El campionat del
món de trial indoor ha finalitzat aquest
cap de setmana a Oviedo.
Toni Bou compleix
amb l’espectacle que tothom esperava, s’emporta la 26a victòria consecutiva i
els aplaudiments del públic d’Astúries; Cabestany queda segon i se’n endú el
subcampionat, en tercer lloc, Raga manté la seva posició i se n’emporta el
bronze.
El divendres
passat, dia 28/03/2014 els pilots de l’X-Trial es van desplaçar a la darrera
prova del campionat del món al principat d’Astúries, Oviedo. L’evolució de la carrera
va portar a què la majoria de pilots conservessin les posicions que ja gaudien
al ranking del campionat.
Toni Bou, ja proclamat
campió del món a la penúltima prova disputada a Milà, no li era necessari
puntar a Oviedo, ja que matemàticament ja havia guanyat. Tot i així, el
referent del trial es va desplaçar a la competició com els seus companys i va
fer la seva carrera; una participació en la qual va demostrar novament que és
el millor amb diferència i que de moment no té ningú que li faci ombra. Va
passar dues zones per les quals va ser l’únic que va aconseguir arribar fins al
final. Dia rere dia, aquest pilot català fa que els aficionats al motor es
qüestionin constantment a on està el límit del trial, però de moment, sembla
que el de Piera no dóna cap resposta, ja que no troba cap sostre que l’aturi.
La declaració que
va fer Toni després d’endur-se’n la victòria va ser la següent: “Guanyar crea
addicció, i quan més ho fas més t’agrada, més ho gaudeixes i encara en vols
més. Jo tinc la sort de viure i gaudir aquests moments tan especials. Són
quatre anys seguits guanyant totes les probes d’aquest campionat, amb 26
victòries consecutives. No hi ha dubte de què hem treballat molt i bé, i la
millor recompensa és aquesta, poder gaudir al màxim d’aquests moments. A partir
d’ara enfocarem la temporada de trial a l’aire lliure amb les mateixes ganes
d’aconseguir més títols”.
Des del Blog, només se li pot dir a Toni Bou que
és el millor i que esperem que mai ens deixi de sorprendre.
Deixant de banda
l’imparable, l’emoció d’aquest trial la portaven els pilots Albert Cabestany i
Adam Raga, els quals es disputaven la segona posició a la classificació final.
Acabat el trial, va ser clar que el de Tarragona, Albert Cabestany, va tenir el
dia millor que el seu rival i se’n va poder emportar el subcampionat. Segons
Cabestany: “estic satisfet del trial d’avui i de com he pilotat en general.
Veient el nivell en què es troba Toni, sent realistes és al millor al qual
podem aspirar, i aconseguir-ho és un gran èxit, ja que tots els rivals van molt
forts i amb el reglament actual és molt complicat estar sempre al podi. He fet
una temporada indoor molt regular, he
aconseguit 3 segons i 2 tercers sense baixar del podi i treballant molt bé
mentalment durant els moments delicats. Aquí a Oviedo m’he trobat molt còmode
pilotant i he gaudit a sobre la moto, tot i que a priori semblava un trial que
havia de ser tot el contrari. Vull agrair a tot l’equip i tota la gent que fan
que dia rere dia entrenar sigui un plaer i que als 33 anys pugui estar donant
guerra com un Junior. Moltes gràcies!”.
Molt sinceres són
les paraules de Cabestany, ja que és cert que a cada competició se’l veu a
sobre la moto gaudint com si fos un nen petit, i tot i els seus 33 anys, té un
estil de pilotatge únic. Des del Blog,
vull felicitar-lo i donar-li ànims per seguir endavant amb aquest subcampionat
que ja té a la butxaca.
Una posició més
endarrere, tenim al pilot de Terres de l’Ebre, que tot i fer un mal inici de
temporada, va arribar a Oviedo amb opcions d’emportar-se’n el medalló de plata;
aquest no és altre que Adam Raga.
Raga va començar el
dia d’una manera millorable, les fases de classificació no van ser les millors
per un pilot de la seva talla. Un cop aconseguit un lloc a la final però, el
pilot de Gas-Gas va fer un canvi de mentalitat i ho va donar tot de si mateix fins al final.
El dur esforç li va servir per endur-se’n el bronze, encara que tot i que
aquest resultat tan merescut no li va ser suficient per aconseguir la posició
per la qual aspirava. Raga fa el següent balanç del campionat: “avui he
començat malament durant la classificatòria, amb dues errades importants, però
tot i així, crec que he pilotat bé. Les següents fases de la cursa he agafat
confiança i tot m’ha anat millor. Ho he fet bé a la semifinal i també a la
final. Ha estat una llàstima, perquè m’ha faltat molt poc per aconseguir un
excel·lent resultat. He vist que ho tenia complicat per acabar segon en el
campionat, ja que només guanyant tenia l’opció. Ho he provat fins al final,
però no ha estat possible. Tot i així, he d’estar content de com ha anat, a
nivell de tècnica i forma he estat millor que l’any passat, encara que acabar
tercer no era el meu objectiu. He arrossegat el mal resultat de Sheffield tot
el campionat i ha estat difícil de recuperar-lo”.
Tot i que a vegades
els resultats no són els mateixos pels quals un aspira, aconseguir estar al
podi amb una competició d’aquesta anomenada, és quelcom mereixedor per treure’s
el barret davant de Raga. Felicitats des del Bloc de Gestió Cultural!
Passant a fer
referència a la primera posició fora del podi, aquesta se l’ha emportat
l’anglès James Dabill, l’únic pilot que s’ha vist amb força per plantar cara
als pilots catalans durant el campionat del món. El britànic ha donat una lliçó
de pilotatge durant totes les proves, i ha deixat ben calar, que el seu límit
no serà una quarta posició i que l’any que ve tornarà amb ganes de més i de
trepitjar els graons de podi. Des del Blog,
dedicar-li també les corresponents felicitacions i dir-li que no li treure’m
els ulls de sobre per veure els seus progressos que fa cada dia a pas de gegant.
Després de Dabill,
les següents posicions han estat: Jeroni Fajardo (5è), Takahisa Fujinami (6è),
Loris Gubian (7è) i Jorge Casales (8è).
És impossible que
tots els pilots puguin estar a les posicions de podi, ja que els escollits
només poden ser tres. No obstant, tots els pilots esmentats han realitzat una
bona temporada, i cal dir que alguns d’ells no han pogut estar més endavant per
petites errades que de ben segur que no tornaran a cometre.
Jeroni Fajardo,
pilot Beta, ha estat el pilot que de més a prop ha tocat els calaixos del podi,
i tot i fer molt bones carreres, la poca constància dels seus bons resultats no
li han permès estar més endavant al ranking
final del campionat. Segur que l’any que ve ho farà molt millor i escalarà més
d’una posició sense masses dificultats. (Felicitats Jeroni per la bona feina
feta aquesta temporada!).
El darrer pilot del
qual voldria parlar, és del gallec Gorge Casales, pilot que fa ben poc ha fet els
18 anys, i per tant és el rokie del campionat; no per ser l’inexpert ha deixat
de mostrar detalls de qualitat que l’han fet destacar com un possible futur
campió, i és que poder encara no té la força o no ha acabat d’adquirir la
tècnica que tenen els seus rivals, però durant totes les carreres, ha demostrat
que no para de lluitar fins al final i que no posa les coses gens fàcils als
seus contrincants. Segur que amb poques temporades serà un dels aspirants a les
posicions de podi, no ho dubteu! Tots els ànims i motivació des del Blog de Gestió Cultural Gorge!
Per concloure la
crònica, m’agradaria dir que ha estat un honor poder compartir amb tots els
lectors els esdeveniments d’aquest mundial X-Trial 2014, i si alguna cosa en
podem extreure de totes les carreres, és que hi ha molta competitivitat i que
s’ha de ser constant i treballador per poder aspirar a les posicions que tot
pilot somia, ja que quan arriben les carreres... les zones, la pressió, la tècnica,
els nervis i la concentració, marquen la diferència i fan que només tres pilots
puguin ser els escollits.
¿Com es preparant
els pilots de cara al següent campionat del món de trial Indoor? Esperem veure-ho la temporada vinent! La qual segur que estarà
ben carregada de canvis, novetats, i sobretot... de molta emoció, esportivitat
i benzina!
Salut lectors.
