dimarts, 31 de maig del 2016

“3 dies junts hem passat...”

Font: Associació Ei, Gent! 

Divendres, nerviosos fem les maletes, el sac de dormir i no t'oblidis de llanterna. A ¾ de 8 tots a punt per marxar i ja arriben els monitors. Només penso en el que ens espera, 3 dies intensos amb moltes activitats que segur que han preparat amb moltes ganes.
La família puja al cotxe i fem camí cap a la casa de Colònies la Cot, terres volcàniques. Corba a la dreta, cap a l'esquerra i ja arribem. Allà ja hi ha uns monitors que ens donen la benvinguda. No hi ha manera de saber res del que passarà, és un cap de setmana de sorpreses. Perfecte per desconnectar en família.
Des de l'altra banda, nervis perquè les famílies s'ho passin el millor possible, que puguin veure com ensenyem als seus nens durant l'any. Moltes ganes de fer-los gaudir. Tot està preparat i comencen 3 dies de gran intensitat i poques hores de son.

Entrem el menjador, la taula parada i el sopar que entre tots hem preparat. No es pot començar a menjar sense fer el «cantaula». Els monitors ens ensenyen la cançó i amb gana comencem mossegar. Converses, comencem a conèixer amb el que no ens hem tractat mai. Es respira un aire familiar i de colònies. Com a monitora és una forma de començar a sentir l'olor d'estiu, una forma de motivar-te per començar a preparar els 10 dies de l'estiu.
Una vegada acabats de sopar, mentre els monitors recollim i netegem els pares, mares i infants enllesteixen les habitacions. Una vegada tots a punt fem la primera activitat. Quines ganes de córrer, és el primer tastet del cap de setmana i de forma tranquil·la. Aquest any les colònies van dels Jocs de la Fam, ens repartim en districtes per poder trobar el nostre símbol i els monitors es posen l'acreditació del capitoli. Una vegada s'acaba el primer tastet cap a dormir, agafar forces per l'endemà. Uns quants riures i cap al sac de dormir.

Bon dia! Ens despertem els monitors i resulta que les famílies ja estan ben despertes. Se'ls veu amb ganes per aquesta jornada de grans sorpreses. Abans de tot però toca esmorzar, agafar forces pel llarg matí.
Comença la primera activitat, un joc tradicional que tots hem jugat a casa però amb alguna novetat. El joc de l'oca, abans de tirar es fa la primera prova: muntar tendes. No és tan fàcil com sembla, els participants van corrent fins al material com si fossin animals (un cranc, un flamenc o gapar). Quan els nens salten com una granota i van a peu coix fan gràcia però hi ha pares que se'ls hi pot donar el premi a millor flamenc. Fent aquestes activitats, s'uneixen entre els membres del grup i s'ho passen bé en família. Algun grup se li escapa alguna trampa, altres se'ls veu massa legals però l'objectiu de tots és passar-ho el millor possible. Sembla que el matí ha estat un èxit i molts ja estan cansats.
A la tarda toquen els jocs on és fàcil lesionar-te. Els més grans els hi agrada la competició, en alguns casos de forma sana. Seguit d'això entrem a un món paral·lel, és el joc més esperat pels monitors. Cada districte té el seu tribut i ha de fer el possible per salvar-lo. Es reuneixen amb el seu mentor, pensen l'estratègia i a jugar.
Una prova de pensar, enigmes, una on la sort els pot acompanyar. Quines habilitats guanyaran? Al final del joc és incert, això fa que hi hagi diferents emocions. Sempre hi ha algun moment que necessites diners i has de passar per la banca tributària, però de cop perds les habilitats que havies guanyat. Has de tornar a començar. El compte endarrere va restant i quan acabi sabrem quins tributs s'han salvat i quins no.
Emocionats mirem les finestres, tres s'han salvat però un ha perdut, el trobarem a faltar. Sembla que s'ho han passat molt bé i la valoració és bona.
El joc de nit és més tranquil, un de tradicional «Furor». Com aquell programa que presentava Alonso Caparrós. Sembla que a cada grup hi ha un professional de la música. És una activitat més pels grans que pels petits. Se'ls nota el cansament però tot i així les ganes de jugar no es perden. Cantar sense alguna lletra, que contingui alguna paraula, ...
S'acaba el dia i cap a dormir, avui més cansats però sembla que tothom s'ho ha passat d'allò més bé.

Són unes colònies que serveixen perquè les famílies vegin com ensenyem els seus fills/es i també ho puguin gaudir amb un format més reduït. Molts entenen perquè després de 10 dies arriben a casa cansats i que només tenen ganes de dormir.
Diumenge toca l'excursió, és un dia més tranquil. A la tarda recollim i tots cap a casa. Fem el comiat i fins a un altre any. Tres dies divertits i intensos, segur que quan arribem a casa tots ens posarem a dormir. Els més petits, però no es volen separar.

Això només és el principi de la celebració dels 25 anys d'Ei,Gent!, comença el compte endarrere pel dia 4 de juny. Un bon inici.

Jana Soteras Melguizo

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada