L’inici d’una història
Aquesta és una història
no gaire llunyana de casa nostra ni tampoc massa antiga en el temps. Un temps
on la imatge començava a prendre un subtil moviment. En un poblet de pescadors,
hi vivia un nen que de ben jovenet es va enamorar d’aquelles projeccions
ambulants que arribaven a aquell poble costaner. No es tractaven pas d’unes
obres brutes, lletges, dantesques i grolleres, ni tampoc de campanyes
publicitàries de colors i flors i violes. Eren les primeres pel·lícules per en
Tomàs. Netes, endreçades, de silencis gens hostils, però sobretot curioses,
molt curioses per un jove de 8 anys, que fascinat per aquelles imatges en
moviment, per la seva òptica i la il·luminació, de seguida el van engrescar en
la construcció del seu propi projector. I és que així comença tota història, a
partir d’una passió d’infantesa, aquell projector serà l’inici d’una gran
trajectòria i allò que de ben petit era un joc, ben aviat es convertirà en un
futur real.
El cineasta amateur
Tomàs Mallol se’n va anar ara fa dos anys, però un gran llegat ens va regalar.
Tot comença un 8 d’abril de 1998, quan en un carrer inofensiu entre Plaça Constitució
i carrer Santa Clara de Girona, es va inaugurar un edifici amb una façana d’un taronja no massa cridaner, però
amb unes finestres de pel·lícula. A dins seu s’hi amaguen més de 12000 peces
cinematogràfiques entre aparells, accessoris, gravats, fotografies, films,
cartells, llibres, revistes, i un munt d’objectes més que no acabaríem mai, i
tot col·leccionat pel cineasta de Sant Pere Pescador. De fet però, 4 anys abans
de la inauguració, Tomàs Mallol ja va deixar la seva gran col·lecció en mans de
l’Ajuntament de Girona, i des d’aquí es va avançar en la creació d’aquest museu.
Però l’objectiu no era només mostrar als ciutadans gironins la col·lecció del
gran cineasta, sinó també fomentar la difusió, l’ensenyament i la recerca en
l’àmbit de la imatge i el cinema. D’aquesta manera el museu es va anar
expandint a partir de la programació d’un ampli ventall d’activitats,
exposicions i tallers cinematogràfics tots adreçats al servei educatiu.
Així doncs començava el
museu del cinema. Un museu únic al nostre país que aconsegueix fer tornar a la
vida els orígens i antecedents del setè art. Un patrimoni cultural de gran
magnitud per a la ciutat que enamora.
ARNAU BOIX TORNS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada