Com cada
any, les Fires de Santa Creu de Figueres han emplenat els carrers de la ciutat de
grans obres artístiques, productes artesans, paradetes i activitats. Cada any
hi assisteixo, perquè gaudeixo molt passejant per fires d’artesania. Aquest cop,
però, decideixo fer el recorregut al revés, començant per l’exposició d’art. Està
situada sota un gran porxo situat el centre de la ciutat, prop de les rambles.
Gràcies a ell, els artistes estaven força amagats de la Tramuntana, la qual
amenaçava valentament la fira ja des de la nit passada. Miro al meu voltant.
Observo que hi ha centenars de persones, com jo, encuriosides per la
meravellosa mostra d’art que teníem davant dels ulls. És fantàstica una
activitat així, penso cada any. Aquestes coses fan que la cultura perduri, cosa
que em fascina, ja que ho gaudeixo moltíssim. Avanço. Veig quadres de temàtica
orgànica, d’altres surrealistes... alguns tenen un toc de Pollock. El meu
company s’atura. Veu un quadre fascinant on han plasmat, quasi a la perfecció,
el moviment brusc de les onades del mar. M’encanta. He de marxar, em torno boja
amb tant d’art al meu voltant.
Em
dirigeixo cap a les rambles. No sé què em torna més boja, la veritat, si
l’exposició d’art o les paradetes d’artesania. De cop, em trobo envoltada de
joies fetes a mà amb minerals, bosses de mà fetes de cuir natural, cistellers
que mostren com fan la seva feina en directe. Miro cap a la meva esquerra. Em
crida l’atenció una parada on hi ha un cúmul de gent. Per què ens agradarà tant
a les persones anar on està tothom? Sempre passa igual. Intento treure el cap
per algun foradet per veure què passa. Fascinant. Un home està fent una rosa de
vidre allà, davant de tothom. Miro les cares de la gent. Estaven tots
bocabadats.
Surto
de la meva fascinació i sóc capaç d’avançar pel llarg de la fira. Observo
parades de tot tipus: d’embotits, d’objectes de col·leccionista, d’espelmes i
sabons completament naturals... M’encanten les fires d’artesania! I la de
Figueres amb més motiu. Mai, crec, havia assistit a una fira tant gran com
aquesta. Crec, penso, que realment ha valgut la pena arriscar-me, tot i la
Tramuntana, per acostar-me a veure-la. Amb aquestes fires sempre sóc feliç, ja
que veig coses noves, gaudeixo de l’art i formo part de la cultura del meu
país!
Ester Porras
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada