Teatre i universos
Les últimes ofertes teatrals dins la temporada estable
del Monumental de Mataró tenen un fil comú, una mirada crítica vers la societat
actual. Una revisió de les nostres actituds en front d'etiquetes, rols,
rumors... Però tanmateix, com parlar de tot això sense caure en discursos
morals i fatigosos? A travès del teatre, uns personatges creen micro-universos
que a forma de faula ens conviden a reaccionar i pensar per nosaltres mateixos
com s'està desenvolupant la societat actual.
La
policía de las ratas
Divendres 7 de març
a les 9 del vespre
durada de l’espectacle: 55 minuts
Un thriller, una història detectivesca sobre la
diferència i sobre l’art. Una comunitat de rates... les rates maten rates? En
aquests moments, quan se’ns veu més com una massa controlada (amb la qual es
comercia i es manipula) que com a éssers humans, és quan més es necessita
reclamar l’espai per a la brillantor individual i la creativitat de
cadascú.
L’obra és un relat dur i cruel sobre el submón de les
clavegueres, un reflex de la nostra societat desgastada i la seva alienació. La
història d’un detectiu solitari darrere d’un assassí en sèrie, la història d’un
clam a la diferència i la individualitat, a superar la incomprensió dels que
ens envolten, un clam a l’espai del poeta, de l’artista de la cultura, l’espai
de l’art per l’art sota la mirada creativa d’un autor tan trencador, influent i
imprescindible com Bolaño.
Autor: Roberto Bolaño
Direcció i dramatúrgia: Àlex Rigola
Intèrprets: Andreu Benito i Joan Carreras
Ajudant de direcció: Jordi Puig “Kai”
Escenografia: Max Glaenzel i Raquel Bonillo
Il·luminació: August Viladomat
El principi d'arquimedes
Divendres 22 de març
a les 9 del vespre
durada de l’espectacle: 1
hora i 10 minuts
Un drama de personatges
que presenta un conflicte moral, molt vigent en el debat social contemporani.
La directora d’un club de natació demana explicacions a l’entrenador d’un grup
de nens per com ha gestionat la por d’un ells a nedar sense bombolleta: no l’ha
renyat, no l’ha forçat, sinó que l’ha abraçat i li ha fet un petó. A partir
d’una sospita, l’obra desafia l’espectador fent evident els seus prejudicis. La
sospita alimenta la por, i aquesta genera violència. Josep Maria Miró
construeix, dins l’àmbit clorós d’una piscina municipal – paràbola perfecta de
la nostra societat asèptica fins a l’excés-, una història a partir d’un fet que
no sabem si és o no és real, i, sobretot, ens pregunta quin model de societat
s’està imposant, i si en som víctimes o col·laboradors.
Autor i direcció: Josep
Maria Miró
Intèrprets: Roser
Batalla, Rubén de Eguia, Santi Ricart i Albert Ausellé
Escenografia: Enric
Planas
Il·luminació: David
Bofarull
Ajudant de direcció:
Xavier Pujolràs
Un trozo invisible de este mundo
Diumenge 13 d’abril
a les 6 de la tarda
durada de l’espectacle: 1 hora i 40 minuts
Una funció que et toca, que t’il·lumina. Cinc
personatges per a una peça que aborda amb ironia, humor i drama dos temes que
es toquen, que es confonen i es voregen: l’exili i la immigració.
Un agent de policia que pensa que en aquest país no hi cap ningú més. Un
immigrant que truca a la seva dona des d’un locutori i, entre divertides
desavinences i confusions, explica com li van les coses i la duresa de la
distància. Una dona subsahariana que explica al seu fill com va viatjar a
Europa. Un jove que relata la seva experiència davant la tortura a l'Argentina
de la dictadura de la Junta militar dels 70, i un home que, carregat de
sarcasme, filosofa sobre què suposa estar lluny de casa i perdre-ho tot per un
exili polític.
Aquests textos, escrits i interpretats amb una profunda emoció que s’encomana,
s’han basat i inspirat en persones i experiències reals que Botto ha conegut en
primera persona i gràcies a la col·laboració de diverses organitzacions i
ONG´s.
Autor: Juan Diego Botto
Direcció: Sergio Peris-Mencheta
Intèrprets: Juan Diego Botto i Astrid Jones
Escenografia: Sergio Peris-Mencheta i Carlos Aparicio
PER
A MÉS INFORMACIÓ: http://www.culturamataro.cat/esceniques/esceniques/temporada_estable.html
Trini Franco Maimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada