Taula rodona a #PensarCom

TAULA RODONA: LA COMUNICACIÓ EN EL CONTEXT DE LA SOCIETAT

Finalment, l'últim acte de la sèrie de conferències Pensar la comunicació va tenir lloc el passat dimarts 5 d'abril. Pensar en la comunicació ha constat de 13 conferències on 13 oradors han explicat la seva feina principal als estudiants. Avui, cinc d'abril, alguns d'ells es retroben amb els estudiants a la Fundació Valvi de Girona per formar part de la taula rodona. Hi ha participat Àlex Martí (director de TV Girona), Joan Tamayo (advocat), Eduard Batlle, Dolors Bosch (artista), Joaquim Español (arquitecte i poeta), Josep Matas (advocat), Carme Coll, Salvador Sunyer (director Festival Temporada Alta), Francesc Casadellà, Gemma Busquets (periodista) i Oriol Cases (responsable Oficina de Comunicació de l'Ajuntament de Girona).

Tot va començar amb la introducció del vicerector Ramon Moreno on explicava la importància de formar nous comunicadors.

Els conferenciants van començar a parlar quan se'ls hi va llençar una pregunta a l'aire; aquesta pregunta era com s'ha gestionat la comunicació de la notícia dels abusos sexuals als Maristes de Barcelona.

Comença parlant Joan Tamayo on alava el títol de Pensar en la comunicació perquè estem en una societat que ja no es pensa, així que s'ha de pensar la comunicació. Gestionar la comunicació avui en dia, seguim sent víctimes d'una comunicació manipulada per un sistema que ho manipula tot. Cal tornar al comú: estem en una societat dividia en classes. El que ve a reivindicar és que els futurs comunicadors han de ser activistes i han d'ajudar a desmuntar aquest sistema de manipulació de la comunicació.

El segueix Gemma Busquets intentant definir el terme comunicació, terme difícil de definir sobretot avui en dia a causa d'aquests canvis tecnològics.

Carme Coll, que porta l'agència de comunicació Comunica.cat explica que l'assumpte dels Maristes és un tema de la gestió de la comunicació. I que s'ha portat de manera molt nefasta. Avui s'ha solucionat una mica perquè s'ha anunciat que crearan com una mena d'entitat a tots els afectats dels Maristes. Fins ara, el que han fet, ha estat tapar forats. La comunicació sempre és des de l'afectat. Èticament és correcte però des del punt de la comunicació és nefast. S'ha comunicat fatal.

Álex Martí afegeix que si no arriba a ser per un mitjà, no hagués explotat tot el cas. Avui en dia ens podem assabentar de moltes coses a través de tots els mitjans. Els mitjans informen dels que diuen, expliquen el que han passat i donen veu a totes les parts afectades.

Tot seguit, Oriol Cases ens explica que el tema dels Maristes és un tema delicat i complicat de comentar. És una crisi en tota regla. Hi ha un escenari de la percepció versus la realitat. Això crea una desconfiança absoluta als pares i mares respecte als nens. Està d'acord que s'ha intentat fer un joc d'advocats ha mancat la productivitat.

Francesc Casadellà ens relata que avui en dia gestionar l'entorn comunicatiu és molt complex. Les xarxes ajuden a sorgir aquest tipus d'esdeveniments.

Eduard Batlle dona una resposta molt diferent dels seus companys i diu tot segur que el millor periodista d'avui en dia és el Gerard Piqué, ja que a partir d'aquí ha canviat la comunicació. En el cas del futbol: els futbolistes ja informen, comenten i fan fotos ells mateixos. Des de fora, hem de pensar sempre amb la gent jove, ja que són ells els que tenen noves idees. Tot ha canviat

En canvi, la Dolors Bosch que segons ella no té res a veure en tot això ens diu que ella és "manualista", crea art. Diu que tots estem indignats però que els Maristes no ho semblen gaire. Ella va aportar a la universitat una col·lecció seva i el que més li va agradar, va ser la joventut. Es pensava que només els que tenen una certa edat s'acosten a les coses fetitxistes i es pensava que la joventut no li interessava. Però estava equivocada. Pensar la comunicació: tenim canals que ens permeten parlar sense pensar. Pensar no és habitual: tothom parla sense pensar. Una obra d'art no és tot allò que val, sinó tota la sensibilitat que porta. És emoció i sentiment.

Un cop tothom ja havia parlat van començar les intervencions del públic on predominaven els estudiants del grau de Comunicació Cultural.

Internet és bàsic. Hi ha una part bona a la xarxa però hem de crear la nostra pròpia opinió a través de la xarxa, no fiar-nos-hi. Lo important no és la xarxa en si, lo important és qui és la teva font. La fiabilitat del teu contacte.

S'ha mitificat molt el tema de les tecnologies, ja que han tingut un paper important però s'està esperant que alguna universitat ho estudiï, ja que tot això ha quedat intoxicat i hem d'anar més enllà, ja que primer va existir la persona abans que l'ordinador. Hem de tenir els valors humans i ser capaços de preocupar-se. Hem d'aprendre a tenir valors humans o no podem donar lliçons a ningú. Un periodista ha de ser un activista. El millor periodista el que promou la veritat.

Fer periodisme és molt car. Voluntat, ganes, esforç i diners. Quatre valors per ser periodista.

Els mitjans de comunicació són mitjans. No es té sentit crític sense formació. Internet ha tirat totes les coses per terra i com a consumidors ens donen un poder que encara està per descobrir. No hi ha crítica sense formació. Falta cultura, falta formació i no li donem importància. La feina de comunicador és molt complicada on a part de diners es necessita valentia. Cada persona és un mitjà de comunicació en potència.

La taula rodona va acabar amb un gran acord respecte a la següent afirmació: Amb la voluntat de tots nosaltres canviarem la societat. La comunicació del futur: l'auto comunicació. La tecnologia avança tan de pressa que ho acaba condicionant tot. Necessitem els joves però també necessitem una guia.

Núria Fosas Forns