dimarts, 17 de maig de 2016

Majestuositat floral i avantguardista a la Casa Nouvilas de Figueres. Segona crònica de les Fires de Santa Creu de Figueres, 2016.



Per primera vegada en anys, La Casa Nouvilas de Figueres ha obert les seves portes per fer conèixer aquest espectacular edifici a través d’una mostra que barreja l’avantguardisme de finals del segle XIX amb escultures d’art floral. La casa acull aquest any la ja tradicional Mostra d’Art Floral de Figueres, en la qual diferents gremis floristes i gent amant de les flors han exposat els seus treballs acompanyats, sempre, d’una decoració avantguardista molt curiosa. 
 

L’entrada de l’edifici, gran i ample, recull un seguit de rams, tots de diferents flors i colors, col·locats en dues taules rectangulars i paral·leles l’una a l’altra i situades a cada costat de l’habitació. Les taules obren un gran pas fins al passadís, emmarcat per dues grans escales laterals on hi ha ja una petita mostra de mobiliari de l’època fusionada amb els colors cridaners de les flors. Avanço, i entro a la zona de servei, on hi ha una petita bodega decorada amb ampolles de vi màgnum plenes d’elements colorits. Seguidament, apareixen davant meu, a sota d’una altra escala, petites bicicletes d’època decorades amb petits rams que pengen de les rodes i el seient. Arribo al final de la zona de servei i, de cop, m’endinso en un gran pati interior on el gremi de floristes ha treballat intensament per tornar-lo a la vida, replantant arbres, plantes i flors de totes les mides possibles. M’encurioseix la decoració material, ja que aquesta no perd mai la seva essència avantguardista. 

Torno a dins per una altra porta. De sobte, veig que em trobo a la zona més rica de la finca. Al meu voltant hi ha quadres de la família que va ocupar la casa, tots vestits amb gran robes i amb pentinats de vertigen. En una sala, que sembla l’antiga habitació dels nens, hi ha col·locats uns maniquins que mostren els magnífics vestits que duien les dones de l’època. Em crida l’atenció una cotilla. Havia de ser dur portar una d’aquestes, penso. A l’altre costat de la sala observo un gran menjador. La taula que hi ha és immensa i esta vestida amb tapets fets a mà que mostren una gran feinada. 

Surto de la casa aclaparada per la seva grandiositat. Em sembla fantàstica la dedicació que han ofert el gremi de floristes i aficionats per fer reviure aquesta gran casa, la qual està gaudint, de nou, del moviment humà en el seu interior, després de molts anys de soledat.  

Ester Porras

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada