambient que hi ha cada any.

De les 9:30 a 12 hores els més petits podran gaudir de diferents contes gràcies a Olga Cercós. Ja a la tarda, cap allà les 17:30 hores gràcies a Contes en sol major es farà “Conta'm què hi pintes”. A partir de les 19 hores els assistents a aquesta diada podran passar-ho bé gràcies a l'actuació de dansa a càrrec del Nou Espiral. Per finalitzar aquest Sant Jordi 2014 se celebrarà l'actuació del grup de percussió Cassumai.
No hi podeu faltar! Que tingueu una bona diada i Feliç Sant Jordi comunicadors!

Anna Molas i Sagué.

Bitó Produccions (Abstract)

  Bitó Produccions és una empresa que va néixer a Salt i que gestiona diversos esdeveniments culturals -especialment a Catalunya-, encara que particularment es dedica a la producció i gestió de diferents arts escèniques dirigides a partir d’un model mixt de gestió que va a cavall entre el model anglosaxó i l’europeu-continental.

  Des de la seva primera edició, el festival de teatre Temporada Alta ha anat creixent exponencialment, no només en nombre d’actuacions i participants, sinó que també ha augmentat el seu reconeixement arreu del món. Les línies de creació del Temporada Alta tenen com a objectiu obrir les portes de Catalunya i de l’Estat Espanyol al teatre independent, per tal d’esdevenir motor de creació escènica de les Comarques Gironines.

  El Temporada Alta compta amb un ventall molt ampli de propostes que reuneix a uns espectadors molt diversos amb els que contacta a través de plataformes comunicatives 2.0, que han esdevingut indispensables a l’hora de difondre la informació del festival i de contactar amb tot públic -per tot tipus de vies-, tant el que és consumidor habitual de teatre com el que no ho és.  Bitó Produccions té una idea molt clara: es tracta de crear i ampliar una necessitat. 
Grup TdB

diumenge, 20 d’abril de 2014

Últim espectacle del Lloret Espai Off

La Casa de la Cultura es tinyex de gala per veure una de les obres més emblemàtiques d'aquest grup. FOTO: lloret.org

Últim dels tres espectacles del Lloret Espai Off de la temporada.

Envoltat de llibres i immers dins d'una gran metàfora, Carvalho cuina una pota de xai a la cervesa. El famós personatge, creat per l'escriptor Manuel Vàzquez Montalban, és el protagonista d'un monòleg adaptat com a instal·lació postmoderna i conceptual de la mà de Txell Roda. Una funció peculiar que té tots els aires d'una happening dels setenta i ubica els espectadors entre les pestatgeries d'una biblioteca. Un artefacte teatral que ofereix una visió clara i diàfana d'una època i d'un país a través dels personatges i del pensament clarivident de l'escriptor. Aquest espectacle, que compta amb la participació dels actius artístics de la ciutat i forma part del projecte MVM 10 anys d'absència en commemoració de Vàzquez Montalban, es podrà veure a la Biblioteca de Lloret els dies 25 i 26 d'abril. 

TeatredeLloret.org, Daniel Torrente 

UNA NIT RUSSA

UNA NIT RUSSA

L’obra de teatre “Una nit russa” és una dramatúrgia escrita i dirigida per l’actor i director Martí Peraferrer i s’introdueix dins del cicle “Més enllà de l’escenari”. Tot el conjunt, és un projecte del mateix director, d’en Martí Peraferrer i del Centre Cívic del Barri Vell-Mercadal de Girona. Aquest projecte té la intenció d’apropar el teatre al públic i crear d’aquesta manera, un vincle entre l’actor i l’espectador. L’obra està dividida en tres parts: la primera part, amb una durada d’una mitja hora, consta d’una introducció explicativa de l’època i del context teatral, a la segona hi ha la representació de l’obra teatral “Una nit russa”, que dura una hora i, la tercera i última part amb una durada d’una altre mitja horeta, consta d’un debat col·loqui amb l’actor, l’Albert Caño.
L’obra teatral, “Una nit russa”, es va estrenar el divendres 14 de febrer del 2014, i va tenir la seva continuïtat entre els dies 21 i 28 d’aquell mateix mes i el 7 i 14 del mes de març.

“Una nit russa” és un monòleg basat en l’adaptació teatral d’un conte de Paul Auster amb fragments de l’autor rus Anton Chéjov. El director, en Martí Peraferrer, aconsegueix unir amb una gran harmonia les característiques dels dos grans autors clàssics de la literatura i ens combina perfectament, el realisme d’en Paul Auster amb la sensible profunditat teatral d’Anton Chéjov. 

L’obra neix com un encàrrec de l’actor, de l’Albert Caño cap a en Martí Peraferrer, qui accepta la seva proposta, i comença a crear l’obra buscant eines que ajudessin a l’actor per a aprofundir i per a evolucionar dins del món de la interpretació. En Martí Peraferrer, va triar dos plans per a la creació de l’obra; el pla d’actor clàssic, introduït per l’escriptor Anton Chéjov, i el pla d’actor contemporani, inserit per Paul Auster. Partint de la literatura d’aquests dos autors, en Peraferrer construeix una obra de teatre en tres dimensions, inventant-se una dramatúrgia i una posada en escena al servei d’un actor que té ganes d’aprendre.

El títol té molta relació amb l’obra i si ens posem a pensar, podem extreure-hi molta informació, ja que aquest, ens descriu el que ens trobarem a l’obra. El títol per tant, ens defineix un estat d’ànim, un paisatge, una manera de veure el món... però també defineix una duresa d’un personatge que ha d’haver passat moltes nits russes tancat en una presó, on el denominador comú és el país, ja que és la mateixa zona la que unifica als personatges dels dos escriptors, uns personatges que passen les nits tancats en una presó a Rússia.

“Una nit russa” tot i ser una obra molt complicada, és una simple història d’un personatge que fa un viatge, un viatge on el protagonista es trobarà cara a cara amb els seus propis sentiments, i amb uns nous sentiments que afloraran amb els transcurs d’aquest petit viatge.

L’obra per tant, és una obra que vol emocionar als espectadors explicant una història, vols fer-los sentir vius, i que es sentin partícips del que li passa al personatge. Tal i com diu en Martí Peraferrer: “El teatre no té sentit si no hi ha una comunicació”. El teatre no és només posar-se a explicar una història, és posar-se al servei d’un espectador per fer un viatge en conjunt. L’actor és el que es posa al capdavant de la història, però el que realment pretén és que els espectadors el segueixin i s’introdueixin dins de la història per tal de transmetre, uns valors que estan submergits dins d’aquest petit conte, un conte que t’explica una història i et transmet un missatge, un sentiment.


Yasmina Palomino Llombart
20.04.2014

divendres, 18 d’abril de 2014

Diversió assegurada

Tortell Poltrona
Ahir es va inaugurar el Festival Còmic amb una gran gala al Teatre Jardí de Figueres amb la participació dels coneguts Pep Plaza i Toni Albà, l'últim Premio Nacional de Circo Tortell Poltrona, el Mago Pop i la parella peruana Hugo e Inés. La gala només va ser el principi de quatre dies en els que la ciutat de Figueres s'inundarà de riures i diversió. 

Avui, a partir de les 21 h, al Teatre Jardí Leo Bassi farà un recull de la seva trajectòria amb l'espectacle "The best of" . Per només 12€ es podrà gaudir d'una dosi de realitat, això si, amb humor. El dissabte 19, també a les 21 h, Joan Pera presentarà el seu nou monòleg "Fer riure és un art" (preu de l'entrada 12€). Per acabar el cap de setmana, el diumenge a les 21 h, "Concerto a tempo d'humore" amb Jordí Puntí i l'Orquestra de Cambra de l'Empordà. Combinaran gags divertits amb les melodies clàssiques més famoses, creant situacions inversemblants. 

A més a més, s'ha habilitat l'Espai Citroën a la Rambla, on avui a les 18 h actuarà Tortell Poltrona (entrada 10€)  amb un recull dels seus millors números. El dissabte 19 d'abril, amb dues sessions, Hugo e Inés presentaran el seu espectacle "Cuentos pequeños" (12 h i 18 h) en el que combinen la mímica i els titelles. Un espectacle que desperta la imaginació de petits i grans, només per 6€. Finalment, des del divendres fins el diumenge, El Pais de Xauxa prensenta "L'home orquestra", el primer de Catalunya. 

El Festival Còmic s'escampa per tota la ciutat i es trasllada, també, a l'Antic Escurxador amb l'espectacle de la companyia Ponten Pie, premiada per la última edició del Festival de Tàrrega. Aquest i tots els altres espectacles són la millor manera de passar unes petites vacances i oblidar tots els problemes amb riures i diversió. 






Sara Carrés

Exposició de "Popeye" al 32e Saló del Còmic de Barcelona




"Popeye el marí" és una icona de la cultura pop, famós gràcies a les sèries de dibuixos animats. Però aquest llegendari personatge va tenir el seu origen i desenvolupament en el còmic. El 32 Saló Internacional del Còmic de Barcelona vol retre un afectuós homenatge, amb una exposició on es podran veure tires de còmic de diferents èpoques, així com marxandatge d'època i actual.

El personatge va ser creat per Elzie Crisler Segar, apareixent en la tira Timble Theatre, produïda per King Features Syndicate, el 17 de gener de 1929. Inicialment va ser un personatge secundari de la tira que protagonitzaven els germans Castor i Olivia Oyl. Aquest mariner forçut, sempre disposat a repartir trompades, es va anar fent amb el protagonisme de la sèrie fins donar-li nom a la tira. Després de la mort de Segar en 1938 diversos autors la van continuar, encara que destaca l'aportació de Bud Sagendorf, que es va fer càrrec de la tira al llarg de 28 anys (1958-1986). Entre els personatges secundaris que han acompanyat Popeye al llarg dels seus 75 anys d'aventures destaquen, a més de la seva eterna núvia Olivia, el malhumorat Bluto (també conegut com Brutus), el golafre Pilón, el nadó Cocoliso o l'estrany animal Eugenio el geni (Eugene the Jeep).

El 1933 es van començar a realitzar els primers curts d'animació i a partir dels anys 50 es van produir dibuixos animats per a televisió. El 1980 el director Robert Altman va dirigir la comèdia musical Popeye, film protagonitzat per Robin Williams.

"Popeye" ha traspassat el món del còmic i l'animació per ser imatge de diverses campanyes publicitàries i també de marxandatge. Un dels elements més associats a Popeye són els espinacs, el consum li proporciona una força sobrehumana.

Ferran Ballesta

dimecres, 16 d’abril de 2014

La crisi del trial

El trial està en un mal moment. Qualsevol practicant d’aquest esport n’és conscient. No fa masses anys, hi havia tres vegades més inscrits a les competicions que ara, i són molts aspectes els que han empitjorat. S’ha de ser conscient que la crisi econòmica és una de les causants de la decreixença d’aquest esport, però quelcom més greu està passant. En un campionat local, avui dia, el nombre d’inscripcions és d’uns 200 participants, havent-hi molts pilots que es queden fora les llistes d’inscripció, en canvi, en campionats de renom, passa totalment el contrari. Sembla contradictori no?
Amb aquest article d’opinió, vull esmentar algunes de les causes que fan que el trial estigui passant per un mal moment.
Primer de tot, a Espanya, tenim la sort, o no, de què hi ha els millors pilots del món. Els quatre primers classificats del campionat d’Espanya, són els primers pilots del mundial. I què representa tenir als capdavanters del món junts en un mateix país? Doncs primer de tot, que se n’emporten totes les ajudes i facilitats que les empreses o entitats donen per practicar aquest esport, fent així, que gent que aspiri arribar a ser professional, no tingui recursos per arribar-hi. Alhora, aquests esportistes capdavanters, tenen uns equips i unes infraestructures que per qualsevol pilot privat són impensables, fent d’aquesta manera, que si un aficionat vol arribar al nivell d’un d’aquests grans pilots, hagi de fer les mil i una per poder tirar la seva carrera esportiva endavant. I normalment, ho sol fer en solitari, bé, amb el suport del seu gran sponsor –la família-.
Un altre aspecte que seria necessari millorar perquè en el transcurs del temps s’ha anat perdent, són les escoles de formació de joves promeses. Tots els pilots que avui dia són campions del món o aspirants a les posicions de podi, van créixer amb una d’aquestes estructures que les empreses de motos posaven a l’abast, on els pilots amb aptituds, podien millorar. Avui dia, això pràcticament ja no existeix. Actualment, si un pilot vol arribar a què una empresa el representi, abans ha de fer tota la seva carrera esportiva en solitari, i només quan comença a guanyar, les marques se’l comencen a mirar. No es pot consentir que les fàbriques s’aprofitin de la benevolència de les famílies i de l’afició que tenen pares i fills per algun dia poder arribar a ser campions del món, ja que mentre treballen per complir el seu objectiu, les butxaques de la família queden completament escurades. Fer esport és saludable i divertit, i avui dia, no tothom té ganes de fer-ne. Per tant, les persones que si volen dedicar amb cos i ànima, cal dóna’ls-hi unes mínimes facilitats. Aquest argument no el dic amb va, ja que sóc campió del món, i el que s’ha de patir per arribar a guanyar aquest títol és difícil d’explicar, i tot i això, un cop guanyat, només n’obtens un –felicitats- i poca cosa més. És necessari donar suport a les joves promeses que estan pujant. S’ha de donar suport als esportistes que tenen aptituds, i alhora, és necessari crear afició!
Ser que el trial és un esport minoritari, però cal apostar perquè els pocs que el practiquen estiguin contents i segueixin tenint ganes d’anar amb moto. Encetat el tema de l’esport minoritari... una reflexió interessant seria la de debatre perquè els esports que surten per la tele s’han d’emportar, a part de tot el protagonisme, tot el pressupost del món del motor. Siguem justos si us plau! És que no són esportistes de la mateixa talla Toni Bou i Marc Márquez? Doncs sembla que no... sembla que Marc Márquez sigui campió del món i Toni Bou no. Quan Bou guanya un mundial, és molt si surt anunciat a la televisió local del seu poble, en canvi, el pilot de Cervera, només guanyant una carrera, el dia següent se’n parla a tot arreu del món. (No vull criticar a cap dels dos esportistes, ja que tant un com l’altre són dos prodigis del motor i els aprecio molt a tots dos, estic intentant criticar el sistema.). No és just que un pilot que està fent història en el món del trial no sigui més conegut, i deixant de banda l’imparable Toni Bou, ¿Algú sap qui ha quedat segon, tercer o quart en el campionat del món de trial? Ben pocs ho saben. Però els qui han aconseguit aquestes posicions tan merescudes, sí que saben tota la feina que han tingut durant tot l’any i el que han hagut de patir i treballar per poder aconseguir-ho. No és just que ningú conegui a Jeroni Fajardo, per exemple.
Però deixant de banda la meva indignació pel que fa al tema mediàtic i reconeixement esportiu, vull exposar la darrera problemàtica del trial d’aquest article.
L’alt nivell de les zones de la categoria màxima, fa que els pilots en aprenentatge, tinguin moltes dificultats per arribar en aquest nivell. Però l’altura d’aquest llistó està justificada; els quatre fantàstics del trial, d’alguna manera o altre s’han de poder desmarcar uns i altres. Així, marcant pedres impossibles i escalons perillosos és susceptible marcar diferències. Però que passa amb els pilots de la cua? Moltes vegades, en veure la fita dels primer llocs tan llunyana, i alhora, comptant amb les poques ajudes que tenen, no s’aventuren a intentar guanyar a l’imparable Toni Bou i deixen el trial; en molts casos passant-se a altres disciplines de motor on les ajudes, el mercat, i el reconeixent esportiu són millors.

Amb aquest article, no he volgut explicar les qualitats ni les belleses que té el trial –que en són moltíssimes- però si ho he volgut fer dels aspectes negatius i de les seves problemàtiques, ja que penso que posant els papers sobre la taula, és l’única manera de reflexionar i intentar començar a reformar l’esport introduint-hi noves ajudes i millores pel seu funcionament.

Marc Prat Garcia
POL OMEDES TRIO A L’ATENEU BAR DE BANYOLES



El Taller de Música de Banyoles oferta una formació plural que inclou dues vessants de música: la clàssica i la moderna. Des del curs 1988-89 l’objectiu principal del Taller de Música és impulsar l’ensenyament de la música moderna i del jazz d’una manera alternativa. Altrament, organitza diverses activitats complementàries, com per exemple el Cicle de Concerts del Taller de Música, on podrem conèixer, d’aquí a uns dies, a Pol Omedes i al seu trio de jazz.  

Pol Omedes és un jove trompetista que va néixer a la província de Barcelona. Des de sempre ha estat altament influenciat per la música afroamericana, però sobretot per Ornette Coleman, el saxofonista, violinista i compositor nord-americà de jazz, considerat un dels fundadors de l’avantguarda jazzística.

Així, Pol Omedes, impulsat per l’entusiasme que li desperta la música de Coleman, ara es presenta amb el seu trio -una formació poc habitual quan parlem de jazz-, per interpretar una música personal i fresca.

La Ganadora (UnderPool, 2013) és el seu primer treball discogràfic publicat, i durant aquest any 2014 el podrem veure en diverses actuacions presentant aquesta darrera producció, per l’Estat Espanyol i Àustria.

Tots aquells que vulgueu conèixer millor a Pol Omedes i a la seva banda, o simplement vulgueu gaudir d’un concert de jazz en directe, esteu convidats el proper Dijous 17 d’abril al concert que oferirà de franc a l’Ateneu Bar de Banyoles. A les 21h, no hi podeu faltar!









Megan Descayre

dijous, 10 d’abril de 2014

La cosa - PARLEM DE CINEMA?




Aquest vespre a les vuit té lloc una nova edició de “Parlem de cinema”, el cinefòrum organitzat pel Museu del Cinema on es repassa la història del cine a través de directors que han marcat una època i han influenciat a les noves generacions.

La pel·lícula que es projectarà avui és The thing (la cosa) de John Carpenter. El film realitzat al 1982 té una durada de 109 minuts i en situa en una estació experimental de l’Antàrtida. Allà un equip d’investigadors descobreix un alien que adopta l’aparença d’aquells que mata.

Com la gran quantitat d’activitats del museu, l’entrada és gratuïta i el visionat del film és en anglès amb subtítols en castellà. En aquest cas el presentador i moderador del debat és en Pep Prieto (periodista, escriptor i crític de cinema).



-Mónica Jiménez